Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Per Sant Jordi 2007. Contra el prevencionitivisme de por.
He vist que a Girona hi ha novetats, i actes que volen reforçar la diada de Sant Jordi a la ciutat. Em sembla fabulós; i miraré de no perdre’m alguna.
Abans, però, una bona part del dia la dedicaré a Amer.
És el dia d’inici de la recollida de signatures sota el lema "decideixo decidir". I, ja que Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir han unit esforços, estic ben satisfeta de participar en aquesta arrencada; hi haurà una taula a Amer.
Recollida de signatures pel respecte al dret de decidir. Pel respecte a la sobirania (sense emanacions constitucionals; o destinos eternos, per exemple).
Pel respecte i garanties d’un dret, i necessitat, tant bàsics com ho són la decisió, i el què l’ha de garantir políticament i social.
Pel que fa als posicionaments polítics i públics sobre el dret d’autodeterminació, penso que no ens podem permetre la negació o acolloniments (collonades, diuen des del PSC).
I que cal prendre consciència que ningú és de naturalesa submís. Que per fer persones submises i incapaces de prendre decisions, cal fer molta feina de mala educació; a banda d’unes bones dosis de confusionismes social, mediàtic, i polític; a més d’exercitar-se en repressions governamentals inacceptables o altres eines d’atac personals.
Em sembla que s’entendria millor, i és suficient, si fes referència a la criminalització prèvia que pressuposa la negació d’aquest dret. Però tinc una mica de por que aquestes prevencions, de tant generalitzades, de tant exagerades a nivell de polítiques internacionals (guerres preventives; detencions preventives; possibilismes ben estranys; etc), fessin abaixar el cap i no veure-ho prou clar.
Jo entenc que no és acceptable que un
(cap) partit que es diu forma part d’una organització política
democràtica tingui la opció de defensar posicions i postures que
neguin, deneguin, embrutin, i coses pitjors que facin (i en fan), drets fonamentals o principis democràtics.
I d’aquí s’en deriva que
tampoc poden fer accions, decisions, o projectes polítics que vagin en
contra d’aquesta exigència. De manera que, vist el panorama, hi ha feina. Però bàsica. No hauria de ser massa complicada.
(segueix)
D’entrada afegir que, i en relació a la opinió que expressà fa poc el senyor Iceta, que de "collonada" res; i d’acolloniment tampoc.
A banda de fer-li una reclamació; perquè en aquell discurs on parlà de la nostra collonada, va galejar de dues coses que em semblen inacceptables.
La primera és la seva afirmació que la esquerra s’ha anat sumant al PSC quasi de manera natural-destí-i un sentit comú ben estrany.
La segona són uns quants rampells d’exili-ador que va mostrar prou en els seus raonaments. Adjunto el text del discurs. Millor veure-ho "en directe".
Bona diada de Sant Jordi!
Jo esperaré una rosa d’un home a qui estimo.
I pot ser gosaré -ja que encara no he escrit el llibre que em vaig prometre escriure-li per celebrar aquesta diada- cercar algun text publicat entre tantes bones propostes que tenim a l’abast.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segur que rebràs la rosa,
rosa encesa de l’amor,
de pètals de pell i sang,
d’espines de la passió.
L’home que tu t’estimes,
t’ha d’estimar de forçat.
La reflexió del dret a decidir m’ha agradat molt, clara, remarcant allò essencial i els drets fonamentals. Amem si serà vera que hi som a prop com deia en Joel. Salut i llibertat!