Indústries i caminars.

Amnistia Internacional va plantejar ahir als
governs del món el doble desafiament de demanar disculpes per sis
dècades de fracàs en drets humans i de renovar el compromís per assolir
millores concretes.

En total oposició: ……...D’aquesta manera ha avançat que en el cas que el Parlament basc aprovi
el projecte de llei del lehendakari, Juan José Ibarretxe, el govern
espanyol impugnarà la llei davant el Tribunal Constitucional mitjançant
un recurs d’institucionalitat.

Si s’aprovés……
…..” aquest text seria impugnat per Zapatero, que és a qui li
correspon la competència, davant el Tribunal Constitucional, per a la
seva suspensió immediata”, ha afegit..……………….

Ho afegia la ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado, després de manifestar: la
“total oposició” del govern a “projectes unilaterals, que …etc.

Via morta.
Sóc conscient que estem força acostumats a silencis forçats, i de diferents menes. Penso que és per això i algun altre detall que no ens escandalitzem com a cosa normal. En observar la marxa de la política de l’estat crec que hauríem d’estar tots plegats en escandalooous coooontinuous.

D’expressions i accions polítiques com aquesta manifestació sembla que
vulguem fer una col·lecció, lamentable. Que és una manera de dir que no
sé com és que ho aguantem.

Hi ha un exemple que vull anotar per mirar de seguir el sentit de la pregunta: Amb quina autoritat?.
Aquesta
la feia el 16 de desembre de 2006, per mostrar el greu problema que
veig en que el president espanyol faci callar sense autoritat, i li
plantejava, entre altres coses:

…… que no es
poden decretar concòrdies; que no es pot negar la història; que no es
pot fer callar algú per autoritat; que a aquest per se li diu autoritarisme.
Si un cas es pot fer callar a algú amb
autoritat; que és una cosa ben distinta. I que en el cas que tractem,
clarament s’hauria de basar en evidències, fets que contradiguin; però
de cap manera en pressions politico-economico-constitucio
-militar-territorials-interessos de partit-electoralisme-etc. Ni en
mentides.

Estat contra ciutadans.
Una qüestió que diria és fàcil de veure és que si la constitució “no permet” (diuen alguns), “obliga” (en diuen també), o és coartada d’atac a drets fonamentals, humans, bàsics, el problema és clarament de la constitució espanyola + usos, manca d’independències vàries + el que sembla ser el projecte de l’estat, i d’una corrupció política a la que ens hauríem de desacostumar, per anar bé. Sobre el TC diria que tampoc no li debem obediència.

Interessant (subratllo jo).

Sis dècades de fracàs


28.05.2008
| PILAR ESTEBAN
“Amnistia Internacional va plantejar ahir als
governs del món el doble desafiament de demanar disculpes per sis
dècades de fracàs en drets humans i de renovar el compromís per assolir
millores concretes. Seixanta anys després que la Declaració Universal
dels Drets Humans fos adoptada per les Nacions Unides, l’Informe 2008
d’AI posa de manifest que almenys en 81 països encara s’infligeixen
tortures i maltractaments als detinguts, que en 54 estats se sotmet les
persones a judicis sense garanties i que almenys en 77 no es deixa que
parlin amb llibertat. AI va demanar als estats més poderosos que
prediquin amb l’exemple. (…)”

Exigència.
És el que cal.

…………………………………..
http://www.avui.cat/article/mon_politica/31551/govern/espanyol
/avisa/recorrera/la/proposta/dibarretxe/si/tira/endavant.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/33739
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/34024
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2872928

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!