Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
El tema de fons era aquest. No tant que plegués en Bassas, que segurament necessitava un canvi d’aires, sinó qui ocuparà el seu lloc [Suport al Facebook a Antoni Bassas]. Calia renovar i reformular, probablement. Calia fer-ho apostant per algú que suposés relleu generacional, també. I si fos potent, requetebé. Sembla que l’opció de Manel Fuentes compleix aquestes premises, però s’ha d’esperar a conèixer els detalls, ja que no serà ben bé un canvi de veu i de cara amb el mateix format de programa, sinó una redefinició de la franja matinera a Catalunya Ràdio.
Si la crosta nacionalista que cal arrencar passa per convertir el lideratge matiner en una versió descafeïnada dels bons magazines, amb molta informació i poca —o nul·la— interpretació, segurament l’insígne diputat socialista, Joan Ferran [bloc], haurà aconseguit el seu propòsit de foragitar els “sermons” de primera hora. Però farien un mal servei a la ràdio pública i al lideratge imprescindible de Catalunya Ràdio allargar la franja informativa com si de Catalunya Informació es tractés i avançar l’entreteniment de Fuentes, fent saltar pels aires la força de les tertúlies —aquelles tertúlies que alguns dies indignen uns i altres d’altres— i reduint la contextualització. Fuentes, si ho acaba sent, sembla capacitat per fer-ho.
Necessitarà la comprensió i l’oportunitat que tots plegats vam dipositar en aquella Bassas que havia de cobrir una vacant de 6 mesos del totpoderós i insuperable, aleshores, Josep Cuní. En definitiva, que s’entén l’adhesió incondicional de molts oïdors a Bassas i tot el que representa [Lluís Foix: Cientos de martes con Bassas], però la vida continua —peti qui peti— i tant la ràdio com el projecte públic hi estan per davant i necessiten relleus generacionals i canvis tranquils i assenyats. I aquest fa pinta de ser-ho. O això vull pensar.
[Reaccions blocaires]
[Grup de suport a n’Antoni Bassas, al Facebook]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Realment, si es comfirma el Fuentes, el Joan Ferran podrà estar ben content. Passarem del Bassas i el Llach al Fuentes i el Loquillo. L’espanyolització dels mitjans català farà un pas més, i el referent nacional quedarà encara més diluit. Això si, podrem continuar rient amb les imitacions dels personatges d’actualitat, com el Núñez (que fa vuit anys que es va retirar).
M’agrada el post d’avui, Saül, reflexiu i distanciant de les reaccions més alarmistes a l’adéu d’en Bassas. En tot cas, no veig en Fuentes com a substitut. Una opció és que el Problemes domèstics guanyi una hora i comenci a les 11. Aquesta temporada ja ha anat introduïnt entrevistes polítiques que no feia. Però no el veig més enllà d’això. Aquesta opció no vol dir necessàriament que es rebaixi el to analític i reflexiu de El Matí. Un Matí de 6 a 11, per exemple. Però també hi ha altres nomes i altres opcions que sonen. Al marge dels noms, jo crec que cal un Matí que a mantingui la capacitat de reflexió i visió de país, però que es renovi en la forma, és a dir, en l’estil de fer ràdio, i que sàpiga renovar continguts. La jerarquia temàtica del 2008 no pot ser la mateixa que fa 10 anys.
Per mi, el millor substit de Bassas seria Gaspar Hernàndez: una gran veu, un català impecable, un periodista excel·lent i un radiofonista de raça. De fet ja el va substituir dos anys seguits, em sembla, a l’estiu. Feia uns programes molt amens i interessants. Jo voto per en Gaspar.
És una broma, aquest post d’avui? Així, carregar-se el programa estrella de la ràdio nacional de Catalunya, el líder d’audiència i referent informatiu i d’opinió de tanta gent i substituir-lo per un magazine de varietés farcit de bromes suades i de cridòria és un “canvi tranquil i assenyat”? Entregar directament a les ràdios de la competència tota la franja matinal és un “canvi tranquil i assenyat”?
Això que tu en dius “una redefinició de la franja matinera” és una extirpació sense anestèsia de la famosa “crosta”. I no només maten el gos (per allò de la ràbia), sinó que a més li cremen la casa. Per assegurar-se que ningú més torna a fer “sermons al matí”, eliminen el programa i llestos.
És possible un col·laboracionisme més servil que el que practiquen alguns, començant pels responsables de mitjans audiovisuals de la Generalitat?
És imaginable una connivència més miserable amb el desmantellament de l’univers comunicatiu català i amb l’espanyolització dels mitjans públics de la Generalitat?
És un autèntic escarni que, davant d’una purga en tota regla com la que s’ha produït, n’hi hagi que, com tu, parlin de “canvi d’aires”. Segurament quan Trotski fou deportat a Sibèria també es feu servir una expressió semblant.
Si això es veritat vol dir un canvi total dels matins de Catalunya Radio. A mi en fa tot l’efecte que en el fons el que es vol per part dels qui remene les cireres, es que la Radio Nacional de Catalunya, passi a ser la Radio Regional de Cataluña. Ni mes ni menys.
Tant de bó m’equivoqui, però nois.. es que jo SI sòc un català deprimit….
El Sr. Montilla, el sr. Carod, i el Sr. Puigcercos, amb el Sr. Saura i el Sr.Baltasar, no necessiten canvi d’aires?
Avui el Sr. Gordillo, que cobra i viu d’un càrrec polític, deisgnat al sí del tripartit, ha innovat. Els canvis d’aires decidits des dels despatxos sectaris dels partits politics tripartits. Com ho sap, vostè, Sr. Gordillo, que el Sr. Bassas necesitava un canvi d’aires? Potser confia, alguna vegada, en la llarga etapa tripartita que alguns confien, en assolir la responsabilitat dels matins de Cat Radio?
No fotem. Això d’intentar disfressar les purgues polítiques sectàries pels canvis d’aires, no ho fan els professionals demòcrates, ni els independents.Només els sectaris, els estòmacs agraïts. Quan a la Sra. Otero li van fer canviar d’aires a Onda Cero, també vosté va dir que era un canvi d’aires potser convenient?
Fariseisme i sectarisme. Tot el contrari del periodisme. I, per dignitat, personal i professional, un assalariat amb càrrec de confiança del tripartit s’ha d’abstenir d’opinar en public sobre matèries informatives. Però al tripartit, als mediocres professionals que mai haguessin pogut assolir un càrrec similar a cap altre pais europeu civilitzat, poden seguir dent de hooligans, cada dia, i justificar les purgues polítiques partidistes.
La Sra. Minobis també va canviar els aires? I a la moanrquia espanyola, no li convè un canvi d’aires? O a l’ajuntament de Bcn? O a la Diputacio de BCN?
No, que son socialistes, diu el Sr. Gordillo, director de l’ACN, agència publica de noticies.
Segur que us donaran mes premis, però el de la dignitat professional no l’haureu merescut.
Hitler i Franco, com Stalin, Mao o Castro, no van esmentar la metàfora dels “canvis d’aires”. Enhorabona per la trovalla.Indigna. L’invent , i els drets d’autor, seran vostres. I la Memòria ho conservarà ben clar.
Gordillo, quan canvies d’aires?
Bon estiu, en altres contrades.
Salutacions cordials,
Estic d’acord amb en Pere: Gaspar Hernández seria un molt bon substitut de Bassas. Hernández pot fer un producte únic sense ser xavacà. Està a l’altura de les circumstàncies i pot donar veu a gent diferent a la que estem acostumats. En Bassas i els seus amics Judit Mascó, Espinàs i Francesc Marc Álvaro ja feien figa.
Em sembla que un dels mals d’aquest país és l’exageració exagerada. Que en temps convergents es posaven i treien professionals a dit? Sí. Que el tripartit fa el mateix (però amb més caos perquè són 3), també. Ara bé, això vol dir que no es pot jutjar o avaluar críticament el Sr. Bassas o cap periodista que s’hagués posat en l’època convergent? No fotem!! Conec molta gent -tota ella independentista i nacionalista- que és molt crítica amb el Bassas, el seu programa, alguns dels invitats i col.laboradors. Ara, resulta, que si no vols ser acusat de ‘psoecialista’ has de defendre el Bassas a mort encara que no t’agradi? Això seria totalitarisme, no? Vejam si ens entenem, per la merva part, no hi ha pràcticament cap professional amb el qual tingui simpaties ideològiques absolutes. Per tant, els valoro en funció del que fan i del que aconsegueixen. I, finalment, en Bassas -en privat- ha expressat més d’una vegada que se sent proper a UDC. Algú, sensat, pot dir que el partit del Duran i Lleida és un exemple de coherència i ambició nacionals? Una mica de calma si us plau
Saül,
Fa uns dies et preguntaves si podies pensar en veu alta.
Amb els atacs indiscriminats i punyents que pateixes em pregunto
realment com t’ho fas per aguantar els imbècils que aprofiten la mínima
escletxa per dir que ets on ets pels serveis prestats, que ets un
estòmac agraït, que no ets independent i que has de tornar favors.
Jo et llegia abans de dirigir l’ACN, et llegeixo ara i et continuaré llegint mentres continuïs publicant. Malgrat els imbècils.
La Sra. Maresma podria fer un article dient que el Sr. Partal ho fa molt malament a Vilaweb i que li cal un canvi d’aires. I el Sr. Partal, a l’inrevès. Es un supòsit, bèstia, per a que ho entenguin els hooligans sectaris.
I no ho fan, ni ho faran, mai, entre altres coses (sense base, etc.,etc.) perque quan algú ocupa un càrrec directiu en una mitjà , l’educació bàsica de fa 30 anys diu que el més important és el respecte als lectors, i aleshores no pot fer un article sobre un redactor cap o sobre un subdirector, deixant-lo pels núvols o dient que li cal un canvi d’aires.
I això es el que fa el Sr. Gordillo, exactament el mateix que feia abans de cobrar un bon sou i de ocupar, per designació política, la direcció de l’agència catalana de noticies. El càrrec no l’obliga a res, quant a expressar les seves personals opinions. I això es fariseisme, no-professionalitat, i aprofitar-se del càrrec indegudament.
Els militars que opinen publicament contra les disposicions de les autoritats civils són cessats en els seus càrrecs. Lògicament. Naturalment.
El Sr. Bargalló no va voler-se posar corbata, perque va donar més importància al seu caprici o costum de persona sense càrrec public, que respectar les regles no escrites des de sempre i arreu mantingudes. Bé, el Sr. Bargalló va cometre una excentricitat, en la meva opinió, que diu molt poc en favor de les seves prioritats, però es molt pitjor vulnerar les incomptabilitats existents i fer el mateix que es feia abans d’ocupar un càrrec public important i remunerat. Tots els servidors publics, tots, inclosos els del Maresme, tots,
tenen i seguiran tenint les seves opinions sobre moltes coses, però com servidors públics no poden, per honradesa, pronunciar-se públicament sobre temes del seu sector d’activitat, per lliure, o no per lliure.
Les contrapartides de responsabilitats dels càrrecs publics de lliure designació existeixen. I el Sr. Gordillo les vulnera continuadament.
La Sra. Geli, metge, i bona metge, però ara Consellera de Sanitat (o Salut, com li diguin) no pot (i per sentit comú, que en té, i per honradesa professional i personal, que enté, i per responsabilitat, seny, i intel.ligència, que en té) fer articles on opini concretament sobre si un canvi de cap de serveis mèdics d’un hospital public està ben fet, li convenia canvi d’aires, o està mal fet. Publicament calla i no diu res. Com ha der fer.
I com la Dra. Geli el 90% dels càrrecs publics, d’ara, de fa anys, de fa 10 ó de fa 20.
Però el Sr. Gordillo (al qual llegeixo fa temps, i moltes vegades hi coincidia i d’altres no, com es ben normal), no s’ha afegit a la normalitat. I no és una excentricitat. No. Es una altra cosa molt pitjor.
Ja comentada, ara, i fa un mes.
Però hi ha qui es creu dotat d’impunitat, per a fer el que dongui la gana sense subjectar-se a les normes principals de convivència i de pràctica que ens hem donat col.lectivament. I no hi ha impunitat , no. L’incompliment de l’ètica professional no gaudeix d’impunitat.
Amb la seva mateixa “il.lògica”, el blogger potser trobaria normal que fos convidat a fer de tertulià en alguna cadena televisiva (i cobrar, clar) per a jutjar la vàlua professional de determinats mitjans. Personalment, si no tingués cap càrrec públic relacionat amb els mitjans de comunicació, se m’e n fot. Que hi vagi i que opini. Però com a director d’una agència publica catalana de noticies, no. NO hi pot anar. Ha de renunciar-hi. La vida de la gent honesta és aixi.
Que no es el primer ni únic que ho fa? I? El que feia en Josep M. Sala amb Filesa no justifica que un altre ho faci amb Movilma, com van demostrar els tribunals.
Pot pensar en public? I tant. Però no pot fer-ho en públic sobre temes incompatibles amb el seu càrrec, de designació política d’un govern, sobre determinats temes. Es ben facil. Ha de triar. Si li agrada i li omple més seguir opinant en public, que se’n torni al sector privat, que renuncii i dimiteixi del seu càrrec a l’ACN, i tots contents.
Però, ai, les dues coses, el xollo i el caprici, no. Simultàniament no.
Per ètica professional.
Per respecte a les llibertats
Per respecte als ciutadans.
Per respecte al govern que l’ha designat.
Per respecte democràtic.
Per respecte a sí mateix, i als seus més propers.
Cordialment,
Andreu
P.S- I suggereixo tranquil.litat d’esperit sempre. Difamar el missatger o l’opinant, sense arguments, és un flac favor. Programa, deien uns. Doncs, arguments, i , com diuen els bons demòcrates, opinar el mateix quan un fet afecta a un amic a un adversari o a un desconegut.