Saül Gordillo www.saul.cat

Si José Montilla i Artur Mas són els candidats del seny, de la gestió grisa contraposada al carisma i l’empenta de polítics com Pasqual Maragall i Jordi Pujol, qui representarà la rauxa en el nou escenari polític català?

Escrivia ahir Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia: “El mensaje de la confianza será condición necesaria para triunfar en las urnas, pero no será suficiente. (…) Ese algo que no es la pura gestión volverá a tener peso en la próxima campaña electoral, aunque la aprobación del Estatut induzca a pensar, erróneamente, que ya no se va a hablar de nacionalismo, competencias y soberanías. (…) A pesar del esfuerzo de algunos, no vivimos en una Catalunya posnacional, simple miniatura provincial del duelo entre PP y PSOE. Por eso, los que advierten que el PSC no debe entrar más en el terreno de juego del nacionalismo no entienden que hay una constante que permanece en la conciencia colectiva, algo que no se inventó Pujol ni se acabó con él.”

Els socialistes s’aferren al lideratge de Montilla, amb el cop d’ullet als catalans de destí, com a símbol d’una Catalunya més social i menys nacional. Més eix esquerra-dreta i menys debat catalanisme-espanyolisme. Menys soroll i menys fer emprenyar el govern amic de Madrid. “Ara és l’hora dels catalans (de tots ells)”. És l’hora de la gent i de resoldre els seus problemes. Els socialistes intenten passar pàgina a l’etapa maragallista, segons ells marcada per un excés de nacionalisme, i desempallegar-se d’hipoteques. Un nou tripartit sí, però amb independentistes i ecosocialistes molt entregats a la causa de Montilla.

Els nacionalistes es presenten com garantia d’un govern estable, l’alternativa al “desastrós” pacte del Tinell. Tripartit o CiU. Tranquil·litat per gestionar una etapa postreferèndum sense estridències, amb el lideratge d’un govern monocolor. Però amb qui pacten? L’ambigüitat sobre possibles enteses -del PP a ERC, passant per la sociovergència i l’única exclusió d’ICV- desdibuixen qualsevol debat en l’eix esquerra-dreta i rebaixen el del catalanisme-espanyolisme. La centralitat té aquestes coses.

Qui posarà el pebre a la política catalana? El tàndem Carod-Puigcercós? Els solitaris Saura i Piqué?