Valoro de moment els resultats, i les audiències. Tenint
present que les forces amb més audiència han treballat contra el projecte
sobiranista i contra el projecte civil. Fins i tot diria que han treballat
contra un bon procés electoral.
Penso en la audiència com a element polític: les audiències
com a control mediàtic; les audiències com a poder de decidir què s?escolta i
què no s?escolta, les audiències que representen les agendes polítiques, i les ?audiències?
dels tribunals de l?estat. (…)
Sobre el control mediàtic penso no pot haver gaire discussió.
Si no és la del moment de posar-nos a treballar per aconseguir una informació
política rigorosa i seria.
Sobre els drets d?audiència no sabria per on començar; però
crec és un punt bàsic lligat al dret a una bona informació i participació polítiques.
De les agendes polítiques diria que hem de començar exigint
claredat, compromís, i posició ferma. A banda d?una unió al govern que hem de
deslligar de seguida de les idees de ?las españas de la unidad indissoluble?.
Hem de començar per veure clares les diferències entre ?unidad? i unió.
Pel que fa a les ?Audiencias? del estat hi ha molt
casos
lamentables a apuntar. Massa i massa greus. Només apunto un dels que
darrerament m’ha impressionat més: el cas de la condemna del pres de
Juana Chaos per uns articles
d?opinió . I el
fet que ningú digui prou fort que això no pot ser raó per a encausar
ningú. (No puc estar-me de recomanar la lectura d’aquests articles; per
veure que, a banda de fer judici improcedent, ens trobem amb un
preocupant cas de cinisme de l’administració de l’estat).
El que tinc prou clar és que les audiències clarament han treballat contra
el projecte sobiranista a Catalunya. I afegeixo que han treballat contra el
projecte sobiranista ?a secas?. Perquè no li puc dir sobirania a una manera de
fer política que implica alguna submissió; encara que no sigui la teva. Vull
dir que entenc que qui sotmet no és sobirà de cap manera; potser ho fa veure i s’ho cregui,
però no ho és.
Així que haig de dir que el projecte sobiranista i civil a
Catalunya ha sortit reforçat.
PP ja no es pot presentar com a amenaça contra ?la manca de
moderació?.
CiU es veu forçada a definir-se, i canviar les maneres polítiques.
PSC es veu obligada a posicionar-ne les seves parts; i
separar l?espanyolisme ranci que té a les seves files, de la política democràtica.
ERC es veu compromesa a treballar més de valent.
ICV EUiA no tinc gens clar quin paper pot jugar. Però, com a
seguidor del PSC suposo es troba amb unes decisions similars.
I el partit del ?teatre? sembla que pot forçar una mica
aquesta necessitat de definició del nostre govern. (Em sap greu no anomenar-los
pel seu nom. Ho faig bàsicament perquè hi ha gent que m?ha expressat el seu
disgust perquè es diuen ?ciutadans?, i ho consideren un robatori
impressionador. Tampoc puc estar-me d?expressar el meu desig que la gent de
teatre no permeti més que s?utilitzi l?escenari del teatre de debò com a
plataforma electoral)
El sobiranisme i la societat civil hem sortit reforçats. Espero
que els nostres representants ho vegin i actuïn en conseqüència. Tot i que
aquest no és el punt que més m?amoïna. Perquè de tota manera, una legislatura
que es plantegi sense veure aquestes forces, no pot tenir gaire èxit. Si no és
que Zapatero pensi en alguna altra bestiesa a part de les que ha anat fent. A
banda que em sembla que ara el president espanyol s?ha trobat amb noves i pot
ser sorprenents preocupacions.
Només un detall més. En aquest cas sobre el llenguatge. Penso
que fora bo que, en lloc de contraposar independència a dependència, quan
parlem d?independència la contraposem a submissió.
Primer perquè és més clara la situació real. Segon perquè d?aquesta
manera s?aturaran les llaunes de les idees sobre necessàries interdependències;
deixaran de tractar-nos d?estúpids fent-nos creure a alguns que som toixos per
no veure que la independència política absoluta no existeix.
Al que jo contestaria el següent: ?Miri (perquè normalment
qui diu aquestes coses defensa o un imperi necessari, o una ciutadania còsmica)
la única ?independència absoluta? que existeix és la que vostè pretén; i aquesta
sí que és estúpida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la raó, independència versus submissió, aquests són els termes correctes de l’estat de relació amb els veïns de l’Oest i del Nord.