Hi torno una mica a les declaracions d’Iceta que recull una de les notícies de l’apunt anterior.
Diu Iceta: ‘Sembla mentida que
oblidin que el suport electoral que vàrem rebre va ser precisament
perquè governés Zapatero’, afirma Iceta, que assegura que el PSC ‘no
prendrà decisions que posin en qüestió l’estabilitat del govern
d’Espanya, en un moment especialment delicat com el que planteja la
crisi econòmica’.
De manera que, i em sembla molt versemblant, el desviament de la
reclamació, o manca d’atenció a la situació real que assenyala l’editor de Directe.cat, així com les vistes grosses al que preveiem i a l’incompliment de compromisos i lleis, es deu a la
“lleialtat” de que parla Iceta. Quina una d’horrible deu ser! Més val que no ens hi posem bé…….
Iceta està responent a una reclamació que li ha fet CiU de que ha de
pressionar Zapatero. I veiem que Unió fa una reclamació també a
Esquerra, li diu que ha de sortir del govern si no aconsegueixen un bon
finançament.
Crec que aquí ens hem de plantejar alguns, una bona colla de problemes. Estem davant un problema de país (o de CA, per a alguns i pel qui
així aconsegueix disfressar-ho, administrativament), un problema
d’incompliments de lleis per part de l’estat, un problema d’enganys
varis sobre la situació real. No estem davant una qüestió només de
govern, i segur, no ens trobem davant una qüestió de partits.
Vis així trobo deslleials aquestes dues reclamacions. I penso que la oposició el que hauria de fer és coses com ara promoure i proposar en ferm una objecció fiscal dels catalans, i promoure també i fer les denúncies que abans he assenyalat, en ferm també, i allà on s’escaigui.
Penso que amb el que saben, veiem, tenim, si es tracta de reclamar sobre el finançament s’ha de dirigir bé el tret. I que a banda de recordar el mal paper que ha jugat i juga el PSOEc (cosa que ja em sembla bé), caldrien altres accions com les que refereixo abans.
Sobre la retòrica (és retòrica o és teatre?), el que penso és que al que
s’hauria de veure obligat a respondre Iceta és a una qüestió de posició bàsica. I que de
cap manera no li val la resposta que en dóna de que pot compaginar la “lleialtat” a Zapatero, en diu, amb “… Però també som conscients que el suport electoral que vàrem rebre ens
obliga a ser molt ferms en la defensa dels interessos dels catalans i
les catalanes.”
Això no s’aguanta per enlloc. I no és una qüestió ni d’opinió ni de posició política ideològica, sinó d’observació i anàlisi mínim de la situació. És un problema d’incompatibilitat. I parlo de la situació real, no la mediàtica de massa, ni la dels diaris oficials o estudis castrats, sinó la que tenim davant dels nassos i patim. En general crec que cal situar responsabilitats en tots els representants polítics, tots, en els que n’informen disfressant i mentint el que passa, i als ciutadans pasotes que ho solucionen dient “jo d’això no hi entenc”, o “de política millor…. (nombroses variacions)”, sigui cert, o sigui per disfressar altres interessos.
Tornant a les declaracions d’Iceta, és curiós (ho és?) que es posi bel·ligerant amb el que presenta (és retòrica? és teatre?) com una suposada perillosa deriva de CiU cap a l’independentisme. Suposo que hi té a veure amb el vincle tanc clar que hi ha entre la independència i la situació actual.
Diu: “(…) Segons el portaveu dels socialistes catalans, els interessos dels
ciutadans i ciutadanes de Catalunya ‘no passen per fomentar la
inestabilitat, aventures o trencadisses’. ‘Nosaltres no pensem que el
futur de Catalunya passi per trencar amb Espanya, ni som partidaris
d’aventures separatistes, carrerons sense sortida, grans escarafalls ni
brindis al sol’, conclou. (…)”
Clar, ja ho sabem que ell i el seu partit són dels de El Mantenimiento. Però al menys no els hem de deixar que ens venguin la moto de que no fan res, que només segueixen “el que cal”, oh!, i tampoc no hem de deixar-nos enganyar pel que planeja aquest manteni-miento.
Una altra afirmació d’Iceta és que (subratllo): “(…) Aquest nou escenari polític també posa de relleu, segons assegura el
portaveu dels socialistes catalans, ‘la importància del PSC’. ‘De
nosaltres depenen moltes coses i hem de ser plenament conscients de les
conseqüències dels nostres actes’, diu Iceta. (…)”
Només faltaria! Ho hem de prendre com un favor? O és que realment el seu partit està treballant per assenyalar bé les responsabilitats polítiques? Buf.
En la mateixa línia, i em serveix per ampliar les raons de la exigència de plantar-se de debò, trobava l’altre dia una manera estranya de desviar el centre d’atenció per part de Ramon Obiols. Al qui responia sobre el tema així:
“(…) Jo penso que de mal govern hi ha en un sentit molt més ampli i greu, i
sobretot que n’hi ha per engany de la situació real. I que si hi ha un
moll de l’os en la situació catalana no és aquesta de infantilismes a
que ens hem acostumat, i que és d’esperar que perdin crèdit mediàtic i
així s’acabin, ni tampoc la del reforçament d’un catalanisme que voleu
limitar des del vostre partit a no sé ben bé el què. Si hagués de dir
un punt central en la situació catalana en política diria que és el
goig de veure uns quants llautons en el tema de l’encaix a l’estat
espanyol, les oportunitats que això ens suposa de fer ordenament
d’idees polítiques i de veure’n responsabilitats i límits del poder
(sembla que gairebé nul) que tenim, la ocasió de tirar endavant un
projecte propi clara i decididament democràtic, etc., i tot això de la
mà d’un debat sobre la sobirania i en el fron d’un canvi polític que és
més general. (…)”
Ara ho ampliaria, ja que he entès que ara comencen un congrés, al que li diuen Congrés catalanista, i li preguntaria què en pensa del que està posant sobre la taula el Tercer Congrés Catalanista. Aquest darrer, diria que només perquè és transversal i per les maneres en que està plantejat, mereixedor de més confiança i autoritat.
– Directe.cat, El fracàs de la via autonomista i els incompliments de l’Estatut, a les primeres ponències polítiques del Tercer Congrés Catalanista, Es denuncia la invasió de competències de l’Estat espanyol i la judicialització del desplegament estatutari, 16.03.2009 ! 13.01h
(Entre altres coses…) “(…) ‘El resultat final de trenta anys d’autogovern és un dèficit fiscal,
reconegut per l’Estat per l’any 2005, de 15 mil milions d’euros, i en
realitat de més de 20.000 milions d’euros anuals.’ (…)”
No es tracta d’optimismes ni de pessimismes, ni d’entuSSIAS!mes!, com algú em retreu algun cop per aquí. Estem parlant de fets, i no estem parlant ni de valoracions, ni d’interpretacions, ni de previsions (en sentit seriós, no les que es venen de disfressa!), ni d’informacions, ni de res d’aquesta mena.
És que l’altre dia algú em va dir que era molt optimista quan explicava detalls de la manifestació de DeuMil a Brussel·les per l’autodeterminació.
I li vaig respondre: “No! Si vols em pots dir que al·lucinava, o que em pensava que estava a un lloc, i que passaven certes coses, però de fet no passaven, o coses així. Però no em pots dir que el que t’explico no ha estat així en una acusació de (massa) optimista. Estem a altre terreny, entrem en allò que en dic problemes d’al·lucinació en massa, que millor ara aparcar un moment.
Des d’aquest dia (dilluns al vespre) que hi dóno voltes a la idea de recollir les coses a les que sí trobo adient qualificar d’optimistes o pessimistes en oposició. I també hi dóno voltes a l’assumpte d’unes i altres maneres en que parlem d’optimisme. L’he trobat a vegades en oposició a derrotisme, que em sembla una mica diferent que el pessimisme. Bé, de moment quedi anotat.
Pensava abans en com dir-li a l’acusació general, podria ser de difamació de la situació real.
…………………………………
http://www.directe.cat/article/iceta-recorda-que-el-psc-mai-prendra-decisions-que-puguin-desestabilitzar-a-zapatero
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3556926
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/75639
http://www.cronica.cat/tribuna-politica/Raimon-Obiols/Respostes-comunes
http://www.directe.cat/article/el-fracas-de-la-via-autonomista-i-els-incompliments-de-lestatut-a-les-primeres-ponencies-p
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!