Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

25 de març de 2007
Em sembla que.
0 comentaris

Ferm.

Un
dels meus primers records de Lluís Llach són de gust en veure com es
pot arribar a estimar. Les persones, el paisatge, el país, el viure.
Era una nena, vivia a Saragossa, i fins i tot confonia paraules, i
significats, en les cançons que escoltava. Després vaig aprendre el
català; i haig de dir que, tot i confusions i desconeixement de la seva
llengua, ja l’entenia prou bé.

I no en sabria dir (gaire) res més.

Avui agraeixo que hagi dit les coses que ha dit al concert que han fet a Verges.
El què ens ha explicat. I la delicadesa ferma.

Un detall que recull El Punt:

XAVIER
CASTILLÓN. Girona


Llach, clar i català, fins al final

El cantant, que durant el concert va ser molt crític amb els
polítics, va acabar entre el públic en un comiat molt emotiu.

"(…) I va afegir-hi que no es podia imaginar la reacció
«neofeixista» de la dreta, però tampoc l’actitud «noucentista i envellida» de
l’esquerra espanyolista. També va afegir-hi que, en darrer terme, la
responsabilitat del que passa és dels ciutadans, per haver «votat uns polítics
que, al final del procés, van tenir una actitud tan mediocre». Així ha estat
Llach fins al final: clar i català."http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2328641

(segueix)

O pot ser sí; pot ser cal que digui que em refereixo a fermesa; i no a fermar (que crec hi ha qui els confon).

Ho he vist a TV3. M’ha agradat com ho han ofert. Sense pauses, sense presses. Espero
que les "correccions polítiques" no evitin que diguem avui prou a
determinades toveses. Aquest voldria ser el meu adéu.
A Lluís Llach
espero poder seguir-lo en els treballs que continua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!