Indústries i caminars.

Primera escena:
Vèiem al juny a la vicepresidenta del govern espanyol:
19 de juny de 2009:

“La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández
de la Vega, ha assegurat que l’executiu de Zapatero “confia en la
constitucionalitat de l’Estatut” (…)”

De quin estatut parla?

Segona escena:
Veiem aquesta setmana el nostre president:
29 de juliol de 2009:

“(…) El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha insistit
en la constitucionalitat de l’estatut i ha refusat d’anticipar
hipòtesis en cas d’una sentència negativa del Constitucional. (…)” (subratllo jo)

De quin estatut parla?

En cap cas és clar de quin estatut parlen, i veiem que la lletania de la confiança en la constitucionalitat de l’estatut és un engany.

Ahir teníem una tercera escena en unes declaracions de José Zaragoza en nom del PSC.

Tercera escena d’insistint en la constitucionalitat de quin?:

“(…) ‘Estem convençuts que l’Estatut és plenament constitucional’, ha dit Zaragoza, ‘per això el vam votar aquí i a Madrid’.  (…)”

Aquí trobem un detall nou: la confusió que fa José Zaragoza entre l’estatut que va sortir del Parlament i l’estatut de La Moncloa (el que avui Iceta confessa que és obra i gràcia del PSOE!) En tot cas, tot i la nova caragolada, queda la pregunta igual: això, com es menja?
A banda de no acceptar-li la igualació, quan ho és de constitucional en la vostra confiança? Abans o després de la sentència del Tribunal?

La idea de recollir aquestes escenes és doble: per una banda insistir en que això no hi ha qui s’ho mengi, tot i la insistència, i per una altra mirar que no coli el conte de que el TC fa sentència favorable per necessitat còsmica, que és al que serveix aquesta lletania del PSC i PSOE.

La politització i manca de legitimitat d’aquest Tribunal fa incompatible el parlar de sentència favorable (sigui el sentit que sigui el que prengui), i no oblidem que els recursos d’inconstitucionalitat són arbitraris i de desgastos polítics i centralitis aguda que en diem, per això mateix descartables per decència, i també per tot el que anem veient i podem preveure.

A la mateixa notícia podeu llegir declaracions de Zaragoza sobre el TC i el que assenyalà l’altre dia Joan Puigercós. Per un moment m’ha semblat que era cosa de protagonisme i que el PSC es volia apuntar la medalla de denunciar la situació, però no, no! Afirma unes coses a les que responc en comentari a la notícia:

“Si el sr José Zaragoza es creu el que diu, aleshores és inacceptable
per ineptitud cognitiva i difamació de la realitat, no hauria de
prendre decisions públiques algú que s’hi veu tant malament, ens pot
dur a la misèria…… segur. I cal afegir l’agreujant de fer
afirmacions metafísiques insostenibles també no només pel xoc amb una
mínima observació de rigor, sinó també amb xoc amb el respecte a
l’enteniment.

Si el que passa és que no s’ho creu (que és el que penso succeeix) està
dient una bona col·lecció de mentides en aquestes declaracions. És molt
greu i alhora il·lustrador de la poca força o encert amb que es mouen.
No ho salva el que diu sobre les paraules del president.

Que no ho veuen que això no hi ha ni per on agafar-ho? Que es perdin
els qui volen anar aguantant encara aquestes mentides ho celebro,
perquè això em sembla que és mostra de salut ambiental. Que es vegi.”

……………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/137263
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/141118
http://www.directe.cat/article/zaragoza-recorda-a-puigcercos-que-es-impossible-pressionar-el-tc-perque-es-un-organ-indepe-15830#comentaris

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!