BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

INDEPENDÈNCIA és LLIBERTAT:

Però és la paraula “Independència” la que defineix més clarament i sense malentesos la lluita actual d’Espanya per sotmetre de nou Catalunya per 300 anys més intentant completar-ne la colonització i la lluita dels catalans per recuperar la seva set vegades secular Independència.

Espanya ataca a sang i fetge la nostra INDEPENDÈNCIA i nosaltres patim i patam sols parlant de llibertat. Alguns pensen i diuen aquell tan nostre “tu ja m’entens”. Segur que els altres ens entenen? Espanya sí que ho enten i sap perfectament què fa i perquè ho fa.

Ès cert que hi hagi qui encara no sàpiga que els presoners són hostatges segrestats per tal d’impedir la voluntat dels catalans d’edificar la seva Independència en forma de República? El segrest que efectuen d’alguns dels nostres capdavanters és violència i terror per tal de doblegar-nos, i mentre els sigui útil el mantindran sense avergonyir-s’en ni mica. Als governs europeus això ja els va bé, miren cap a una altra banda, tan els fa que set milions d’europeus pateixin del dret o del revés una greu injústicia i encara més, el Poble Català, poble mil·lenari europeu, pateixi la vulneració flagrant del seu Dret Humà universal número 15, el Dret d’Autodeterminació dels Pobles.

De moment, tan li fa a la Unió Europea, que un dels seus estats membres sigui un mafiós incomplidor en tantes coses i un estat terrorista que no compleix els Drets i Deures internacionals amb els que s’ha compromés i els quals ha signat simplement pel que sembla pels beneficis que li hagin comportat aquestes signatures.

En lloc del CORN fa 10 mesos, els catalans, mentre els presos són a la presó i els exiliats a l’exili, ens entretenim tocant la cítara.

La paraula i el crit no són sols LLIBERTAT sinó sobretot INDEPENDÈNCIA !

No perdem més el temps, que tenim homes dels nostres a la presó i a l’exili.

Vergonya, catalans vergonya!

INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA !!!

—————

“JERICÓ:  “cadascú des del lloc on es trobava”

Llibre de Josuè: “Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l’assalt de Jericó, cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat. Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l’extermini: homes i dones, joves i vells, vaques, ovelles i ases”.

Extre del Blog de “Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa”

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM. Membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas que és alcalde honorífic de Venècia-

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!