Molts mosquits al mig del paradis
Be, ara fa uns dies que no escribiem…. es que gaudiem de la pau i el relax d’aqui a RISHIKESH. En l’ anterior missatge ja vam comentar que haviem vingut aqui en la recerca de la tranquiliat que es dficil trobar a les ciutats d’aquí a l’Índia. I així ho hem fet…
Dema al mati (a les 4:30h) marxem cap a Delhi on ja sera l’última etapa del nostre viatge, estarem fins dissabte al mati que agafarem l’avió de retorn a casa.
Us preguntareu que que hem fet aqui durant una setmaneta, i nosaltres ara mateix ho explicarem.
El plan d’aqui es tranquil. Ens llevem quan el cor ens diu prou (encara que sembla impossible quasi mai és mes tard de les 7:30 tot i que intentem fer una miqueta el ronso….). Despres anem a esmorzar : GRAN MOMENT DEL DIA. Us vam dir que l’estomac ens estava explotant i ja estavem tips de panneer, arros basmati i altres plats tipics indis, doncs aqui el restaurant que hi ha , tenen menjar occidental i podem esmorzar uns fantastics sucs de Mango, creps (pancake) de fruites amb xocolata, torrades amb formatge fos i tomaquet natural…. que ens llepem els dits… Val a dir que esmorzem tot aixo perque despres no tornem a menjar res fins a l’hora de sopar….
Quan ja hem carregat les piles comenca l’exursio del dial… (serveix tant per gaudir del paissatge com per tranquilitzar la consciencia fent exercici i rebaixent calories…)
Les excursions que hem fet han estat variades…. Les mes destecables serien dos dies que hem anat a dos salts d’aigua a dalt de la muntanya. El primer dia vam passar el pont penjat que atravessa el Ganges i tal com ens haviem indicat vam agafar la carretera que va en paralel el riu en direccio al seu naixement. Era una carretera molt maca, molt tranquila, envoltada d’una vegetacio fabulosa en totes les tonalitats de verds. A part de la vegetacio hem de destacar la fauna… com no a l’Índia sempre envoltats de micos. Aquests son inofensius i normalment quan veuen a persones o be s’espanten o be es mostren totalment indiferents, pero quan anavem cap al salt d’aigua una colla de micos femelles amb les seves cries es van posar al mig de la carretera i venien cap a nosaltres (volien que els donessim alguna cosa de menjar). S’anaven apropant sense cap intencio de marxar !! sort vaig tenir que Sant Jordi els va fer allunyar amb el seu aspecte de -a-mi -no-m’espanteu-marxeu-que-no-tenim-menjar!! Quan ho vam aconseguir seguidament vam buscar unes branques d’arbre i ens vam construir dos bastons per si en altres ocasions ens eren d’utilitat.
Vam caminar uns quatre quilometres i despres vam agafar un caminet al mig de la muntanya fins que vam arribar al salt d’aigua. Es tracatava d’una cascada dúns cinc metres d’alcada que baixaba amb molta foca ia anava a parar a un gorg dúns 10 metres quadrats envoltats de vegetació. Semblava que estiguessim al mig de la selva…
Durant tot el cami el cel estava ennuvolat i just quan vam arribar va sortir el sol!! Estavem molt suats, no sabiem si ens podiem banyar, primer ens vam fer els vergonyosos… pero a la poca estona el Jordi amb el basto (veieu com ens va fer servei?) va tantejar el gorg i no va tardar a banyar-se…. jo en tenia moltes ganes pero aqui a lïndia aixo que les noies es banyin amb els nois…. el Jordi va compartir el seu bany amb uns indis que van arribar quan ell sol gaudia del gorg. Haurieu de haver vist com jugaven tots tres a esquitxar-se….
Just quan vam marxar i ens vam tornar a quedar sols-vaig passar de les costums indies- i vaig entrar a l’aigua. Fantastic, fabulos, teniem el gorg per nosaltres sols i teniem hidromassatge natural a les espatlles i al cap!! Molt recomenable!!
El dia seguent,veient l’experiencia anterior, vam anar a descubrir una altre salt d’aigua. Un altre cop vam agafar els bastons i vam emprendre l’excursio. El tram de munyanya tenia molt desnivell va ser llarg, la muntanya abrupte i ben alta, pero altre vegada el Salt d’aigua es va mereixer la suada i el cansament de la pujada.
Si existeix el PARADIS no pot ser millor que on estavem. Envoltats d’una flora, fauna i companyia inigualable….-mireu l’ocellet que ens va acompanyar la nostra estona de bany. Ens han dit que es diu THE FISHER KING, el seu cant es molt melodic i agradable.
Avui ens hem despertat i plovia, teniem previst anar d’excursio a un temple (seguint les nostres excursions amb doble objectiu..) pero hem canviat de plans i realment sense planificar-ho gaire (valgui la redundancia) ens hem trobat en una barberia (a tot se li diu barberia) al mig del carrer i el Jordi li han fet un "complert"" Afaitada, tallada de cabells i massatge facial… haurien de veure tots els potingues que li han arribat a posar a la cara i la corresponent cara de satisfacció i felicitat que posava en Jordi.
Just despres al sortir hem buscat un lloc on a les noies tambe ens poguessin fer un massatge . i’l’ hem trobat. M’han fet un massatge de tot el cos. M’han pringat d’oli i han comencat a amassar i golpejar totes les parts del meus cos. Al comencament expectant i posteriorment agradable sensació!!
Be i ara ja estem aqui altra vegada, redactant les nostres aventures i disfrutant recordant les nostres anecdotes.
Com ja hem dit dema marxem cap a Delhi a les 4:30 de la matinada. Aixi que ara a sopar i a dormir aviat!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola viatgers!!!
sóc en pau (cse)… em va sorpendre el vostre viatge! no ho sabia que teníeu previst un viatge tant espectacular. I he rigut amb algunes de les vostres anècdotes, que jo vaig viure a la meva pròpia pell, així com veient que heu fet algunes visites similars a les que vam fer quan vam ser a l’Índia (la nostra visita a Ambar va ser pràcticament calcada a la vostra, elefant inclòs ;)). Tot i que heu estat a llocs que no sé ni per on paren…
A part de demostrar-vos que els blogs els llegim uns quants, i tot i ser conscient que en jordi no és massa amic dels llibres, volia recomanar-vos que, un cop torneu a delhi, feu una volta per les llibreries de la conaught place (em sembla que s’escriu així). De debò, els llibres estan tirats de preu!! fan edicions de llibres d’informàtica (i d’altres temes, naturalment) especials per a l’Índia i els voltants que valen un tercera o una quarta part del que costarien a bcn….. i ni que sigui per gaudir d’una estona d’aire acondicionat, podreu passar una estoneta fresquets 😉
doncs res, que no volia que se m’escapés el comentari….. que acabeu de disfrutar (molt) del país, i del viatge de tornada !!
apa, una abraçada, i fins aviat!
pau.
Hola Parella,
pel que podem llegir esteu AL PARADIS indi,…. perque us hem de dir que tambe hi ha un paradis a la Mediterrania,…. CRETA (i a on fa la mateixa calor que l India.)
Seria un bon lloc per compartir amb vosaltres pero aquest cop sense bicis perque aqui hi ha molta muntanya … i les cames de la Gemma no ho podrien soportar 🙂 ni el genolls del Carles, que en prou feines aguanten una estona en cotxe.
Tenim moltes ganes de compartir un sopar amb vosaltres per gaudir de les vostres aventures, i d’un bon pa amb tomaquet i pernil, que sembla que el necessiteu.
Nosaltres tornem el 18 a barcelona i encara ens queda molt per visitar i banyar-nos.
Ens veiem a la tornada. Molts petons, molta energia (d aixo crec que aneu sobrats sobretot en Sant Jordi Salvador de doncelles amenacades per micos famelics) i a disfrutar daquesta ultima setmaneta.
Adeu (perdo pels accents, pero haurieu de veure els teclats dels ordinadors grecs…. son molt…. mitologics)
Gemma i Carles
ESTIC AL TREBALL A L´HORA DE DINAR I ESTIC LLEGIN EL VOSTRE ULTIM CAPITOL ABANS D´ANAR CAP A DELHI I LLEGINT AIXO DE LA SELVA …, EL GORG…..EL MASSATGE…., HEM VENEN UNES GANAS DE FUGIR D´AQUI QUE NO HO HU PODEU IMAGINAR…..
BE…, QUAN ESTIGUEU PER AQUI…..VEIU UN DIA A SOPAR (PATATES AMB SALSA VERDA PER QUE T´ENRRECORDIS D´AQUELL DIA ESPANTOS DEL PIRPENMINT )O COM ES DIGUI…I AIXI PODREM VEURE LES FOTOS COM L´ALTRE VEGADA….
DEMA SI PUC ….M´A AGAFO FESTA PER EL DISSAPTE I EL DIUMENGE QUE VAIG TREBALLAR…. QUE JA ESTIC CANSAT DE FER EL PRIMO…I HENS ANEM A ANDORRA QUE TINC QUE COMPRAR ALGUNES COSETES….
A REVEURE…..I SALUT….
uaaaaaaaaaaaaaauuuuuuuuu
caram tu quin viatget!
Jo acabo d’aterrar a la ciutat comtal però només de llegir quatre ratlles vostres i veure per alguna de les finestretes amb què ens heu obsequiat…. ja m’agafen ganes de marxar un altre cop!! ;(
Ja arribarà però el moment d’aventures i aventures explicades, de moment cuideu-vos…. ah! sé que no us servirà gens de consol, però com si em solidaritzés amb vosaltres a Cap Verd el meu cos també va dir prou…. va dir prou per tot arreu …bfffff…. però després la recuperació és fantàstica.
Au!
Namasté!
Amaya