Indústries i caminars.

"Estatut, aeroport, autogovern......"                  


la pregunta de la setmana és :

 

-"Què haurien de fer els partits catalans en cas de 
devaluació de l'autogovern?"

No puc dir gaire cosa sobre el què haurien de fer els 
partits. Però no perquè no hi pensi, o perquè no hi hagueren
moltes coses a fer. Sinó perquè, si no hi ha autogovern, 
aquest no es pot devaluar. De manera que la situació que ens
plantegeu, no es pot donar.
Ni veig; ni he vist; ni crec que en la estructura, mentalitats,
idees polítiques, interessos, poders, etc., de l'estat 
espanyol es pugui arribar a veure, autogovern a Catalunya.

El què he vist ha estat una situació que s'ha anomenat 
autogovern per a mantenir quiet i callat als qui creien en 
una transició democràtica, i per a mantenir al poder als 
creguts de la transició (aquí i allà).
(Si fa no fa com usem el terme "democràcia", o "justícies
infinites", al papa de Roma, i unes quantes perversions més)

El què, per altra banda, sí veig clar és que a Catalunya ha 
hagut governs que li han dit autogovern al anar fent amb 
anestèsics, alguna floreta, i confusionismes semàntics, 
polítics, socials, i partidistes.
I un canvi de govern, i situació actual, que han propiciat un
debat públic que ha deixat sense eines a aquests contes de 
l'autonomisme, federalisme, "estat democràtic", o altres 
vestidets d'etiquetes més que qüestionades i desmentides.


Parlem d'autogovern. Del que no hauria d'estar 
pendent de si a un altre govern (sigui quin sigui; o ni que 
apel·lin a "Els diners", les corporacions, o el govern bush)
li agradi, li sembli o no bé, li interessi, aprovi, etc., o
no.

(segueix)

Clar que primer ha de quedar acordat que parlem d'autogovern.
Del de debò, i no d'aquell de "hem de donar les gràcies a 
Zapatero perquè havia deixat que fóssim nosaltres mateixos
qui ens talléssim les ales (expressió inacceptable, per 
totes bandes). Però, com no ho hem fet ara ens trobem que 
(pobret!) ha de fer pública la seva intenció i poder; i, a 
més, ens fa quedar malament (una altra expressió inacceptable
per totes bandes)".


Respecte a aquest punt considero que les úniques concessions 
que s'haurien de fer són els compromisos internacionals pels
drets bàsics i cooperació. I que la resta ha de ser assumpte 
nostre. Que no vol dir ni autismes, ni mancances de relació,
possem per cas com a acusacions que suren a cops. Sinó poder
propi, i responsabilitats, i decisió, projectes, converses, 
participació, orgull, dessig, intenció; i unes quantes coses
més.

Les meves preguntes en relació a l'"autogovern" del que 
pregunten (el de la pràctica aviciada; i que és fals) són les
següents:

1) On, quan, com, per a què, Catalunya ha perdut les seves 
llibertats?
Aquesta penso serviria per a desfer mites i acabar amb 
bajanades i autocàstigs; que d'aquests sí que n'assumim en 
pro de l'èxit del govern central i de governadors de 
pacotilla.
I podria servir també per a treure a la llum el manual, 
agendes, un bon recull de fets, discursos, polítiques, 
dominis mediàtics, covardies i hipocresies econòmiques, 
socials; etc., que aquí fan paper protagonista.

2) Fins quan durarà el conte de l'"autogovern"?
Aquesta penso serviria per a treure algunes màscares; i per 
acabar amb algunes mascarades.

..................................

(afegeixo pàgina del programa: http://www.tv3.cat/pprogrames/agora/agoSeccio.jsp?idint=460&seccio=tema)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!