Quin és l’objectiu?
Sembla que d’un dia per l’altre l’objectiu de l’independentisme s’hagi
transformat. Però més aviat cal dir que ara pren protagonisme un
objectiu, limitat, que no comparteixo, i que espero no silenciï ni
arraconi l’objectiu que penso hem de seguir mantenint: legitimar la declaració d’independència a partir de les candidatures i eleccions al Parlament del proper any, i que la legitimació de la misèria també s’hagi d’explicitar, que crec és el mateix que finiquitar-la.
Forma part de l’objectiu la tasca de posar-ho ben difícil als espanyolistes i variants d’unionistes. Cal que no puguin seguir amb les mentides i farsa en que es manté la situació i inèrcia actuals. Que es vegi ben clar que no tenen arguments, ni res a oferir. Provocar debat rigorós de cara a les eleccions, sortir de la línia d’estupidesa política i tantes evidències negades en que es van mantenint és una altra prioritat. I també fer arribar ben clar a la gent un pla i projecte per la independència perquè el votant ens triï.
L’objectiu es pot expressar i ajudar de diverses maneres, però clarament no és
el de no tenir menys de 10 escons al Parlament per a fer “fora el
tripartit”. És més immediat, més ampli, de més abast, i no és una simple lluita pel
poder.
L’objectiu és que les properes eleccions al Parlament siguin unes
eleccions de legitimació, i tant ho pot ser de la opció per la independència
com per la opció de seguir sotmesos i maltractats a l’estat en que
estem. Els grups espanyolistes ja van iniciant campanya i mira que ho
tenen difícil, a veure quan es comença una bona campanya per la
independència a les properes eleccions.
N’hem de prendre consciència, entre altres raons, perquè sembla que l’independentisme (dit així per uns quants, i no parlamentaris) hagi renunciat a aquest objectiu, i que el canviï per un estrany procés de naixementttt i ……..
Els del Mantenimiento i la legitimació de la misèria ja han iniciat precampanya, dic, i l’independentisme no ha de menester pujar al seu carro. Crec que des de l’independentisme no hem de seguir ni joc, ni discurs. Tampoc no necessitem mentir, com sí ho ha de menester l’espanyolisme. Aquests i altres punts marquen la diferència, i és fonamental que la utilitzem, a banda que diria és la forma de convèncer gent a que s’hi sumi, i no confonden’s pel camí.
No parlo de pureses, parlo d’estratègia social i política (també humana i no em sembla petita la casualitat), donant per fet que si hem de convèncer gent ho hem de fer des d’una pràctica política fora d’aquesta òrbita en que lluiten pel poder els espanyolistes; allà només hi hem d’anar a desmuntar-los mentides i abusos contra la gent.
Allà no hi hem d’anar a fer la nostra feina, simplement perquè és un camp de joc que la gent ja fa temps només es mira cegament i dogmàtica, que no desperta cap interès, que no té espectadors pròpiament.
Només cal mirar les afirmacions i embolics que s’han de fer uns, fixar-nos en detalls com ara que el PP va acusant d’antidemòcrates…, i veure quines limitacions tenen els de la misèria, per veure tot el camp obert que tenim al davant. O mirar-nos l’efecte que té simplement el fer públics i d’abast general detalls de mentides històriques i sobre la situació (econòmica, política, social, cultural) real. O atendre a detalls i canvis significatius de la política internacional.
Com avui se m’ha acusat de voler “avortar Reagrupament” arrel del que escrivia ahir a: Caldrà pressionar i desmuntar les enredades i enrederaments., he pensat que cal insistir-hi en els problemes que assenyalava i no permetre que algú emboliqui d’aquesta manera el què dic.
Recullo (per discreció només respostes meves) comentaris de l’enllaç a facebook que penso poden ajudar també:
“Si resulta que abans de començar ja renuncieu, renunciem a l’objectiu…. malament.
Com també anoto:
El
fracàs serà, sí un cas, que no aconseguim que la independència sigui
element clau en les candidatures. I fracàs serà també que els votants
independentistes no tinguem i deixem clar el sentit del nostre vot. I
no el de no arribar a 10 escons al Parlament. No és aquest l’objectiu de
l’independentisme.“
(…)
“Ja, però no és això el que estic plantejant. I el que em preocupa és
veure que el que planteja la candidatura no lliga més que en un procés
i pla que no és el que l’independentisme està reclamant.”
“… això
ho fa una part de l’independentisme, no és cert que els renecs contra
ERC siguin compartits, per molts clars que els tinguis, i per molt que
es vulgui (els necessita, són fundacionals i alimentats) mantenir des
de Reagrupament. Però no és tant compartit com et sembla.
Simplement
jo no podria convèncer ningú amb aquestes consignes. En canvi m’he
trobat amb força gent que ara troba més normal la independència i més
atractiu l’independentisme. Aquí diria que és força acceptat el paper i
feina d’ERC i el fet que estigui al govern.”
“I més sobre renecs…., allò de votar o no els pressupostos, tampoc no
s’aguanta per enlloc. Ostres, com es vol fer una candidatura que renega
d’una part important de l’independentisme? I que, aquí la meva
exigència coneguda, per a semblant tasca ha de difamar fets i realitat?
Això convenç a qui, com diu Carretero, ……, però a qui vol bones
raons, contrast amb el què veu, i arguments no li vinguis amb aquestes
pelis de dolents i bons patriotes.”
“Si em tractes d’al·lucinada
no cal discutir amb tu. Que penses que només existeixen els cercles per
on tu et mous? Aquest és un risc de l’independentisme que defenses:
creus que amb tenir raons n’hi ha prou, i no és així fins i tot en el
cas que se’n tinguin. El canvi social que vivim és molt més complex i
subtil que les consignes que em vols vendre, a mi!! Uf!!
Parlant de
xiulades, vaig estar davant el Parlament amb acte de sobirania, i em va
fer vergonya comuna la xiulada, i, ja ho vaig dir, i ara ho dic més
clar, estratègia mediàtica d’independentistes viscerals. Que, haig de
dir, no desvaloro feines fetes, però tampoc passo de llarg el que
considero destrosses ben cegues i a la babalà, a banda del punt de mala
llet i prepotència que sempre em sobra en política. De cap manera
accepto us poseu medalla de millor qualitat. Quina bajanada….”
“Dius, tot i que no crec que ho pensis així,
que la premonició de “la bufetada” fa temps que ronda….. quina pena.
I de fet no t’hauria de saber greu la teva previsió (encara que espero
t’equivoquis en la previsió, tu i tanta gent que conec que duu anys
fent campanya anti ERC.), perquè és fundacional del moviment que
defenses, Reagrupament, per pena a parer meu des de l’inici, es
defineix contra ERC i desgasta feines i espais a mirar que s’enfonsi.
Això també fa temps que ho he expressat com a preocupació. És, a banda,
una manera de fer que que en general esquivo: és la tàctica d’agafar
fruits i dir que són propis, negant la feina no visible que altres han
fet. D’això ja en tenim bones representacions polítiques, que fan pena
i mal als ulls, no ens calen de “noves”.”
“Apa! M’acuses realment d’intentar avortat Reagrupament??
Ostres.
Això
és relativament greu i trobo que em sobrevalores en la pretensió, a
banda d’errar-la perquè no ho he pensat mai. A sobre ho agreuges amb
acusació de desinformació, quina acusació! El que he fet, i ho
continuaré fent perquè és exigència mínima a parer meu, és criticar la
estupidesa política i el seu foment vingui d’on vingui.
Ja que ho
coneixes bé, podries explicar el punt més important que assenyalo a
l’article? A saber: dóna ja per fet i invariable Reagrupament que ni
ERC ni CiU posaran la declaració d’independència al Parlament com a
prioritat a les properes eleccions?”
“Si resulta que abans de començar ja renuncieu, renunciem a l’objectiu….malament.
Com també anoto:
El
fracàs serà, sí un cas, que no aconseguim que la independència sigui
element clau en les candidatures. I fracàs serà també que els votants
independentistes no tinguem i deixem clar el sentit del nostre vot. I
no el no arribar a 10 escons al Parlament. No és aquest l’objectiu de
l’independentisme.”
“Ho he dit clar des de l’inici: no em sembla bé,
i no crec que pugui tenir gaire èxit, cap, cap proposta política que es
posi contra alguna cosa, que es defineixi i presenti esencialment
contra algun altre grup o proposta (els anti-tal i qual, sigui el què
sigui). Només penso que pot tenir èxit una proposta política que es
posi en aquest sentit contra la estupidesa política i el vell model de
dominació, per exemple. I la visceralitat n’és una, sinó estupidesa
directe, sí un bona font de generar-la i alimentar-la. L’altre punt que
defenso també és prou repetit: no puc acceptar declaracions polítiques
que difamin la realitat, ni que l’objectiu sigui la independència:
quina misèria d’inici si el fonamentem en més enganys…, no?“
………………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/146006
http://www.facebook.com/5ilviamartinez#/5ilviamartinez?v=feed&story_fbid=5003249726368
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!