M’acusaven de polititzar l’esport. Fixeu-vos en la portada d’El Mundo, arran d’aquesta notícia. Ja es pot ben dir que hi ha derrotes que semblen victòries. I també hi ha derrotes per partida doble.
Despolititzar l’esport és com demanar despolititzar la llengua, sobretot quan la realitat del país no és precisament de normalitat. Potser el dia que no calgui la component política, tampoc no caldrà celebrar el Dia de les Seleccions Catalanes. Potser llavors tampoc no hi haurà reaccions airades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A aquest equip de futbol sala Catalunya els hauria de fer un monument, commemorant que són la primera selecció catalana que s’enfronta a una d’espanyola -i guanyant, a més-, salutacions.
Sempre parlant de despolititzar l´esport, però els espanyols utilitzen l´excusa de l´esport per a posar lletra al seu himne…
Us vull recordar que, gràcies a l’acció de govern d’ERC i al finançament que dóna a les federacions catalanes, a la Plataforma i, en aquest cas, a la federació de Futsal, ha estat possible aquesta fita històrica. Qui deia que des del govern, fins i tot des d’un govern presidit per Montilla, no es poden fer polítiques nacionals clares?
De cap de les maneres és el primer cop que s’enfronten Espanya i Catalunya. En futbol, per a més inri, van competir les dues seleccions fins en dues ocasions durant el franquisme. Sí, sí, durant el franquisme! Clar que els partits eren llavors molt menys mediatitzats. Potser no es tracta de despolititzar l’esport sinó de desmediatitzar l’esport que pot ser conflictiu per les seves extensions polítiques. Igual que en qualsevol negociació, la discrecció és un factor importantíssim i les seleccions catalanes la requereixen.