A més dels que no volen, tenim un partit, CDC, en coalició amb UDC que duen anys jugant amb la postura respecte a la independència, en un joc que em sembla fa temps és inacceptable (això per qui accepti que les amenaces espanyoles expliquen lallaaaarga transició…, jo no ho veig gens clar) i que considero que a partir de la jugada de la marxa a Bursel·les decididament és un joc brut.
Provo de desfilar una mica els problemes que veig a partir d’alguns detalls sobre el finançament actual. Albert Vila em comentava un apunt en que acuso al portaveu de CiU de confusionar coses pel que diu sobre el finançament i la seva postura.
Com una cosa que el temps certificarà….?
Acord en alguns detalls, clar desacord en altres i decidida oposició en algun. Responc:
Si no m’erro he llegit el que em comentes, però no és aquesta la discussió, el problema de CiU és voler seguir amb la dependència de l’estat, negant unes quantes coses, i marejant-ne unes altres.
Del que planteges sobre la valoració de l’acord diria que és comunament acceptat fora dels jocs de propaganda o de desgast entre grups.
Sobre la valoració del tracte econòmic amb l’estat discussió no n’hi ha. Hi ha molta demagògia, sobretot de la mena de
dir coses que només es sostenen en el soroll, confusió, i trampes
argumentals vàries, i grups que encara volen seguir amb l’engany tradicional. Veiem també com es difama la realitat i uns valors mínims si es vol defensar (com el
president ho pretén) que l’actual és un acord just, equitatiu, i etc. Greu aquesta afirmació.
Aquesta cosa sí que és un acord horrorós que calia deixar fora del ple, i no la suposada
legitimitat per a reclamar d’aquí un any que predica CiU. Detall
que em fa vergonya de veure-ho.
CiU, PSC, ICV iPP i Cs han fet gal·la de les arts de marejar, un dessastre de paper. La excepció que veig és ERC, i ho celebro, perquè la diferència d’ERC pel
que fa a determinades maneres polítiques -és el partit que ha permès un enfrontament i gir que
ens calia-, em
fa tenir esperança en un canvi, en una projecció real per la política catalana mirant
endavant. I no parlo de majories ni dominis totals, parlo de maneres polítiques i de discurs i projecte públic.
No comparteixo el que planteges sobre la legalitat. Si no acomplir amb termini de
finançament és legal, el problema seria de les lleis, de
marc legal. D’aquests també sembla que ens doni algun gust el anar fent
llistat, allistem mals i allistem les farses que ens muntem per a
disfressar-los.
Podem afegir que CiU plantejà aquest divendres al Parlament, “per pragmatisme” que “si es reconeixia que hi havia incompliment de l’Estatut donarien suport a l’acord“. Com lliga això? Mostra clara de que l’interès no és defensar o no la legalitat, ni defensar el respecte a l’estatut, el país, i els catalans, encara que així ho diguin. Vaig veure-ho com intent de despistar el problema en la seva arrel: les relacions amb l’estat, i la necessitat de trencar els lligams o lligats que ens mantenen en aquesta horrorosa situació, i emmerdats en el que arrosseguem.
Per altra banda, dius: “Jo demano als responsables de Convergència que
no es perdin en gaire prolixitats ni insisteixin gaire en la batalla
perduda de la legal·litat, sinó que vagin directament al fons polític
de l’assumpte, i d’una manera que tothom ho pugui entendre.“
En aquest detall de no perdre’s-hi i parlar clar hi estic d’acord, però no sé si ho estaria amb el contingut
que li dones, de clares es poden dir també moltes bestieses. El fons polític de CiU en aquesta situació és que accepti errors i abandoni d’un cop
acceptacions de les que es vol fer cronificació, necessitat o bondat per a justificar-se. I, com dius, té una gran responsabilitat, caldria que l’apliqui, però.
Em sap greu haver-ho de dir, però és que no hi veig en el que fan cap gest que no sigui de precampanya o campanya. On queda la manera de fer política de la de debò i bona, de la que fa canviar les coses i tira endavant projectes? És la etiqueta de conservadors, i la previsió que els seu electoral es cagarà que no planteja la necessitat de ser estat independent?
No, crec que el gruix és, i aquí haig de donar la raó al president, vici de protagonisme i alguna estranya creença en que tenen la exclusivitat de fer bé les coses. Ho han suavitzat una mica els darrers mesos (crec), però no tinc gaire confiança en que s’hagi convertit en un compromís de respecte polític. (Tant de bo m’equivoqui)
CiU sap que no és aquest acord el problema per a reclamar a l’estat en el
futur. I la gent sabem que per molt que ho cantin a cor, ni just, ni
equitatiu, ni solidari. Hi ha diferents maneres de fer, això també és prou clar.
Caldrà que s’acabin algunes cantarelles, jo començaria per
aquella que diu que tots són iguals….
“(…) El xoc que em provocà, al costat de la evident dificultat
per a pensar amb un mínim de garanties contra aquests poderios verbals i ambientals el vaig solucionar a
partir d’unes visites al diccionari; entre altres coses.
Em vaig servir de la idea següent: Si el diccionari encara recull adjectius, i especialment si encara recull adverbis, és ben segur que no podem negar que hi ha maneres de fer. (…)”
Qui és que no vol la independència? Recull de 23 de juliol de 2009.
Qui és que no vol la independència? Problemes de cronificació que espanten!
Qui és que no vol la independència? Corrupció i terror estatal, què fem?
………………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140647
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/139527
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/64876-discussions-bizantines-com-a-epileg-del-financament.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/29149
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!