Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
És el que tenim. La immigració és l’argument que l’espai polític català més sarkozista ha intentat utilitzar en una campanya ensopida que, lògicament, ha anat acompanyada d’una abstenció de campionat. La integració és l’única arma contra els problemes de la immigració. Prometre mà dura i vincular immigració amb delinqüència o terrorisme és una drecera política arriscada. Però Sarkozy ho aguanta tot. Que prenguin nota del primer govern del mandatari francès: transversalitat amb la incorporació de dirigents socialistes i integració amb fills de la immigració magribina. El somni americà a París es diu Sarko. On és el nostre somni català?
Sarko ha donat una lliçò. Primer amb una victòria rotunda. Amb una participació rècord, envejable certament. Segon, amb una capacitat de sumar sensibilitats que descol·loca les Segolenes Royals que es presentin pel camí. Aquells que s’inspiren en el nou president francès, que en prenguin nota: el lideratge és la recepta miraculosa contra l’abstenció i el desànim.
Lluny dels seus plantejaments polítics i ideològics, però, cal admetre algunes habilitats que aquí mobilitzarien un xic més. O és que no hi entenc gota?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Saül. Vaig seguir els debats presidencials a França. A banda d’una gran capacitat de comunicació per part de tots dos, en un francès impecable, vaig descobrir que no els feia por enfrontar-se, si més no, a nivell teòric, als problemes de debò, sense prejudicis, ni demagògies, ni progressismes estúpids. Tema immigració: mà dura contra aquells que utilitzen l’excusa de ser oprimits per edevenir opressors, com els coneguts "talibans de garatge" denunciats per Fadela Amara; més República a uns suburbis que amenaçaven amb esdevenir territoris al marge de la llei. A les escoles, intolerància amb la indisciplina d’alta i baixa intensitat. Reforçar l’autoritat respecte a una mena de bantustanisme social. Revisió del 68 pel que fa a les seves conseqüències negatives; excessos de tolerància amb determinades actituds passives, inestabilitats familiars, laborals, personals,… Suposo que això són factors que indueixen a votar. Ja veurem, tanmateix, si se’n sortiran. Jo personalment penso que no. Hi ha problemes que són provocats pel propi capitalisme, i que per tant, sota paràmetres idèntics als del passat recent, no tenen solució.
La veritat és que estem a anys llum de la configuració social francesa. La immigració tot just comença a tenir una incidència en la nostra societat actual. El nostre repte és saber vehicular-la el millor possible. Un líder? Malauradament sembla que no hem sabut reaccionar a la sortida de la política de les personalitats més o menys carismàtiques. La gestió, ja sigui de govern o d’oposició, o del que sigui, no se sap vendre. Em fa por, però, un tomb sarcosista. Caure en el lerrouxisme sempre ha estat molt fàcil i hem de pensar que a Madrid sempre li ha esat facílissim recaptar quintacolumnistes entre aquests subjectes. Perillós, però un dels reptes per les properes eleccions, perquè aquestes petites formacions d’ultradreta sortiran com bolets.
L’aparició de Sarkozy a l’escena pot esdevenir una bufarada d’aire fresc en un país com França on el poder de la classe funcionarial estava arribant a un grau asfixiant. La primacia de l’ENA funcionarial sobre el R+D+i, i l’economia de subvenció sobre l’economia productiva està fent que la indústria francesa perdi pistonada davant l’empenta que està demostrant l’Alemanya de la Merkel. I els francesos se n’han adonat. Aquí hi anem en la direcció contrària. Si en serem de beneïts!!
Aquí, en aquesta dissortada Catalunya, hem entrat en en "menfotisme" alarmant. Amb la classe funcionarial en alça, no preparada en una "ENA" sinó provenient d’una altra plaça funcionarial que aspira a guanyar més en la política, sabent que existeix una cosa tan nefanda anomenada EXCEDÈNCIA. És allò de "tant s’hi val si ho faig bé o malament, sempre tindré garantit el sou en la política o en la plaça que tinc en excedència"
Però hi ha un aspecte que pot que s’escapi de les mans de aquests "dirigents", i de molts periodistes. En els llocs que hagi un percentatge del quinze o cifres superiors d’immigrants existeix el perill real de l’aparició de partits com PxC, i en un futur proper "la banlieu". Per llaços familiars en conec molt bé el cas de Cervera. I són tan estúpids (tot sigui per allò del "políticament correcte") d’amagar el cap com els estruços. Així, doncs, ja s’ho faran!!
Es xenofob aquell que pensa que s’ha de regular l’entrada d’immigrants? Es xenofob aquell que creu que no s’han de destinar diners publics a construir mesquites? Es xenofob aquell que pensa que s’han de destinar ajuts a families autoctones per poder tenir fills? L’Anglada no és el millor exemple de lider polític, però diu el que tots pensem i callem.
I sobre la vinculació immigrants/delincuencia… Evidentment que no tots els immigrants son delincuents. Només faltaria. Però molts, molts delincuents, son immigrants.
Respecte, si. A totes les persones, vinguin d’on vinguin. I respecte, també, a les opinions, vinguin d’on vinguin.
No es pot gestionar un país sense recursos i sense el poder que en teoria el poble t’ha atorgat. A catalunya només podem gestionar les engrunes que el poder Espanyols ens dona (Generalitat i diputacions), i el problema rau que avui tots i dic tots els líders que tenim només pensen en repartir-se les engrunes. Cap te un projecte de país perquè cap creu que ho podrem tenir. Fa 20 anys, al començament malgrat que les engrunes eren més minses, els polítics creien que podien construir el país després de la foscor franquista. Gràcies a això es varen aconseguir fites inversemblants que avui no es podrien fer perquè tothom esta desencisat.
Ens falta poder creure per poder avançar i mentre tant els demagogs i els populistes trobaran un forat per aconseguir clientela.
Respecte als comentaris de França i Alemanya, només vull dir que segons la meva experiència vivint a Alemanya, la Immigració no arriba a ser un gran problema malgrat que es molt nombrosa, perquè la llei es compleix be i sobretot ràpidament. Es impensable tenir immigrats sense paper treballant , també per l’altre costat aquí no hi ha salari mínim i això vol dir que quasi tothom pot trobar un treball poc remunerat i automàticament cotitza, a part de les ajudes socials que tots els que tenen papers reben de l’Ajuntament. A Alemanya el qui recapte tots els diners (IRPF, Empreses, Comerços…etc) son els ajuntaments (molts petits pobles tenen l’ajuntament mancomunitat en la capital de la comarca o de la ciutat més propera). Això permet que tant la gestió de recursos, com el control de qui ho rep i qui no sigui molt àgil i just.
La delinqüència aquí també esta força relacionada amb algunes bandes de l’Est i no diuen pas que sigui per culpa dels immigrants, sinó que diuen que es culpa d’aquestes bandes que es mouen fàcilment per Europa. A Catalunya crec que pot passar el mateix, perquè per definició un immigrant ve a treballar i no a delinquir. En canvi molts dels robatoris dels darrers anys en les urbanitzacions son deguts a Bandes de delinqüents de l’Est.
No ha estat ”el lideratge” de Sarkozy el que ha mobilitzat els votants a França; de sempre la participació ha estat molt alta, perque així ho entenen els nostres veïns.
Sempre ens fan veure i llegir les opinions de Paris, i hauríem de conèixer què en pensen en altres indrets lluny de la capital centralitzadora del poder. No consideren a Sarkozy cap líder. Tant els hi fa qui hagi guanyat. Els problemes continuaràn igual, però ténen molt assumit que s’ha d’anar a votar i quan una vegada no ho van fer, van tenir el gran ensurt de Le Pen, que és quan aparèixen amb força aquests partits.
Ara bé, quina sort ténen els nostres veïns de poder votar un partit com el de Le Pen ! En el nostre país estàn infiltrats en un partit dretà i ‘oficialment’ no existeix l’extrema dreta …….. excepte ara en una plataforma que treu les orelles per la baixa participació.