Saül Gordillo www.saul.cat

Resulta que tots aquells que van callar entre la publicació de la primera informació per part del diari ABC i la compareixença del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach [bloc, bloc institucional, Facebook, Twitter i Twitxr], dilluns en roda de premsa, per anunciar que feia retirar el televisor, l’escriptori i el reposa-peus, i demanant perdó públicament, són els que ara el critiquen perquè ha fet marxa enrere. On eren dijous, divendres, dissabte, diumenge i el mateix dilluns? Ara, un cop el President del Parlament ha hagut de cedir a l’ofensiva [ABC, 1 – Benach, 0], apareixen per retreure-li que no hauria hagut de fer retirar els “accessoris polèmics”. Tard i malament, arriben les suposades mostres de suport. Els mitjans i els polítics del país han quedat en evidència. Una vegada més. Perquè la clau és diferenciar quan l’atac pretén erosionar una institució o un polític. I aquí l’atac anava per a la institució, encara que alguns no vulguin veure-ho. Afortunadament, els internautes catalans han reaccionat massivament a favor de la segona institució del país, i això ja és curiós. L’activisme digital, amb un President que precisament s’ha caracteritzat pel seu perfil 2.0. A la xarxa social Facebook [Facebook està de moda entre els internautes catalans], han aparegut en un parell de dies diversos grups de suport a Benach. Són aquests:

–Per què ningú no parla dels 480.000 euros del cotxe de Touriño (PSOE)?
–També vull saber quant es gasta el Rei en cotxes!
–Grup de suport al cotxe del President del Parlament de Catalunya

Aquest dimecres El Periódico publica dues pàgines d’informació realment necessària per tenir prou elements d’anàlisi en aquest debat: CiU i PP posen el fre, Benach, més que Bono però menys que Camps, i El Govern, 83, i la Diputació, 26.