Comentari referent a l’anterior post:
Benjamin Franklin?
V.Rocaguinarda | esborrar | diumenge, 3 de desembre de 2006 | 02:46h
Aquest post em recorda a Benjamin Franklin quan era editor, periodista, entrevistador i entrevistats, tot a la vegada.
———————————————
Respostes de Salvador Molins, Conseller de l’Organització Catalunya Acció.
.
(Ens va plaure i vàrem veure amb bon grat quan el diari basc Gara, encertant-la de ple, ens va valorar com a "La Organización Catalunya Acció")
.
"Catalunya Acció no és un partit polític però sí que és una organització política que té com a objectiu únic i innegociable portar el nostre país, tota la nació catalana, fins a la independència cap a l’any 2014 en una dècada aproximadament"
.
—————-
.
Segona resposta a tots vosaltres, des d’aquests darrers posts, amb molt de respecte i veneració.
Em plau veure de nou el teu nom "V. Rocaguinarda" i també el d’en "curiós".
————————————-
La primera força que hem de construir és la "Suma de voluntats" (Cap català hi és aliè)
La segona eina, imprescindible per a tot projecte és un objectiu clar, contundent, definit, precís i amb data de lliurament.
Com que la voluntat, concreció primera de l’anhel de sempre del Poble Català -1000 anys ja són com un sempre-, com que aquesta suma de voluntats assoleix de forma natural la categoria de complicitat primera, d’esperit català, de nivell espiritual que cal que sobre entenguem, passa el següent: que la segona eina esdevé la primera eina material, o sigui que cap projecte pot ser coronat sense aquest primer requisit "Un objectiu clar i determinat"!
I cap unió de plataformes pot ser materialitzada sinó es comparteix el mateix objectiu.
Per exemple, la PDD sembla tenir per objectiu pressionar els partits catalans perquè s’acostin a l’objectiu de l’estatut aprovat al parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005. Sembla que els seu objectiu és proclamar que tenim dret a decidir. Si aquest és el seu objectiu ja es pot dissoldre o canviar-lo perquè en veritat "els catalans" tenim dret a decidir! altra cosa és si decidim o si no ho fem. Algú es veu amb cor de fer que Espanya ho reconegui això? Sabeu quin esforç i energies suposa? -Doncs les mateixes que per trencar amb Espanya! sols que si trenques , trenques! i si els demanes democràcia, compassió i enteniment com que no en tenen ni en volen quedes molt fotut … tres anys més i encara no t’has mogut de lloc o sí però en direcció contrària.
—————————————–
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què no s’intenta refer una mena d’Assamblea de Catalunya, on hi hagi reunions periòdiques (o contacte permanent via internet) entre les plataformes que aposten per la independència de Catalunya? A partir d’aqui, col.laborar, coordinar accions…hem de sumar esforços perquè la independència no és fàcil!
Bé, ja veieu, que mentre vaig veient les vostres explicacions i n’espero encara més, també miro de donar suggerències.
Endavant!