..i més clar que mai!
“(…) Miquel Iceta explica que la discreció i les tensions que envolten la
negociació pel nou finançament ‘són grans’ i assenyala que caldrà
esperar al final per conèixer el resultat i els detalls de l’acord.” (llegir notícia)
Li podríem preguntar:
1) Sobre el resultat de l’acord, suposem que l’arribada al final seria el mateix que conèixer-ne el resultat, i que es refereix a coneixement per part, de qui? de tothom? de tothom menys els qui estan “negociant” (ha)? Dels qui rebem notícies? O pot ser es refereix a conseqüències? Aleshores caldria també situar aquest final del que parla.
2) Sobre els detalls de l’acord, suposem que l’arribada al final seria el mateix que conèixer-ne els detalls i que es refereix a coneixement per part, de qui? de tothom? de tothom menys els qui estan “negociant” (he)? O pot ser es refereix a negociació cega? Encara que més que cega em sembla que n’hauríem de dir buida o buidada, o simulada, mal simulada.
3) Que hi hagi grans tensions i que hi hagi discreció (el gran aquí no sabria com entendre-ho, però deixem-ho en discreció), no és novetat, ni estrany, ben comprensible fins a determinats punts. Però, és això el que fa que sigui recomanable no conèixer el resultat i els detalls fins que arribi el final? Per part de? de qui? de tothom…..etc. (hi)?
Al final el que sembla que fa és demanar confiança, però cega (mala cosa, perquè a més ho intenta vestir d’informació i acció rigorosa en la política que fan). I entre buidor i ceguesa, espero que la importància que ara se li dona a les seves dates pel final de la “negociació”, així com l’argument que pretén Iceta a continuació (… defensa el fet que Montilla hagi deixat clar que no subscriurà un acord
que no respecti l’Estatut i que no respongui als interessos de
Catalunya. (ho,ho)), tinguin un xoc de nassos amb el que coneixem, anem veient i el que podem preveure: els seus interessos (electorals, polítics, de tractes) s’han destapat amb una confusió en un seu propi lema, que per estalviar el xoc de nassos amb la realitat i previsions, més aviat hauria de cantar: El que és bo per a Catalunya és dolent per a Espanya, perquè aquesta segona necessita per essència, pla, estructura, ordre diví, “seguretat mundial i intermundial”, pràctica i imatge, la fundició de la primera, que no en quedi ni rastre!.
Fundició…., vigilem, que pot ser algú llençarà la idea de que reneguem de la història i sobirania si no volem alguna demanda per danys morals……
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!