Recordeu? Per impressionar el més totxo: Estatut, setembre-novembre de 2005, i una mica més.

7 de juny de 2010

0 comentaris

Recordeu? Per impressionar el més totxo: Estatut, setembre-novembre de 2005, i una mica més.

Només prenem alguns detalls, i podem veure la reforma de l’Estatut com una empenta bona, molt bona, i a diferents bandes: política, mediàtica, social, cultural, democràtica, d’informació.

De riscos n’hi ha hagut molts, però avui m’interessaria recollir el que permeti veure que en global ha estat un èxit majúscul del moviment per la independència. És evident que sense la pressió i treballs de la gent ens hauríem empassat qualssevol gripau, que era necessària la pressió popular per trencar el domini espanyolista és evidència i no cap pecat ni falla de ningú. Altra cosa són sordeses i despistades dels representants i informadors, però això no en treu la necessitat de la consciència social que hem despertat tots plegats, i del bon servei que ens ha donat el procés de la reforma, el TC, i els moviments polítics catalans al respecte.
Es va intentar en el pacte Mas-Zapatero (oh! la governabilitat espanyola… La Generalitat a canvi…. i els Ministerios!), i es pretén intentar ara (i espero que segueixi la tendència de trets per la culata) amb idees de salvar la crisi i salvar Espanya (CiU i PSC-PSOE). Suposo que d’aquí uns dies ens parlaran d’algun pacte suposat amb paquetet d’ofertes de lleis espanyoles que ens salvin de les urpes del TC (fa uns mesos rondava i no va colar, ho repetiran?)
Preferiria poder deixar fora d’aquesta acusació-sospita a CiU, ja que és de desitjar que s’hi sumi al projecte per la independència. Vull dir que lamento si parlar d’això fa problema, però crec que no ens podem enganyar ni un gram. I que va sent hora que deixi de rondar el conte de que sense aquesta coalició de UCD i CDC no hi ha res a fer, o aquell de que serà després de ser majoria que ho faran: s’ha de legitimar a les eleccions, i per a tal menester cal que estigui ben definit el compromís previ a la elecció, ho veiem clar això?

Ha estat molt bo el procés (malgrat horrors a anotar), deia, perquè ens ha dut a tenir clar en general el que fa temps les persones lúcides i honestes ja tenien clar, el que fa temps cantaven poetes i cantaires, el que fa temps era evident, però que per intoxicació ambiental regnant i el domini majoritari de mala praxi política i mediàtica es feia invisible al ciutadà. Fem-hi una ullada:

setembre de 2005:
“Ahir es van acabar de desencallar les negociacions catalanes per al nou
Estatut, de manera que avui el Parlament l’aprovarà per 120 vots a favor
(CiU, PSC, ERC, IC-V) i 15 en contra (PP). (…)”

Rodriguez Ibarra diu que els nostres parlamentaris ens enganyan amb mala llet. Ens
traca d’estúpids. El sr. Bono prega a la verge del seu poble perquè a
Madrid no arribi un mal Estatut. I fa una definició de mal que ens puja
al grau d’idiotes. El sr. Rajoy ens acusa directament de voler fer mal. I
jo diria que ell voldria, si tingués el poder per fer-ho, fer-nos mal
ell a nosaltres.

També ens escoltàvem a Aznar, antidemòcrata:
“Fa dos dies, el president d’honor del PP i president també de la
Fundació que segrega la ideologia del seu partit, senyor José María
Aznar, va dir textualment en un acte públic amb militants:

“Esta semana probablemente se den los pasos decisivos para un cambio de
régimen, cambio de régimen sin mandato ni consentimiento de nadie.” (…)”

I es preveia el merder de l’espanyolisme amb el terme “nació”:
“Ahir, dos ministres del govern espanyol, el de l’Interior i el de la
Guerra, van manifestar-se en contra d’usar el terme “nació” en el text
de l’Estatut de Catalunya. José Bono ho va formular ben clarament:
“introducir en un texto jurídico el término ‘nación’ puede ser
interpretado como una expectativa de Estado”.(…)”

A algú se li escapà “fuera del territorio nacional”: (bé!)
“La senyora Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunidad de Madrid,
ha fet unes declaracions sobre l’opa de la Caixa per adquirir Endesa i
ha lamentat que una empresa tan multinacional i de tan valor estratègic
com Endesa pogués ser traslladada -textualment- “fuera del territorio
nacional”. L’expressió no és gens casual. (…)”

octubre de 2005:
“(…) L’Imperi espanyol estat -ara vell i atrotinat, desinflat i reduït, però
encara amb somnis de grandesa- es comença a deixondir davant el que
considera una amenaça directa. “El problema catalán” sempre li ha
resultat molest a Espanya. I ara té por que “el problema” es converteixi
en una veritable amenaça.”

Aquests dies alguns polítics (Acebes, per exemple) ens demanen que fem exercici d’imaginació
per
entendre el què passa.

La lògica i l’absurd:
“Tots els dies posteriors a l’aprovació catalana de l’Estatut seran
terribles: els primers dies, els altres i els darrers. Cada dia sentim
coses més pintoresques. Ahir vam tenir dos exemples insignes de manca de
lògica. I els vam tenir en dos dels màxims dirigents polítics
espanyols.
D’una banda, el senyor José Blanco, número 2 del PSOE, diu que el
projecte català és “de dubtosa constitucionalitat”. (…)
D’altra banda, el senyor Mariano Rajoy, número 1 del PP -almenys
oficialment-, diu que el projecte català és “una injustícia per a
Catalunya” i que la gran majoria dels catalans no el volen. Aquí la cosa
és esperpèntica. “

Penso que els ciutadans sens dubte, si volem avançar en democràcia,
necessitem d’un nou òrgan de representació al govern que ens informi
dels abusos verbals.

700.000???
“Entre els molts disbarats que es van sentint des de l’aprovació catalana
del projecte d’Estatut de Catalunya, ahir Zaplana i companyia van
anunciar que mobilitzaran els seus 700.000 afiliats -tants en tenen?-
per anar per tots els racons d’Espanya a explicar els “perills i
conseqüències” del text. Segurament, també demanaran empara al Tribunal
Constitucional si el Congreso accepta a tràmit el document. (…)”

Massa idees
“(…) Primer. Els mitjans ens han informat que Zapatero “sospesa fins a vuit
idees per definir Catalunya”. La cosa té gràcia. Resulta que el 90 % del
Parlament de Catalunya -inclosos els seus germans del PSC- ja ha
definit Catalunya d’una manera ben simple: és una nació. Per què el
president espanyol s’ha d’esforçar a buscar una altra definició per
Catalunya? I ell ja n’ha trobat vuit de possibles -que ell anomena “vuit
alternatives”- quan a nosaltres només ens n’agrada una, que no trobem
que necessiti cap “alternativa”. (…)”

Mig quilo
”
El PP ha començat una campanya -anunciada fa dies- contra el
projecte català d’Estatut. S’hi gasta mig milió d’euros (500.000 !) i
l’estendrà per tot Espanya. L’argument principal és insidiós: amb el
pretext que és un estatut que va més enllà del que pot anar, diu que
correspon decidir-lo a tots els espanyols: “a lo que todos tenemos
derecho”, ha dit Acebes, amb una frase força malgirbada.(…)”

A aquesta campanya del PP entenc que se’ls hauria de demanar un rigor
mínim i exigir la foto del capó acompanyada de Tejero, companyies, i
vells dominis.

El 2 de novembre de 2005:
L’Estatut a Madrid
“Avui el projecte català d’Estatut haurà de ser acceptat a tràmit pel
Congreso, a Madrid. Sembla que està assegurat que passarà aquesta
primera prova. Després, vindran mesos de negociacions,
d’estira-i-arronsa, amb resultat encara incert. (…)”

I cap al desembre…. el sr. Acebes es fa l’ofès mentre afirma que fins ara han estat exclosos
del debat.

estiu de 2006:

“Jo també vull
un estat propi” arriba a la premsa!

Fem un salt al 2007:

“(…) El debat sobiranista que plana des de fa setmanes sobre l’actualitat
política catalana no agrada als socialistes. El portaveu parlamentari
del PSC va advertir a Ridao que si els catalans no són independents és
perquè no volen. Iceta va arribar a alinear-se amb Josep Antoni Duran,
que ha manifestat públicament que aquest debat no li interessa gens.”

El culebrot de l’Estatut…

De lligats que
espanten! Molts anys de negar evidències, fets, història, drets, etc.

El del 30 de
setembre de 2005 ja no ens agradava.

Al setembre de 2009:
“(…) no ens enganyem. Ni la lúcida declaració del
ministre de l’Interior, ni el difícilment apel·lable raonament del
jurista sevillà són innocents. Entre el respecte al text estatutari
pactat pel Parlament català i les Corts espanyoles i referendat pel
poble de Catalunya –el compliment ja és una altra cosa; per desplegar un
Estatut, que és una llei orgànica de les Corts espanyoles, fins i tot
s’ha de negociar el calendari d’aplicació durant anys i panys!– i
assumir consultes sobiranistes com la d’Arenys de Munt, l’espanyolisme
més intel·ligent tria Estatut. I sencer.“

Maig de 2010:
ZP vol ja la sentència sobre l’estatut però
no serà possible
“(…) A Zapatero li agradaria que es
dictés sentència abans de l’estiu per dos
motius. El primer és que evitaria una bomba més endavant, quan
s’aproximessin les eleccions generals. El segon i encara més important
és que posaria pals a les rodes d’un hipotètic pacte entre CiU i el PP
després de les catalanes, i podria vetllar un acord de llarg abast amb
la federació, que és el que li demana la vella guàrdia del PSOE.”

Espero que sigui més que possible, o que l’ajornament no ens faci cap efecte.

I ara, i ara!
Oh! Quin
desafec que tinc!
#finaldetrajecte
El 12 de juny,
omplirem Barcelona! Fem història.

Compte enrere per la consulta del 20J
#adeuespanya i
Sense ficció – 03/06/2010 1.27.47
A reveure.

12J:
recorregut de la marxa

1.- 2. totxo 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició)
D’enteniment obtús. D’excessiva bona fe. […]

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

Recordeu? Per impressionar el més totxo: Estatut, setembre-novembre de 2005, i una mica més.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes