Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
La pallassada dels taxidermistes.
Aquells quinze intel·lectuals que després d’uns quants sopars ben carregats van decidir fer una roda de premsa al restaurant El Taxidermista de Barcelona (a la plaça Reial) per criticar Catalunya i la majoria dels seus ciutadans, acusant-nos de ser uns bitxos raros i antinaturals per massa nacionalistes i recargolats, resulta que ahir van presentar el seu manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Dues dades: van omplir-ho de gom a gom (1.500 persones) i van entregar irònicament uns "premis" a diversos periodistes i mitjans de comunicació que estan en la seva llista negra. Una pallassada més, en definitiva. El mestre de cerimònies de tal tonteria va ser el bufó Albert Boadella, de qui un dels assistents a l’acte va dir: "¿Se imaginan Albert Boadella al Parlament?" Tothom va aplaudir i cridar, a favor, s’entén.
Afortunadament, jo no hi era en un acte tan esperpèntic. Perquè quan vull veure un espectacle compro una entrada i ocupo una butaca de teatre. Perquè, no ens enganyem, aquest manifest titulat "Per un nou partit polític a Catalunya" és una obra de teatre per intentar pressionar els socialistes, dels quals els taxidermistes se senten tant i tant traïts i decebuts. No s’atreviran a continuar el ridícul d’ahir i crear efectivament un partit que concorri a uns comicis. Perquè si ho fessin quedaria en evidència la magnitud de la seva tragèdia, que sembla una tragèdia diària i duríssima per a aquest grapat d’intel·lectuals reprimits enmig d’una societat intolerant i opressora com la catalana. Pobrets.
Els "capullos", que va dir Boadella davant del seu públic (a la foto), són uns premis que ironitzen els Jocs Florals. I els afortunats van ser Xavier Roig, Isabel-Clara Simó, Pilar Rahola, Jaume Fàbregas, Miquel Pairolí, Jaume Reixach, Antonio Álvarez Solís i Francesc Marc-Álvaro, a part de mitjans de comunicació com El Punt i l’Avui. Ja ho veuen. Aquests senyors es permeten la frivolitat de fer un acte que hauria de ser seriós (un partit no es munta cada dia, perquè no és com fer un sopar i prendre’s quatre copes) i collonar al personal que diàriament publica en la premsa del país.
Al matí, a RAC-1, els de "Minoria Absoluta" entrevistaven Francesc de Carreras, que és un dels quinze taxidermistes, i a l’home se li ha escapat. Ho ha dit molt clar. La pallassada només pretén espantar una mica el PSC perquè faci més de PSOE o, el que seria el mateix, intentar que els veladors del PSOE al carrer Nicaragua manin (encara més) al partit de Montilla i Maragall. Ha reconegut que el PP no els interessa, perquè ells són progres (quina gràcia, veure l’elit i la intel·lectualitat com fan nostàlgia del PSUC i de la lluita de classes), i ha dit que si existís un PSOE a Catalunya ells ja estarien contents i el país quedaria en bones mans.
Més val riure. Per no plorar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1. Qüestions que caldria saber:
2. Coses que sí sabem:
3. Temps al temps. A València ja saben de què va tot plegat.
en el pitjor sentit de la paraula.
No comparteixo ni les formes ni els continguts d’aquesta colla.
Però tampoc trobo correcte que la forma de debatre les seves "propostes" sigui amb insults.
Tothom té dret a dir el que pensa i a organitzar-se com consideri millor per treballar per les seves idees polítiques o cíviques. Òbviament sempre que respectin els drets dels altres. No cal insultar.
Argument davant d’argument.
Alguns arguments:
Ells proposen fer un partit, està be, seria mes complicat si proposessin fer allò que està mes de moda… una plataforma, però a continuació diuen… El nou partit que el facin els altres, nosaltres, no gràcies.
Demanen que s’aturi el nou estatut. Aquesta iniciativa dona la mida del que es creuen. Com poden exigir aquestes coses als representants de la ciutadania….
Alguns destacats impulsors d’aquest debat troben a faltar o reclamen el paper del PSUC. Be dons mirem com va acabar el PSUC … Sembla que la societat catalana no el troba a faltar, si no encara hi seria.
Fem atenció al reso mediàtic, que no social, que estant tenint. D’això les periodistes i els mitjans de comunicació no es poden queixar.
És el que ells han creat… això te a veure amb les infinites tertúlies amb participants indocumentats. Amb mitjans i periodistes sense capacitat de veure, entendre i explicar que passa al mon i als nostres pobles.
També veig que en alguns àmbits de Catalunya, sembla que sigui pecat no ser nacionalista o no ser independentista.
Doncs cal reclamar el mateix dret a ser-ho com a no ser-ho, primer demòcrates i desprès nacionalistes…?
Aquesta pluralitat és l’essència pròpia dels catalans.
Des del meu punt de vista aquesta iniciativa té a veure amb el moment polític que vivim, ben viu en aquesta www. Les tensions més polítiques que socials i que es deriven d’un canvi polític, amb perdó, però un canvi polític que té mes a veure a Espanya que a Catalunya, on han canviat polítics, però de moment no gaires polítiques. El canvi és la nova manera d’entendre Espanya, mes enllà de la conjuntura partidària del moment que ZP està conduint i que pot tenir el millor exponent, no a Catalunya, si no a Euskadi.
Per cert, veiem un diferencia entre l’actitud de ZP, per exemple amb l’associació de víctimes del terrorisme, desprès de la manifestació a Madrid, reben una convocatòria per a una reunió i veiem l’actitud del govern de Catalunya amb la gent de Ciutadans de Catalunya els hi diuen Lerrouxistes i punt.
No insultem, és el que volen. Argument davant d’argument.
M.M. Morrison