Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Amb en Pere Mas et vas reenganxant a la feina, i els molts Mas que hi ha a les emissores de ràdio i televisió del país són el certificat que aquests primers dies de setembre i els últims d’agost la maquinària mediàtica i social no és ben bé a ple rendiment. S’hi val, doncs, un relaxament pactat. Però aquest impasse, és a dir, l’interval comprès entre el comiat d’en Mas i els molts Mas, i l’estrena d’en Manel Fuentes i els molts Fuentes, també generen entre l’audiència un cert neguit. Enguany, així com les últimes temporades, el neguit esdevé expectació, gran expectació. No és allò de les ganes de tornar a sentir el “Bon dia Catalunya!” del senyor Antoni Bassas, al qual tants i tants catalans estaven acostumats. No és impaciència, sinó ganes de tastar una cosa nova. De sintonitzar amb esperit crític. Primer atents, després deixant anar alguna pregunta a l’hora de fer el cafè al bar (“A tu què et sembla aquest en Fuentes?”) i després dictant sentència. Innocent o culpable. Per desgràcia, en l’actual societat de consum mediàtic aquests judicis són sumaríssims. Gairebé no hi ha advocat de la defensa, i es practica la justícia ràpida en temps rècord.
Triomfes o fracasses amb una rapidesa devoradora, i els Fuentes de torn s’han d’encomanar després a la repesca de l’EGM o del Baròmetre que ara tenim i poc valorem (alguns interessadament). Les primeres hores i dies són determinants. No hi ha temps per als projectes de cocció lenta quan aquesta es produeix a través de les ones. “Tu de qui ets? Jo d’en Fuentes. No, jo d’en Basté!” I així van les coses. Com si la qüestió fos tigres y leones. Com si no fos possible una certa complementarietat, o el reconeixement que hi poden haver ofertes radiofòniques diferents, respectables totes elles (dic totes però tots esteu pensant que dic ambdues). Els pobres mortals hem tornat a la feina i aquests dies ja estem expectants, amb el cuquet que fa allò. Que sigui dilluns i tot estigui al seu lloc. Al dial. I de judicis (sumaríssims o no) ja en parlarem. En tindrem temps.
(Tot aquest apunt em ve al cap arran de la pàgina del Facebook d’El Matí de Catalunya Ràdio, que en poquetes hores acumula prop de 200 admiradors i que descobreixo via Jofre Llombart [Facebook]. La nova temporada de la Ràdio Nacional de Catalunya, doncs, arrenca amb promoció 2.0. I també em ve al cap arran de les entrevistes que he llegit aquest cap de setmana al nou director de l’emissora, Ramon Mateu, que ha hagut de defensar la catalanitat de Catalunya Ràdio i la seva competitivitat.)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt ecuànime aquesta visió… però hi ha gent que ja ha dictat sentència.
No vas sentir en Cuní ahir a la tarda a Catràdio?
Va estar contundent i molt encertat en moltes coses de les que va dir i sense assenyalar a ningú -se li va entendre tot- va deixar clar que aquesta nova etapa del Matí no és el que a ell li agradaria. Creu -com el president Pujol- que ja n’hi ha massa de jiji jaja i que el que cal és fer periodisme i que el ciutadà catlà -oient- tingui una emissora que l’informi de manera seriosa i amb criteri, amb rigor, del que passa arreu… vaj al contrari del que passa amb en Mas, per exemple que ahir al matí deia que “s’ha empipat com una mona” de l’Obama -si no recordo malament- ple tema de l’ambaixada.
I aquest estil que reivnidica en Cuní, que és el que ell va imposar i va portar al gran èxit a l’Antoni Bassas no sabem si en Fuentes el sabrà recuperar.
Personalment, a mi, la veritat, deu minuts d’APM, ben fets, són molt millors que dues hores de “problemes domèstics”.
D’aquí tres dies sortirem de dubtes..
salut!