Indústries i caminars.

Penso en l’autodeterminació, sense entrar més enllà de la manera en què parlem, i en parlen els polítics, i els informadors, sobre aquest dret. Sense entrar més enllà tampoc de tractes, estratègies, i conseqüències polítiques inacceptables, que veiem envolten la negació d’aquest dret -en democràcia, clar; però pot ser fora hora que la donem per exigida.

Crec que també ens entenem si parlem de dret de decidir. Pot ser encara millor; i es veu clar que és més bàsic que la qüestió ideològica o de partit. Fins i tot crec que
la exigència de respecte a la sobirania del nostre país, en el context de l’estat
espanyol, i de les polítiques internacionals, podria ajudar al poble saharauí.
Això ho pensava ahir, valorant que, ja que el problema
fonamental que tenen els governs de torn d’Espanya, és que no accepten
-que no volen i diuen que no poden acceptar- el dret
d’autodeterminació; si aquí dominem aquest problema -i a banda dels
interessos que puguin tenir empresaris espanyols en la venda d’armes al Marroc- es faria més possible que l’estat
espanyol acompleixi els mínims compromisos que té amb el poble
saharauí. I no vinguin ara amb tractes autonòmics amb el rei d’aquell estat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!