Saül Gordillo www.saul.cat

Els fets han desmentit la portada d’El Periódico el mateix dimarts, a una velocitat que deu haver incomodat algun professional d’aquella casa. No ha durat ni 24 hores, la validesa d’aquesta portada de segon dia de campanya. "Zapatero no veu prioritari "ara" pactar amb Mas", obria ahir la primera plana el popular rotatiu barceloní. La realitat, però, ha estat una altra. Encara que hagi estat "in extremis". L’encaixada entre Solbes i Duran per certificar la retirada de l’esmena a la totalitat del projecte de pressupostos de l’Estat per al 2007 presentada per CiU ha estat la foto de la sessió d’aquest dimarts al Congrés. El PNB i CiU s’han desmarcat del PP de Rajoy. La federació nacionalista tenia una necessitat imperiosa de fer-ho, especialment l’endemà que Mas anés el primer dia de campanya al notari a comprometre’s que no pactaria amb el PP de Piqué almenys durant la propera legislatura catalana. Duran, que és l’home de CiU a Madrid, ha fet marxa enrere, per a major incomoditat d’un Montilla que pateix en pròpia pell que Zapatero vagi olímpicament a la seva. El PSOE, tant somrient ahir al Congrés amb Duran i Sánchez Llibre, neda i guarda la roba al marge dels interessos del PSC a Catalunya. Visca els pressupostos socials de l’avi Solbes!

Titulava El Periódico que Zapatero defugia el pacte amb Mas, oi? Res més lluny de la realitat. La sociovergència s’ha visualitzat al Congrés. El PSOE torna als vells aliats de sempre: els nacionalistes bascos i catalans. Els primers, sempre més murris. Els segons, ja ho sabem. La qüestió és desplaçar ERC perquè són socis parlamentaris inoportuns per als interessos del PSOE. I minimitzar el paper d’IU-ICV tant com es pugui.

Madrid es confirma com a escenari ideal per a la sociovergència. Mas va certificar-ho a La Moncloa. Ara li ha tocat a Duran, entre els passadissos a la carrera de San Jerónimo. El socialcristià s’apunta així un mèrit més en la seva particular cursa cap a un ministeri de Zapatero. Mas, President; Duran, ministre, i aquí tots contents. El compromís inversor de l’Estat a Catalunya i l’execució d’una llei de lleis anomenada Estatut d’Autonomia és una altra qüestió. ¿Què està lligat? No gaire res. Montilla ho ha reconegut: CiU fa un "gratis total".

Tots contents, és clar, menys Montilla, que ahir feia de diputadet del grup inexistent del PSC al Congrés, diluït entre els seus companys del comitè federal del PSOE i absolutament eclipsat pel polític que llueix la calva més envejada del Congrés. Una testa que somia amb ser ministre. Un càrrec, irònicament, que Montilla ha hagut d’abandonar forçadament per llençar-se a l’aventura d’unes eleccions que perd a totes les enquestes, menys aquesta. Encara que la cadena Ser ens sotmeti a aquesta dutxa escocesa demoscòpica. Avui blanc. Demà negre.

Mentrestant, Mas i La Vanguardia a la seva. Que és la mateixa. El diari del Grup Godó ha abandonat la idea de sociovergència per fer un pas més endavant perquè, aparentment, una victòria còmoda de CiU els sembla possible. Episodis tipus Xavier Sala-i-Martín [Montilla: "Ets un sectari. Què t’has cregut!"] i l’escàs espai que dediquen a les forces alienes al bipartidisme ajuden a crear-se aquesta idea.

La resta, pecatta minuta.

[Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006]