BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

La República que ens ocupa i ens preocupa

“Som una petita, petita però en creixement, República incipient en temps de rodatge. Hem de començar a rodar.  Ja estem començant a rodar. Som molts més de 91.892 catalans que el 1r d’octubre vam votar ‘Sí’, ‘Homes de poca fe!’ què espereu, fotuts esclaus, és que encara heu de demanar permís a la senyoreta per anar fer pipi?  Decidiu-vos!  Ningú! ningú ens donarà ni regalarà res. Si som … siguem!”

Quants habitants, quants censats, té l’estat del Vaticà? -ara mateix no ho sé però no deuen ser gaires, però sí el cens de la República de San Marino –Ripóbblica de San Marein- 33.785 censats el 2018. També el cens de la La República de Malta, 514.564 el 2019.

La nostra, fa poc estrenada incipient República, té avui mateix 91.892 ciutadans censats i en augment, en augment en petit degoteig, es veu que som una societat, la catalana, que ens costa de multiplicar-nos, suposo que som tan pràctics i tan exigents amb nosaltres mateixos que fins que no ho tenim ben clar no donem el pas.

Som una petita, petita però en creixement, República incipient en temps de rodatge. Hem de començar a rodar. Ja estem començant a rodar. Som molts més de 91.892 catalans que el 1r d’octubre vam votar ‘Sí’, ‘Homes de poca fe!’ què espereu, fotuts esclaus és que encara heu de demanar permís a la senyoreta per anar fer pipi?  Decidiu-vos!  Ningú! ningú ens donarà ni regalarà res. Si som … siguem!

Tenim President, de moment el primer, el MHP Carles Puigdemont, però no tenim primer ministre i n’hauríem de tenir, què ens ho impedeix? -potser pensar que les seves accions de govern no seran massa efectives ni incisives? Per què no ho provem i potser tindrem sorpreses?

Hem de ser humils i conscients de quin és l’estadi i el moment d’aquesta incipient República Catalana que no depèn de ningú més que dels seus ciutadans censats i de la voluntat de ser independent.

Els humans, tots, els catalans també, tenim un defecte, així ho explicava Antoine de Saint-Exupéry en el seu Petit Princep, ens obsessionem per les quantitats i les mides i perdem el sentit de l’essència que d’alguna manera és el més important, ens entestem a veure un barret quan en realitat és un elefant. Aquell Elefant que tenint les cadenes trencades i no sabent-t’ho no s’allunyava de la tanca on es pensava que estava lligat o que es pensava que estirant no podria arrossegar, alliberar-se i començar caminar.

No ens obsessionem per la mida, comencem els que som i així potser altres catalans s’animaran a censar-se al Consell per la República Catalana avui en seu a Waterloo.

Falten 7 setmanes per les eleccions al Principat de Catalunya, la Catalunya del mig, unes catorze setmanes, quants referèndums consultius o consultes podem fer els 91.892 -i en augment- catalans de la nova República?

Per què he fet aquesta anterior pregunta?

-Per dos motius, primer per que fer consultes no vinculants, de moment i fins que calgui, recordem allò del Petit Princep ‘no ens obsessionem pel que al món li sembla important, perquè moltes vegades, masses, el món s’equivoca’, fer aquestes consultes ens ajudarà a practicar-ho i esdevenir Poble responsable i actiu, m’enteneu? que es faci la cosa, a més hem de consultar-nos i comunicar-nos de fet coses prou importants en les que hem de tenir i fer sentir la nostra veu, en una societat -república- participativa.

El segon motiu és més pràctic, es tracta de demostrar als nostres conciutadans de la Catalunya autonòmica, esclaus d’Espanya, que fer eleccions -per exemple les del Primer Ministre de la nostra República a Waterloo-, així com fer Consultes no vinculants, o per què no? fer Referèndums vinculants, avui dia és possible fer-ho per internet. Aquest és un dels mecanismes que està preparant el nostre ‘Waterloo’, el Consell per al República, des del nostre ’10 de Downing Street’ particular.

Cal demostrar-li a Espanya i al pitjor enemic actual de la nostra llibertat -la falsa autonomia, el fals afany per governar(?) o administrar el ‘no res’ que les institucions esclaves, Generalitat i Parlament, Diputacions, Ajuntaments, … esclaves de l’Espanya presó de pobles, i aquells que es deleixen fins al paradoxisme de governar aquesta autonomia moribunda, aquest poder esquifit i vergonyant, contínuament trepitjat …

Perquè cal fer les eleccions, consultes i referèndums de la nostra República Catalana Independent per mitjà d’internet i el més aviat possible?

-doncs, perquè em temo -gat escaldat- que amb això del Covi-19 les eleccions catalanes del 14F perillen, com perilla tota la democràcia arreu i sobretot la que depèn dels espanyols.

Bé, si no es fan les eleccions a la falsa autonomia de la monarquia bananera que se’n vagin a fer punyetes, però la nostra República ha de començar caminar.

En període de rodatge, per què no comencem a elegir 1rs Minsitres rotatoris amb el període de cada 6 mesos o un any?  El President, de moment, és el MHP Carles Puigdemont però amb unes eleccions també es podria canviar. Comencem a rodar, demostrem que tenim vida pròpia, no podem esperar els altres catalans que encara no s’han censat, quan ho creguin oportú ja ho faran.

El Consell per la República Catalana a Waterloo també hauria de comunicar arreu els actes de dictadura, els atacs a la democràcia i als Drets humans que es fan contínuament al Principat quan es facin, i fer-ne una llista, un afegit als nombrosos memorials de greuges que col·leccionem. I envair-ho dia si i dia també a la Merkel i Biden de torn, entre molts altres.

Així ho he expressat. Que així sigui.

Salvador Molins i Escudé
Ciutadà català de la nova República i membre de l’auto anomenat Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC. Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002

PS: Dedico aquest escrit d’avui, molt especialment, a un patriota que fa molt pocs anys ens va deixar, crec que seria el 2017, em refereixo a Josep Espelt del Flor de Neu i del Santuari de Falgars, defensor de la Llengua i de la pàtria catalana. També el dedico a Pere Esteve i tants altres patriotes en la memòria meva i de molts, tots aquells que tenen escrit el seu nom amb lletres d’or en tota la nostra història, desitjo que un poder suprem per sobre de les Galàxies els gratifiqui amb l’honor d’haver servit aquest poble.

PS1: Som una petita República incipient en temps de rodatge. Hem de començar a rodar.

PS2: https://consellrepublica.cat/republica-compartida-resultats-analis/

PS3: https://consellrepublica.cat/wp-content/uploads/2020/10/Resultats_i_Ana%CC%80lisi_Participacio%CC%81_RepublicaCompartida.pdf

PS4: Censeu-vos homes de poca fe! la República Catalana Independent us necessita. El Crist històric va néixer en ocasió i durant el Cens d’August.

PS5:  Molt curiós, aquest 21 de desembre hi va haver una nova Conjunció de Júpiter-Saturn des de feia 800 anys:

• Per Kepler Jesús va néixer l’any 7 aC. coincidint amb la conjunció de Júpiter-Saturn de fa 2027 anys.^[1]

‘A la Consulta d’Arenys de Munt, …’

‘Una dona de 90 anys i escaig, després de votar per la Independència de Catalunya a la Consulta d’Arenys de Munt, va dir ‘ara ja hem puc morir’. Era l’expressió d’un sentiment de la concreció d’un anhel que molts catalans hem compartit a llarg de tot un mil·leni. Què seria l’Univers ple de foc sense la llibertat, l’amor, la fe, … infinitud d’anhels,… ?

El text que segueix ens parla des de molt lluny d’un cens com el nostre i d’una frase com la de l’àvia d’Arenys de Munt:

EVANGELI SEGONS

LLUC 

2

Naixement de Jesús
(Mt 1,18-25)

1 S’esdevingué aquells dies que va sortir un edicte de Cèsar August manant que es fes el cens de tot l’imperi.   2 Aquest cens fou el primer que es va fer essent Quirini governador de Síria.
3 I tothom anava a empadronar-se, cadascú a la seva localitat.
4 També Josep va pujar des del poble de Natzaret, de Galilea, a la Judea, al poble de David, que s’anomena Betlem, ja que pertanyia al casal i a la família de David,
5 a empadronar-se juntament amb Maria, la seva muller, que estava encinta.
6 Mentre eren allà se li va complir el temps del part,
7 i va infantar el seu fill primogènit. L’embolcallà i l’ajagué en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal.

L’anunci als pastors

8 En aquell mateix indret hi havia uns pastors que s’estaven al ras i feien torns de nit per guardar el seu ramat.
9 Se’ls presentà un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà de llum i van quedar espaordits.
10 Però l’àngel els digué: “No tingueu por. Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble:
11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Crist, el Senyor.
12 Això us servirà d’indicació: trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora.”
13 Tot d’una s’uní a l’àngel un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient:
14 “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima.”
15 Així que els àngels els van deixar, anant-se’n cap al cel, els pastors deien entre ells: “Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet conèixer.”
16 Hi anaren ben de pressa i trobaren Maria, Josep i l’infanto ajagut a la menjadora.
17 Un cop vist, explicaven el que els havia estat dit referent a aquest nen;
18 i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors.
19 Maria retenia tots aquests records i els meditava en el seu cor.
20 Després, els pastors, se’n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, que era com els havia estat anunciat.

Presentació de Jesús al temple

21 Quan es van complir els vuit dies preceptuats i hagueren de circumcidar-lo, li van posar el nom de Jesús, com l’havia anomenat l’àngel abans de la seva concepció.
22 Arribat el dia de la purificació, tal com mana la Llei de Moisès, el van pujar a Jerusalem a fi de presentar-lo al Senyor.
23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà tingut com a consagrat al Senyor.
24 I per oferir en sacrifici un parell de tórtores o dos colomins, tal com especifica la Llei del Senyor.
25 Vivia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó, un home just i piadós que anhelava el consol d’Israel, i l’Esperit Sant es manifestava en ell.
26 L’Esperit Sant, doncs, li havia revelat que no moriria sense haver vist abans el Crist del Senyor.
27 Guiat per l’Esperit va anar al temple, i quan els pares entraven l’infant Jesús per complir amb ell el que disposa la Llei,
28 Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient:
29 “Ara, Senyor, deixa marxar en pau el teu servent,
segons la teva promesa,
30 perquè els meus ulls han vist la teva salvació,
31 que has posat a disposició de tots els pobles;
32 llum per a revelació a les nacions i glòria del teu poble Israel.”
33 El seu pare i la seva mare estaven sorpresos de les coses que deien d’ell.
34 Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: “Mira, aquest ha estat posat perquè molts caiguin o s’aixequin a Israel, i com a estendard de controvèrsia,
35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima, perquè així quedin al descobert els sentiments de molts cors.”
36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada. Casada de joveneta, havia viscut set anys amb el seu marit
37 i llavors va quedar viuda; ara tenia vuitanta-quatre anys. No s’apartava del temple, servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.
38 S’esdevingué que ella es trobava allà en aquell moment, i es va posar a lloar Déu i a parlar de l’infant a tots els qui esperaven l’alliberament de Jerusalem.
39 Quan hagueren complert tot allò que exigia la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
40 I l’infant creixia i s’enfortia, omplint-se de saviesa; i la gràcia de Déu reposava en ell.

Jesús en el temple, quan ja havia tornat d’Egipte, <on havia estudiat el primer batxillerat d’aleshores>:

41 Els seus pares anaven cada any a Jerusalem per les festes de Pasqua.
42 Quan ell tenia dotze anys van pujar, com de costum, a la festa.
43 I, acabats els dies, quan se’n tornaven, el noi Jesús es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin.
44 Ells, creguts que era a la caravana, feren camí fins al cap de la jornada. Llavors es van posar a buscar-lo entre els parents i coneguts,
45 i com que no el van trobar, se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
46 Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut enmig dels mestres, escoltant-los i fent-los preguntes.
47 Tots els qui el sentien s’admiraven de la seva intel·ligència i de les respostes que donava.
48 En veure’l, es van quedar atònits, i la seva mare li digué: “Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? Mira amb quina ànsia t’estàvem buscant el teu pare i jo.”
49 Ell els contestà: “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo he d’estar per les coses del meu Pare?”
50 Ells, però, no acabaven d’entendre la resposta.
51 Després baixà amb ells a Natzaret i els estigué submís. I la seva mare guardava dins el cor el record de tot allò.
52 Jesús progressava en coneixement, en estatura i en gràcia davant Déu i els homes.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!