Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
VilaWeb:
DIJOUS, 30/08/2007 – 08:25h
El Barça recupera el bon futbol i goleja 5 a 0 l’Inter
Els jugadors blaugrana homenatgen Nicolau Casaus i Antonio
Puerta.
Un bonic homenatge a Nicolau Casaus. I dol per la mort sobtada d’el jove futbolista Antonio Puerta.
Fet per un club.
Agraïda com a espectadora, aficionada, i com a ciutadana.
En tinc prou amb saber el treball que ha fet Casaus per les penyes, i el que expliquem de les seves maneres i compromisos. També trobo bo compartir el dolor per la sobtada mort d’Antonio Puerta.
Ahir, mentre gaudia del partit pensava en un detall sobre els homenatges, reconeixements, i el fet de compartir i fer visible algun dolor que ens commociona.
I pensava en quin club ens manca que fes la mateixa tasca d’atenció, cura, organització i visualització de les persones dels nostre entorn que dediquen o que han dedicat la seva vida a lluitar fort per les llibertats i drets, per exemple.
Tenim un cas ben proper en la mort de Lluís Maria Xirinacs. Home al que, en contra del que recullo com a reclamació, i per diferents fronts, el que s’ha arribat a veure més han estat les bajanades que han vomitat persones que pretenien fins i tot insultar i fer befa perquè no saben fer res més amb la dignitat, per exemple. O les veus dels qui no volen veure molt del que passa, i neguen que Xirinacs estigués fent una lluita ben actual: enganyats o enganyadors sobre el "estado del Estado".
(…)
Un altre tema és que crec que ens ho hem de mirar bé. Perquè cal tenir clar si no és que sí comptem amb qui s’hauria d’ocupar, però:
1) O no se n’ocupa (cosa que demana exigència per part nostra),
2) o té massa feina de tant d’homenatges que recull (això no es dóna),
3) o no troba aquests valors que assenyalo en la persona de Lluís Maria Xirinacs (cosa que hauríem de fer notar, i reparar).
(afegeixo, 1 de setembre de 2007:
)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La millor de totes en aquests ambients d’emoció i compassió col.lectiva era aquella que a la porta 113 deia:
"Barcelona amb totes les víctimes innocents de la Guerra d’Iraq"