Trencar amb Espanya o acceptar el rol de l’esclau. Qui ens representarà en les properes eleccions?

        

GUILLEM BOSCH    18.02.2019  |  23:16

Llegint l’editorial d’ahir i el d’avui, alguns catalans (ep, i intueixo que en un nombre no menyspreable) el que ens passem a preguntar de seguida és: i què hem de fer, doncs, a les eleccions al congrés i senat espanyols? I a les del parlament europeu? Que, desenganyem-nos, són dues de les decisions pràctiques a resoldre de manera imminent. A les municipals no tenim massa problema, votarem per la candidatura de Primàries del nostre poble o ciutat. Fins aquí, fàcil. Tenim l’eina, una solució bastant ajustada a les nostres necessitats actuals. Però, i a les altres? Perquè; hi haurà en aquestes altres -considerant el poquíssim marge de temps que disposem per a bastir res- alguna nova candidatura, per exemple “d’escons buits”? Alguna nova candidatura que eviti la nostra abstenció i de la qual ens puguem fiar que no farà un ús indigne del nostre vot? Els nostres vells partits ni ens semblen massa de fiar ni bàsicament tenim estómac ja per tornar-los a donar confiança com hem acabat fent sempre, fràgils com érem davant les pressions d’última hora. Però és que ara ens hem endurit. La nostra implicació en el procés d’independència ens ha fet més crítics, molt més exigents. Però, és clar, també ens dol pensar que la nostra abstenció pugui ser aprofitada pel nostre maltractador. No tot és la coherència portada al límit. Potser no tenim vocació d’homes purs, de càtars. Potser voldríem enfangar-nos i votar sense acabar fent un vot nul posant una enganxina estelada dins el sobre que caurà dins l’urna. Serem capaços, en tan poc temps, d’engendrar alguna fórmula que sigui útil a aquest efecte? I no parlo de llistes unitàries, que personalment em semblarien bé però que (ja fa dies que m’afaito) sé que són tan utòpiques com que el regne veí s’avingués a fer un referèndum acordat. Ni crec que calgui gastar més energies procurant enganxar els partits existents, alguns dels quals són al·lèrgics a la cola, ni crec que em sigui possible votar-ne cap per separat. És a dir que, Houston, tenim un problema.  (Guillem Bosch)

Aquest text és una de les respostes al darrer editorial de Vincent Partal de Vilaweb:
https://www.vilaweb.cat/noticies/tajani-europa-editorial-vicent-partal/?utm_source=push

Trencar amb Espanya o acceptar el rol de l’esclau. Qui ens representarà en les properes eleccions?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *