BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
La llengua i el 1r d’octubre primeres raons d’estat catalanes. Els errors de Junqueras i Forcadell.
Primer Independentistes i després demòcrates. Sinó la raó d’estat de l’altre fa que la democràcia no sempre guanyi.
Prou ja Sr. Junqueras, faci-s’ho mirar!
Aquí rau l’error d’ERC i de la Forcadell “Som demòcrates abans que independentistes”
El problema que subjuga Catalunya a Espanya no és de manca de democràcia sinó d’Independència.
Si no ets amo de la nació … , primer et cal la Independència, perquè la democràcia sigui bona i real. Sigues el demòcrata que tu vulguis però si no ets independent la teva democràcia és falsa, jugues en fals contra tu mateix, ets esclau, ets colònia! i ser esclau i ser colònia no és democràcia, és una engany, és una trampa contra tu mateix i contra els teus, els teus fills per exemple.
El 21D déieu “la democràcia sempre guanya”, és fals quan la raó d’estat l’aixafa, i la raó d’estat l’aixafa quan és una raó d’estat d’altri, per tant obrim els ulls i no ens enganyem … Primer és la Independència i després la democràcia. Jo primer sóc independentista i a la vegada però una mica després sóc demòcrata. Canviem el xip perquè l’anterior xip de voler fer la Independència de Catalunya amb les lleis espanyoles no funciona, bé … que us ha portat a la presó.
Altra volta, no n’hi va haver prou amb les Consultes, amb el 9N i finalment el 1r d’octubre? Revalidar el 1r oct? suposo perquè finalment el perdem. El mateix passa amb el tema del castellà, Junqueras i la seva cúpula, no se’n surt i ho van repetint. De tant en tant, molts callem que no ho hauríem de fer, però Junqueras i la seva colla foten una puntada de peu a la llengua, plas! “patrimoni cultural català” i plas, i plas … com que alguns no ens donem per al·ludits de tan en tan ho torna a dir, o torna a repetir “el castellà és el nostre patrimoni encara que hi afegegi el mot cultural. El mateix passa amb el tema del 1r d’octubre: s’haurà de repetir … una altra vegada, o moltes”, tan se val.
Prego i desitjo que aquest missatges no facin forat.
No ens deixem entabanar per aquest senyor i aquest partit seu tan persistent en tot menys en la República, fa uns 82 anys de la fundació d’ERC i encara el més calent és a l’aigüera. Aquest republicanisme no funciona, canviïn senyors si volen algun resultat diferent.
Revalidar …, no se’n surt de que li fem cas i ho va repetint.
Hi ha qui diu que la llengua no es toca, que no s’ha de fer servir d’eina llancívola, que és un tema delicat, però per fotre-la no queden.
Doncs sí, el Català és el primer valor de la Nació Catalana i ha de ser l’única llengua oficial del Nou estat català en forma de República que vam decidir fundar el 1r d’octubre del 2017, era Referèndum, era Vinculant, era Català, era el veritable Dret de Decidir, era d’Autodeterminació. Perquè pebrots no tanquem d’una punyetera vegada aquests temes? No és pas gens estrany que la nostra classe política o una bona part d’ella navegui com una ostra desenganxada i no avanci ni a fum de sabatots.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC de Jordi Fornas, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre del CDR*bic, membre del CLR*BIC, membre del grup promotor del Consell Local de la República, de Berga, programa pilot de l’ANC.
NOTÍCIA DE VILAWEB QUE HA INSPIRAT AQUEST MEU ESCRIT:Carta de Junqueras i Rovira: ‘El judici tornarà a remoure el règim”‘Probablement ens caldrà revalidar el mandat democràtic perquè sigui definitiu’, diuen el president d’ERC i la secretària general”
El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, han publicat una carta conjunta en què recorden que demà serà ‘el segon Nadal d’injustícia per haver defensat la democràcia’, ‘el segon en què els nostres fills no podran ser tots junts amb les seves famílies’. Al text, els dos dirigents diuen que ‘el judici tornarà a remoure el règim, perquè la injustícia mai pot ser en va’ i que ‘seure la democràcia i el desig de llibertat al banc dels acusats pot ser el veritable càstig de l’estat’. A més, diuen que treballen ‘per tornar a refrendar la causa’: ‘Probablement ens caldrà revalidar el mandat democràtic perquè sigui definitiu.’
‘Ens volen dividits’, avisen Junqueras i Rovira, però diuen que no s’ha de caure en aquesta trampa: ‘Som molt més forts quan actuem coordinats, quan treballem amb unitat d’acció i fites compartides’. Diuen que els han volgut ‘ignorar, menystenir, castigar i humiliar’, i que també els voldran ‘comprar’, però deixen clar que ‘la democràcia no té preu, la llibertat tampoc i la dignitat encara menys’.
Els dirigents d’ERC insisteixen que són independentistes perquè són republicans i que ‘la construcció d’un nou estat en forma de república és la millor manera –i l’única– de poder ajudar de debò els ciutadans d’aquest país’. Així mateix, diuen que ‘abans que independentistes i republicans’ són ‘demòcrates’, i que ningú no els convencerà ‘que hi hagi una via millor que la de la democràcia, el civisme i el pacifisme’. ‘Això sí, sense renunciar a res’, afegeixen.
Heus ací la carta íntegra:
«Penso
que res no és en va;
que res d’allò que dic
ni d’allò que faig
no es perd,
si en el joc hi arrisco
tot el que tinc
sense temor de perdre.
Miquel Martí Pol. ‘Penso, dic, faig…’
Torna a ser Nadal, el segon que no podrem passar tots junts en llibertat. El segon Nadal d’injustícia per haver defensat la democràcia. El segon en què els nostres fills no podran ser tots junts amb les seves famílies. Ens volen castigar per evitar allò que no són capaços d’aturar, perquè no saben ni poden convèncer. Ens volen callats pensant que així faran callar a més de dos milions de persones. Ens volen enfadats i tristos perquè desistim de seguir el camí cap a la llibertat. Definitivament, no ens coneixen. Seguim i seguirem sempre.
La seva injustícia reforça encara més els nostres anhels i conviccions, justifica cada dia la nostra set de llibertat. I la presó i l’exili els perseguirà a ells. Cada dia que ens mantenen en aquesta situació, el nostre moviment es fa més gran, més fort, més invencible, més internacional. Som molts i serem més; som lluny, més que mai, però no prou encara. I això només vol dir que hem de continuar treballant.
Ens volen dividits, ens volen competint, no caiguem a la trampa. Som molt més forts quan actuem coordinats, quan treballem amb unitat d’acció i fites compartides. Junts per avançar, des de la diversitat, amb el millor de la pluralitat, sense uniformitzar-nos, aprofitant el millor de cadascú. Coneixem la recepta, actuem.
Ens han volgut ignorar, menystenir, castigar i humiliar. També ens voldran comprar. La democràcia no té preu, la llibertat tampoc i la dignitat encara menys. El camí és la justícia i aquesta només pot ser l’absolució i de l’absolució a l’autodeterminació.
El crit de llibertat de l’1-O continua ressonant i movent els fonaments del règim del 78. Probablement caldrà remoure’ls més. Les conseqüències d’aquella jornada, però, són un tsunami viu i pràcticament només han arribat les primeres onades a la costa. Aquell dia durarà anys i sabem que ja res serà igual, ni res serà menys que aquell dia.
El judici tornarà a remoure el règim, perquè la injustícia mai pot ser en va. Seure la democràcia i el desig de llibertat al banc dels acusats pot ser el veritable càstig de l’estat espanyol. Qui acusa injustament serà condemnat. Qui opta per fer un judici polític s’arrisca a trobar-se davant la dignitat, la veritat i la justícia. Això és el que farem. Menystenir la democràcia té aquests riscos, especialment quan vénen vents de canvi, et torna encara amb més força.
Som aquí per canviar-ho tot, som aquí per tots vosaltres, per la democràcia i per fer justícia. I el camí? El camí divers i en molts fronts a la vegada. Seguim cridant contra la repressió en tots els llocs i racons que vulguem, apel·lant a l’esperit transversal del 3-O i anant més enllà; treballem a Europa i al món perquè la causa dels catalans és la causa de la democràcia i la llibertat; governem per tothom i buscant la millor manera de treballar per qui més ho necessita, que és la millor manera de demostrar que volem un país per tothom; mobilitzem-nos sempre, perquè això només té sentit si és amb la gent i per la gent. I treballem per tornar a refrendar la nostra causa perquè probablement això és el que ens caldrà, revalidar el mandat democràtic perquè sigui definitiu.
Som independentistes perquè som republicans i sabem que la construcció d’un nou estat en forma de república és la millor manera –i l’única– de poder ajudar de debò els ciutadans d’aquest país, que és el nostre principal objectiu. Però abans que independentistes i republicans som demòcrates i ningú ens convencerà que hi hagi una via millor que la de la democràcia, el civisme i el pacifisme. Això sí, sense renunciar a res.
Som aquí, pacients, determinats i ferms, pacífics sempre, i segurs de la nostra raó. Camí de la República, amb desig de justícia i set de llibertat. I no podem acabar aquesta carta sense desitjar-vos a tots bon Nadal.»
Carta de Junqueras i Rovira: ‘El judici tornarà a remoure el règim’
‘Probablement ens caldrà revalidar el mandat democràtic perquè sigui definitiu’, diuen el president d’ERC i la secretària general”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!