Saül Gordillo www.saul.cat

El Govern de Catalunya ha presentat la campanya Encomana el català per fomentar l’ús social de la llengua pròpia del país, especialment entre les persones que canvien de llengua quan l’interlocutor els parla en castellà. Fins i tot els mitjans de comunicació sensibles a la llengua catalana hi han posat l’accent en el cost de la campanya, 229.000 euros, o en el fet que suposadament sigui Carod qui vulgui que es parli català amb tothom. Ens hem begut l’enteniment tots plegats? La campanya costa uns diners, com totes les campanyes de tots els governs del món mundial. La campanya suggereix, proposa, insta o reclama, com totes les campanyes publicitàries que es fan i es desfan. La batalla ideològica i política de la confrontació lingüística, de l’acomplexament del català i l’autoodi lingüístic, sembla que s’està imposant perquè fins i tot alguns enfocaments periodístics de mitjans amics del català són adversos a campanyes que haurien de ser normals, habituals i assumides per part de tothom. Quin govern, si no, ha de defensar el català? El govern de Múrcia?

¿Com l’ha de defensar, si es tracta de fer una campanya de sensibilització que pretén seduir i atraure els catalanoparlants i els potencials catalanoparlants arribats d’arreu a trobar-se en un terreny lingüístic comú a l’entorn del català? Doncs fent servir campanyes, entre d’altres mesures. De la mateixa manera que altres aconsegueixen campanyes gratuïtes fent servir l’eurocambra [ACN: El Parlament Europeu censura la immersió lingüística], amb més ressò i menys despesa que l’Encomana el català del Govern de la Generalitat. Publicitat gratuïta, una vegada més de la factoria Alejo Vidal-Quadras, que acaba de marcar un gol per l’escaire, fent servir la majoria conservadora a la cambra europea, als eurodiputats catalans Maria Badia [bloc], Raimon Obiols [bloc], Ignasi Guardans [bloc] i Raül Romeva [bloc] [Aliança catalana en favor de la llengua a Brussel·les]. Efectivament, ha estat una maniobra [ACN: PSC i ERC atribueixen a una maniobra del PP l’informe del Parlament Europeu que censura la immersió lingüística]. Un cop baix, recurrent d’altra banda. Es veu que el PP català i espanyol sempre intenta col·locar paràgrafs que posen en dubte la immersió lingüística a Catalunya, amb l’excusa de la capacitat d’elecció dels pares a la llengua oficial a tot l’Estat.

Mentre aquí juguem amb les gracietes i a destacar les misèries dels costos de campanyes de foment del català, la catalanofòbia no afluixa i té molt clar el seu rumb. La bandera de la batalla lingüística també funciona en la campanya gallega [ACN: Feijóo demana el vot dels gallecs de Catalunya i “no cometrà l’error” del Govern de no donar “més llibertat lingüística”]. Mentrestant, i per no perdre l’optimisme, els defensors del català a Internet celebren el seu vuitè aniversari i coincideix en què l’exitós domini .cat, que acompanya el que és la vint-i-tresena llengua més usada a la xarxa, aposta per l’abaratiment dels costos. Com diria aquell, ladran luego cabalgamos. (Perdoneu la cita en castellà.)