BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

14 de setembre de 2017
0 comentaris

Reconeixement del Procés Català: “Treballarem amb el govern o entitat que en surti, sigui quin sigui.” (Heather Nauer, EUA)

La portantveu del Departament d’Estat dels Estats Units s’ha pronunciat avui sobre la situació política a Catalunya, pocs dies abans del referèndum sobre la independència del primer d’octubre.
Quan li han demanat sobre aquesta qüestió, Heather Nauert, per una banda, ha repetit la fórmula que habitualment fan servir governs de tot el món, és a dir, que és una qüestió interna de l’estat espanyol. Però hi ha afegit un detall nou:

 els EUA es comprometen a treballar ‘amb el govern o entitat que en surti’. Nauert ha dit, textualment:

‘Nosaltres no interferirem en aquesta qüestió interna. Treballarem amb el govern o entitat que en surti, sigui quin sigui.’

—————————

Catalunya completarà la “Creu d’Occident” a Europa un cop faci, sense por, la DUI

“La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi i la nostra Estelada”

Amb Catalunya, Occident pot completar en el marc d’Europa un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxo que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.

L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia.

L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca,

A més, prop d’Europa no és bo que Anglaterra es trobi gaire sola i amb Catalunya hi trobaria un bon aliat i una altra ferma companya.

Els dos eixos ben completats dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu dels Mars del Sud» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs corresponents a les nacions europees, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels blancs com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada i que també omplen de magnificencia la bandera dels EUA.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

———————————————————-

Learn Liberty l’article titulat “Trencant Espanya: Secessió i drets individuals”. L’autor és Jason Sorens, Professor del Departament de Govern del Dartmouth College i Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Yale. També és president d’Ethics and Economics Education a Nova Anglaterra i vicepresident del projecte Free State, un moviment polític fundat el 2001 que busca convertit l’estat de New Hampshire en el bastió del llibertarisme americà.

“La gent no parla gaire del dret a l’autodeterminació, però és especialment rellevant. Si hom viu en un país occidental, el seu govern disposa del 40-60% dels seus ingressos, els manté subjectes a milers d’estatuts penals i regula les seves vides, des de les seves relacions familiars més íntimes fins els seus contractes al mercat. La relació amb el nostre govern és, tant si ens agrada com si no, la relació més significativa de la nostra vida: al cap i a la fi, ningú més té la facultat o l’autoritat legal per condemnar-vos a la presó. Per tant, per què no hauríem de procurar que la nostra relació amb el govern fos el més consensual possible? (…) Partint de la premissa que és més just permetre que els ciutadans visquin sota aquell govern que escullin, podem trobar-hi el sentit a resoldre controvèrsies sobre la sobirania a través d’un referèndum. Si un nombre major de catalans prefereixen viure en un estat català a viure a l’estat espanyol, és preferible permetre la independència.”

————————

19 dies

Quan manquen només dinou dies per la celebració del Referèndum del primer d’octubre tots aquells que hem estat treballant dia a dia, mes a mes i any a any perquè la Independència de Catalunya pugui ser una realitat en una mesada vivim neguitosos. Sabem que som a la recta final. Ja hem superat la Diada amb l’èxit esperat. Ara només ens cal ser forts i fer pinya per suportar tot el joc brut que ha estat preparant el govern espanyol durant tots els mesos, masses, que li hem donat de cap per fer-ho. Evidentment ens cal temprança, paciència, coratge i una voluntat infatigable fins a la proclamació de la República Catalana.

Ara més que mai és aquell moment que més d’un ha anat posposant per parlar amb el veí, el cunyat o la sogre sobre el futur dels seus fills o nets. De fer-los veure que l’empara de l’estat espanyol ja no és cap garantia de futur. La baixa inversió en ensenyament, el malbaratament dels fons de reserva de les pensions,  la corrupció institucionalitzada, el desaprofitament dels fons europeus per modernitzar el país, són factors claus que van més enllà del catalanisme o la identificació amb Catalunya o Espanya. No cal parlar de dèficit fiscal -poca gent ho entén-, de persecució de la llengua i la cultura catalanes. Només recordar-los que en aquest país d’acollida històrica de pobles vinguts d’arreu es viu bé, pacíficament, respectant les minories. Tothom té dret a la assistència sanitària -no passa el mateix en d’altres comunitats autònomes-, tots els nens estan escolaritzats en escoles de lliure elecció, s’acaba d’instituir una renda bàsica per les persones més desvalgudes. Som, doncs, en un país comparable malgrat les deficiències econòmiques resultants de les polítiques del govern espanyol, a la avantguarda social europea.

Pensem que cada vot que s’emeti i es dipositi dins d’una urna, tant si és a favor com en contra de la independència, és un aval internacional per un reconeixement ràpid de la futura República. Treballem tots els convençuts per convèncer a aquells que dubten. I m’atreviria a dir per animar a dipositar el seu vot a aquells que tenen clar que volen continuar sent una regió espanyola. El vots negatius seran importants per validar el resultat del Referèndum.

Ho tenim a tocar. Fem un darrer esforç i aquesta tardor ja serem lliures.

Escenavegant

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!