Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Bàsicament en el sentit de trobar que no és digne pel moment que vivim.
Continuem comentant a l’apunt de Josep Maria Terricabras:
En aquest cas responc a un comentari dirigit a mi. I miro de deixar més clar els dos punts que remarcava en els anteriors: ens cal que la política no jugui a distorsionar i enganyar, i ens cal una coalició ben feta i travada de cara a els properes eleccions.
“Seguint el títol, em dic Sílvia, sí.
Kollmicu, sobre el tema, desvies la qüestió, que ara en el més urgent crec que cal centrar-la en que RCat assumeixi que no suma amb altres partits o forces, i que ens cal la coalició de partits i altres forces. Un altre punt que assenyalo és que si no som honestos de cara a l’electorat, ho tenim difícil per a aplegar nous vots per la independència i la majoria que necessitem. Si el que expresso et sembla indignació, ho lamento, perquè no ho és. El que dius referent a ERC no té res a veure amb la meva manera de fer, ni en general amb com va. Amb “relleu” em refereixo a la manera de fer política fent apropiació indeguda de la realitat, per a dir-ho curt, allò que assenyalo sobre la informació i la comunicació. En cap moment no he vist ni entès RCat com a relleu d’ERC.
El que m’indigna, bàsicament en el sentit de trobar que no és digne pel moment que vivim, de Reagrupament (i de qualssevol força política que neixés ara) és que hagin nascut amb vicis que diuen combatre, mirant de manllevar esdeveniments, a més que els xulegin (els vicis), parlin a les vísceres, desvirtuïn la realitat, el llenguatge, i coses així. Cosa que observo i lamento d’ençà varen nàixer. En tot cas, quan he tingut ocasió els hi he expressat de manera enraonada, no indignada; com diria faig en els comentaris anteriors, però els revisaré. I ben bé des de l’inici vaig demanar que consideressin les conseqüències negatives d’aquestes maneres polítiques i de presentació pública de la política i de la seva proposta.
El meu argument principal ara pot ser no és tant necessari com fa un
temps, perquè l’ambient s’ha desintoxicat prou, l’accés a la informació
ha millorat, s’ha assumit que la independència és un projecte polític,
entre independentistes s’ha fet molta feina, comunicació, debat,
trobades, el Tercer Congrés Catalanista, empresaris per un estat propi (CCN), Brussel·les, les consultes en marxa, s’han trencat barreres
intel·lectuals, etc.
Però tot i no ser tant necessari trobo que té el
mateix valor que aleshores. I pensem només en la precampanya, campanya
i eleccions, diria que no ha perdut el seu caràcter d’imprescindible.
Fa més o menys així:
1) els contraris a la independència porten anys aguantant el possible
moviment per la independència a base de difamacions de la història, de
la realitat i del dret (per a centrar-nos només en un punt bàsic, però
hi afegeix altres ornaments…., i que és un afer que té implicacions
importants), usant disfresses, abusos mediàtics, sovint ho sintetitzo
en l’acusació de terrorisme cognitiu,
2) la proposta per la independència s’ha d’apropar a l’elector, i
l’elector en part està molt desenganyat, en part està molt confós, i no
sap ben bé en què confiar, i diria que la confiança la guanyem a partir
de honestedats vàries, rigor, respecte a l’interlocutor i coses així,
3) la meva hipòtesi (que també considero, per altra banda, exigència
política i humana) és que cal ser honest i no jugar aquell joc, en
aquest cas, per a diferenciar-nos clarament, convèncer força gent, i
alhora per a no perdre’ns nosaltres mateixos (que és el que una mica
passa),
4) per tot plegat, amb reiteració, paciència, i tota la amabilitat que
crec demana el debat polític, fa molt de temps ho he expressat. En un
inici ho vaig fer quan va començar a funcionar la pàgina RCat, i a la
xarxa ja abans, com una petició de començar en bases més sòlides. Però
res, ni debat, ni resposta (o bé. sí, algunes coses que no cal
comentar, si més no ara, perquè no cal desviar el tema).
Kollmicu no sé a què bé el que dius de “traïció” ni gaire del que fas meu al comentari. I en tot cas no respon al que plantejo. Pot ser et vingui bé per a entendre’m que en la crítica que faig a aquestes maneres de fer no faig diferència de qui ho diu, ho fa, o planeja.
En tot cas si ho veig ho assenyalo com a problema, i en el cas dels qui treballem per la independència també, per la exigència, i també per la efectivitat a les urnes que volem aconseguir (o pragmatisme, que veig utilitzem com a paquet general d’oferta).
Un detall que volia dir arrel de l’apunt sobre les conseqüències de les consultes: després d’Arenys de Munt i el que va seguint amb les consultes, i el què volem d’una democràcia amb cara i ulls (i veu, pot ser caldria afegir), hi ha coses que no ens hem de permetre ni acceptar a un procés electoral. Una de fonamental és que no ens podem permetre eleccions mal informades, ni eleccions marejades, ni desinformades. Aquest és un punt important, un altre és que ens interessa molt que tothom s’afanyi a sumar a la possible i necessitada coalició, ja que clarament no tenim cap grup independentista pugui aplegar una majoria.
És molt senzill, però duem 9 mesos discutint que aquesta feina la fa RCat, i? La fa? NO. Això no és indignació, és exigència de definició, que faig a qualssevol, que ens hem de fer tots.“
Les maneres em semblen preocupants.
………………………………
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=20780&PageCounter=0#coment
http://www.ccn.cat/
http://www.referendumindependencia.cat/
http://www.vilaweb.cat/noticia/3685573/milio-ciutadans-hauran-pogut-votar-consultes-28-f.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!