Indústries i caminars.

És una bestiesa que es tracti així qualssevol persona i/o malaltia.
Una
bestiesa el que veig com a incapacitat d’observar-ne la gravetat. I més
greu encara perquè sembla que és incapacitat de creure’s un detall tant
bàsic d’algunes d’aqueste…s
afectacions com el fet que pots estar molt bé en uns moments, i de cop
(tot i que no ho sembli i facis taaaanta bona cara o aspecte com puguis)
passar a no valdre’t, a patir molt de dolor i tot el que l’acompanya, a
necessitar esforços enormes per a que no et pugui i enfonsi a molts
nivells, i lamentablement el social com un de pes.

Pot ser un
exercici de pressió i enteniment podria ser aquest: demanar-nos que
imaginem quines coses de les que avui plantegem i fem, les mantindria
una suposada societat on de veres no es trobés cap persona com a
sobrera. Que imaginem com tractaria la situació una imaginada societat
civilitzada i humana.
No sé, que s’entengui, per començar, una cosa
tant simple com que és la feina el que s’ha d’adaptar a les necessitats i
possibilitats humanes (també les de malalts) i no prendre el mode
actual com a rasadora de qui és sobrer i una nosa. Sensació desagradable
que crec suplim els malalts autoculpant-nos. Aquest és un problema
general, i pot ser trobaríem complicitats a favor de la humanització.

Per
a la SS en general, crec que a inspecció, per a tenir millor criteri,
hauria de fer ullada i estudi, i ens n’informin després, de les proves i
provatures que hem anat fent històricament i fem en el diagnòstic i els
tractaments. Crec que aleshores entendran que el problema encara és més
ampli en el plantejament, i entendran per què, a més, és més gran en
nombre de persones patint-ho. A part del que ells registren i tracten,
hi ha molta gent que ho patim amb més silenci per poca o nul·la
confiança, i per la por que fa demanar ajut a la sanitat i societat et
tractarà, d’entrada, com algú que fa comèdia o la pot fer. D’això també
hi ha història en el tractament i afectació de les malalties. Crec que
ens pot anar bé si la sanitat, en lloc de tant control de quatre que ho
emboliquin, fessin l’exercici d’imaginació que proposo i un examen de
consciència d’on estem, de quina pobre societat alimentem.

Espero que siguem capaços de veure que estem davant problemes de
civilització bàsica.