El pla B passa per una gran demostració del rebuig popular al carrer. Si el Tribunal Constitucional més deslegitimat de la història fa una altra ribotada a l’Estatut de Catalunya aprovat en referèndum, caldrà fer molt de soroll. Un soroll unitari, i preservar l’esperit compartit dels partits catalans. El PSC està per la labor, però un prudent José Montilla no vol ensenyar les cartes abans d’hora. No vol quedar-se quiet si la retallada es produeix, segons va dir a la conferència que va pronunciar dilluns al Palau de la Generalitat. El President Montilla no farà curt en la resposta. Però demana unitat. Artur Mas demana també una reacció contundent, i parla d’un nou referèndum. Curiosament, Pasqual Maragall subscriu la idea del referèndum i advoca per una gran manifestació [vídeo]. Un milió de persones al carrer si toquen “una coma” de l’Estatut. Si els socialistes catalans, arribats el cas, no afluixen i mantenen el pols amb el PSOE i amb les institucions de l’Estat que incompleixen lleis orgàniques o les interpreten voluntàriament a la baixa, aquí poden passar coses. Mas, Montilla i Maragall, però, no fan res més que apuntar idees que anteriorment han verbalitzat els independentistes. Resposta popular i reacció unitària dels partits catalans. Encara resultarà que la unió és possible, i que la defensa del text aprovat pels ciutadans aplega partidaris del sí i del no. Aquests últims amb un plus de responsabilitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…si és fa una gran manifestació unitaria, a Madrid templaran gaites, per allò que el temps tot ho cura. Sortirà en Zapatero, aprofitant una roda de premsa amb la presidenta de Islàndia, dient que tenim raó, que som un poble laboriós i treballador, que Espanya està molt contenta de nosaltres (com els carnissers ho estan al porc, de tant que dona) que comfiem en ell i que “apoyaré lo que apruebe la comisión bi-lateral para el amejoramiento del Estatut, que crearemos en breve….” i aquesta comissió no s’acabará de reunir mai….i arribarà el 2009, 2010, 2011…i qui dia passa any empeny.
S’han perdut 30 anys sense fer valdre la força dels diputats catalans a Madrid ; ara no els hi fem por ni res. Massa tard. El peix al cove ha esdevingut una vulgar patada als…
O si mes no es això el que a mi em sembla. L’ex-president ha tingut moltes ocasions per manifestar el seu catalanisme i el seu recent descobert soberanisme o independentisme, però a esperat a no ser res, ningú que pugui molestar els seus ex-companys de partit i ideologia.
Massa tard, Pasqual. Massa