Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
El que és important, i penso que hem de tenir clar, és que
qualssevol proposta que neixi independentista, o qualssevol proposta
independentista que neixi, no sé com s’expressa millor, en tot cas,
tota proposta independentista per a les properes eleccions al Parlament
ha d’estar compromesa amb una coalició per la independència
La notícia recull que el president s’ha adreçat a les entitats que
varen recolzar l’editorial conjunt. Aquest moment és bona ocasió perquè
els signants s’ho repensin i deixin de ser còmplices de la farsa de
l’estatut i la tortura constitucional, entre altres bestieses.
Referèndum d’autodeterminació, condició sine qua non per pactar amb ERC
Penso que li hem de fer saber -tot i que crec que és mala estratègia mediàtica seva i no pas desconeixement- que aquest trànsit ja l’hem fet. I que el que ens explica sobre el dret a decidir no s’aguanta per enlloc, per enlloc.
Mentidera, i aquí té una mica d’informació bona:
El dibuix és vell, però encara serveix:
Ni amb pinces, això penso
d’aquest eslògan de CiU al costat de la presentació del programa. I el
mateix de qui abandona a la taula del debat polític per la
independència, de cop i unilateralment, un dels dos objectius bàsics
del moviment catalanista, que ha de ser sobiranista i també
independentista: el compromís clar per la independència al programa de
les properes eleccions.
I sobre allò del “grau de dret”, també serveixi.
No ens enganyem, la defensa de l’Estatut no és catalanisme de cap mena,
ni tant sols ho és d’aquella definició nova, estreta, petita i tramposa
que es va inventar el PSC. La defensa de l’Estatut és espanyolisme
sense embuts, descarat, i desesperat.
Són uns miserables, i amb reiteració i malevolència. Desitjo que així
ho reculli la història. Detall que seria marca de que no han guanyat, i
de que ha guanyat el diàleg.
I d’agrair, ja que diria que un element d’aquesta estratègia és cansar,
cansar-nos als que no volem deixar que campi o pugui tenir èxit la
intoxicació. Sí, diria que part del seu joc és cansar “a la gent” del
tema, o en haver d’anar recordant, i recordant, i assenyalant que això
ja ho havien dit, i que això no s’aguanta per enlloc, i que el TC no és
un tribunal legítim, i que s’ha acabat els vells dominis del pensar de
la gent, i que ja no ens empassem que el TC tingui potestat per a
sentenciar existències, i que ja n’hi ha hagut ben bé prou que
l’administració espanyola faci barroeries amb la metafísica i la
història via vot ceg i TC.
Vull dir que, i a banda dels protagonismes, el que cal i ens interessa
és que estigui ben definit tothom abans de les eleccions. Si una cosa
ha marcat les consultes per la independència és la prioritat de fer
processos electorals fiables i ben informats. De manera que a les
properes eleccions al Parlament hi ha maneres de fer que hem de
rebutjar. Hi ha costums de mareig i poca claredat que no ens podem ni
hem de permetre.
Les coses pel seu nom.
Per acabar, ho diu molt bé Salvador Cardús:
“(…) AMB EL DRET A DECIDIR, ENS SEGUIM movent maldestrament per
trobar una via que porti a la plenitud nacional. Una expressió com
aquesta conté greus paranys que, des del meu punt de vista,
l’inhabiliten per esdevenir una guia útil i eficaç de canvi. Per
començar, és diàfan que el dret a decidir és un eufemisme per evitar l’ús del terme clau que podria crear incomoditats, o sigui, el del dret a l’autodeterminació. (…)
(…) En canvi, parlar de deures implica posar l’accent en l’obligació i el
compromís de cadascú de nosaltres, però molt especialment dels propis
líders nacionals, per aconseguir la ruptura necessària que ha de fer
possible un marc polític que garanteixi l’exercici dels nostres drets
nacionals. El deure de decidir assenyala l’exercici de la voluntat mentre que l’apel·lació al dret a decidir apunta a unes suposades obligacions d’uns tercers, que són els que esperem -inútilment- que canviïn. El deure de decidir recorda que la pilota de la independència és a la nostra teulada, mentre la reclamació del dret a decidir ajorna el debat sobre què és exactament allò que volem decidir. (…)”
……………………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/155654
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/155855
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/156043
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/155539
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/155482
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157453
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/155868
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/156800
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/155614
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157132
http://paper.avui.cat/article/dialeg/183559/la/independencia/no/es/dret.html
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
mogut, mogut, crec que massa, no creus ? És ja un cansament indefinit.
Gràcies per anar aclarint situacions i més situacions, que la veritat, a la gent del carrer, ens és difícil d’entendre i finalment optem per les petites coses del dia a dia i …. mirar el compte, el que ens queda a final de mes ….
Bon Dia Sílvia.