Incident a l’aeroport del Prat, a la terminal nova. Després de passar pels aeroports d’Estocolm i de Viena, l’aterratge a Catalunya esdevé accidentat per un mal entès sentit de l’autoritat i per unes normes arbitràries sobre la seguretat. Ho ha deixat molt ben escrit
al seu
bloc la periodista
Carme Colomina a l’apunt
Abús d’autoritat. L’incident de dimecres és una metàfora del viatge. Un gran aeroport, sí. Però la gestió i les persones hi fan molt. El pitjor de tot és la sensació d’impotència, el convenciment que si el vigilant (privat) o el guàrdia civil (inexpert) topen amb un altre viatger, l’abús d’autoritat encara hauria estat major. Afortunadament, hi ha testimonis. I prou respectables tots ells. Tres quarts d’hora perduts. Un mal tràngol. Tot plegat, per dues fotos intrascendents en un lloc que no exhibia cap cartell indicant la suposada prohibició de prendre-hi imatges. Tot plegat perquè hi ha determinats vigilants i agents que no entenen que l’autoritat es guanya, i que només cal imposar-la quan les circumstàncies ho demanen. Que cobren per estar al servei del ciutadà. No per atropellar-lo.