He trobat una bona notícia a wilaweb. Al final afegeixo l’enllaç, i un detall.
Suposo no serà molta novetat. Però vull recollir-la aquí perquè, a banda de bona, em dóna alegria. I més alegria encara al costat del que intento escriure aquest migdia; que és trist.
També la trobo interessant perquè fa una bona aportació d’idees i solucions. I, perquè no, recolzament i referències. Tan pel que estic escrivint, com per a nostres indecisions ,de govern, i civils.
(…)
(…)
El què intento escriure és una reclamació ferma per poder
saber què passa amb el Poble Saharauí. I mirar si podem exigir en ferm
al govern central que, ja que no fa res; no faci interferència mai més,
com ho ha fet en alguna ocasió en què des del nostre govern hem volgut
fer alguna cosa per ajudar-los.
La tristor em bé en aquesta
estona perquè una de les raons del govern central és que diu que
"necessita" no acomplir els seus deutes i deures amb el Poble Saharauí
perquè "necessita" mantenir la "indissoluble unidad de España". Ja sé
que és una llauna! però és que aquesta seva idea és molt dominadora.
De
tota manera això més que entristir-me, em fa pena, que és molt
diferent. El què vull contrastar ara amb la bona notícia del Poble Basc
és un record. Un record i pensaments sobre un documental que vaig veure
fa uns llargs mesos.
Un document que, entre altres coses
recollia aquesta pregunta d’un ciutadà saharauí. Aquell senyor la
plantejava en relació a una paret que des del poder del Marroc han fet
al mig del Pobre Saharaui, i es preguntava:
"Qui? Quina mena de persona? Quina mena de persona pot voler que dos amics no es trobin?"
La
notícia bona és que el parlament basc defensa l’autodeterminació i el
diàleg sense exclusions. Millor llegiu-la, que aporta bones referències.
I penso que hauríem de prendre bona nota; tant pel que significa, com pel paper i postura dels diferents partits.
Notícia: El parlament basc defensa l’autodeterminació i el diàleg sense exclusions. (clic)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!