1) Declaración
institucional del Gobierno vasco en torno a las últimas actuaciones
judiciales
“El Gobierno Vasco, con serenidad pero de manera
firme, desea trasladar a la ciudadanía una honda preocupación
sobre la evolución que está experimentando la actuación
de determinados, subrayo determinados, órganos de la Administración
de Justicia, por el impacto que algunas –yaya demasiadas- decisiones
judiciales tienen en el normal desenvolvimiento de una sociedad
verdaderamente democrática y libre.
No se trata, desde luego, de una valoración
de trazo grueso que comprometa al conjunto –ni siquiera a
la mayoría- de los profesionales de que depende todos los
días el servicio público de la Administración
de Justicia. Vaya para ellos, por delante, nuestro sincero reconocimiento
por su anónima pero eficaz labor desde un ejercicio profesional
impecable.
Pero, por desgracia, hay una minoría de asuntos
muy significativos que tienen por efecto que la vida política
y social de Euskadi viva una convulsión permanente y sostenida
como consecuencia de determinadas decisiones judiciales, que afectan
a pilares básicos de la división de poderes o limitan
de forma drástica espacios legítimos de libertad de
cualquier sociedad civilizada y democrática. (…)”
· Tribuna Catalana, 14 de maig de 2007. Documents:
No és la primera declaració institucional del govern basc que respon a la precarietat i problemes que tenim amb l’Estado Espanyol per a poder dur a la pràctica una convivència democràtica i amb respecte als drets i llibertats
fonamentals. Mancances que són d’abast estatal.
Penso que les formacions polítiques i partits polítics bascos; i els partits i formacions polítiques catalans, i tot ciutadà, grup, entitat,
etc., amb un mínim de representació en la societat i amb consciència, units i
sense cap dubte ens hauríem de plantar ja. Avui, demà. La “Ley de Partidos” és d’abast estatal.
Per començar només per un mínim compromís que demana una convocatòria d’eleccions democràtiques, un gest de coherència ideològica, i per mostrar que no estem disposats a aquests atacs reiterats i sense aturador de l’Estado contra drets fonamentals. La pèrdua reiterada de drets i llibertats és general a l’estat.
Ja sé que no és una novetat. El que sí podria ser una bona novetat i notícia fóra una acció conjunta dels demòcrates contra aquestes maneres de fer política antidemocràtica. Per molt assentada i acostumada que la tinguem. I seria marca d’un canvi més enllà de declaracions i paraules. Que són fonamentals, però no han estat suficient per res després de tant d’anys d’abusos, disfresses, i “escudos” constitucionals (per simplificar).
2) Penso que hauríem d’acceptar -sense necessitat de molts miraments- el repte de la proposta de la esquerra abertzale als partits bascos. Penso que l’haurien d’acceptar i defensar ells, i també tots els
demòcrates que estem sota els dominis i poderios
de les lleis espanyoles; la de partits polítics, i altres que aquí l’acompanyen. La normalitat (de debò) democràtica hauria de ser d’abast universal.
Per altra banda, crec que fer-nos els despistats, o prioritzar la “normalitat” (la governabilitat cínica i hipòcrita a que estem acostumats) pot representar una claudicació molt cara.
I diria que que fóra molt bo. Perquè alhora contestaríem, i
segur iniciaríem el final de tot un reguitzell
de pràctiques espanyoles d’Estat contra ciutadans. D’antidemòcrates fent malbé la precària, enganyosa, i mercantilista democràcia que hem heretat.
· TeleNotícies.cat:
El desafiament de Batasuna.
(…)
……………………………………………………………………..
1) http://www.tribuna.cat/blogcategory/Pol%EDtica/
http://www.izaronews.com/NOTICIAS%206/22%20EN
ERO/declaracion%20justicia.htm
http://www.tv3.cat/su/tvc/tvcConditionalAccess.jsp?ALTERN
ATE_OPEN=YES&ID_BACKUP=&ID=227728553&QUAL
ITY=B&FORMAT=WM
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
..i és que Espanya (la Constitució en què es fonamenta) no reconeix altra sobirania que la pròpia. És Espanya qui fa les regles, i és Espanya qui decideix qui es pot presentar o no a les eleccions d’un "parlament autonòmic", que no ho oblidem, és un organisme més del sistema constitucional. No ens creiem que Generalitat i Lehendakaritza són res més que això, perquè la decepció serà encara pitjor.
Fins que això no canvïi, bascos, catalans i tota la resta no podrem fer altra cosa que anar posant pedaços.