Vergonya o esperança? La Resposta: Unir tot l’independentisme fora del sistema espanyol.

Vergonya o esperança?
La Resposta: Unir tot l’independentisme fora del sistema espanyol.

Una resposta digna, ara que s’acosta la darrera de les vergonyes que hem consentit, la darrera, segurament no pas l’última, em refereixo a quan veiem amb les mans creuades i els ulls esbatanats, quan veiem com s’enduen de nou les segrestades empresonades i els segrestats empresonats capdavanters catalans cap a Madrid, molts de nosaltres tristos i frustrats amb la mala consciència de no haver fet prou o de no haver fet el que devíem i sentint-nos inútils, incapaços, dèbils i porucs davant tanta ignominia, la d’ells els carcellers invasors, i la nostra, mandrosos i instal·lats.

Incapaços de fer altre mal a l’enemic només ens queda una alternativa i no és pas poca cosa … Independitzar Catalunya, unir tot l’Independentisme en l’únic objectiu.

Si Puigdemont va fallar el 10 i el 27 d’octubre, jo i potser nosaltres vam fallar el primer dia que van empresonar el Jordis, no ens vam plantar i l’enemic va veure el camí obert i descobert.

Davant  tanta misèria què podem fer que enlairi la dignitat de la que en semblem tan escassos?

N’hauríem de fer, com diem els catalans, una de grossa, mai violenta, valenta, bona, eficaç i sobretot persistent.

Hom parla d’aturades indefinides, jo m’en he fet un fart, jo incapaç de moure el cul, escriure molt però moure el cul gens!

Hom parla d’anar Europa. Hom parla d’anar Madrid. Torra parlava d’una Marxa pels drets i les llibertats i jo escric que fem una Gran Marxa … marxar d’Espanya!

Una cosa grossa o moltes de petites que en facin una de grossa. Saber trobar la manera i la fòrmula de poder coordinar tot l’independentisme, una associació de votants del 1r d’octubre, tot l’independentisme des de fora del sistema espanyol, deixant els partits concentrar-se en les seves tasques autonomistes, confraternitzant amb l’enemic com sembla que els agrada, l’enemic que ens roba sense parar i ens empresona.

Preparar-nos i assajar completar la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017 que vàrem deixar a mig fer. I al seu moment oportú exposar-la a la consideració i aprovació del Tribunal de Dret Internacional de La Haia.

Fer una Marxa fins Madrid? potser sí? però molt millor marxar de pressa d’Espanya.  DIVORCI ja!

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’Òmnium. CDR*bic, CLR*BIC. Membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- partit fundat per Jordi Fornas, alcalde honorífic de la Ciutat de Venècia, capital del Veneto.

Liberty, once lost, is lost forever.   John Adams
La llibertat, una vegada perduda, es perd per sempre. John Adams

——————-

Piulada al Twuiter:

Unir tot l’Independentisme fora del sistema espanyol mentre els partits s’entretenen amb l’autonomia.

 

Començar ja la construcció i edificació de la naixent República sense demanar permís i sense esperar ordres.
Empoderem-nos fins que l’energia ens surti per les dents.
Siguem ingovernables, si diuen per l’esquerra nosaltres per la dreta i a l’inrevés!
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *