Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana
Autora: Teresa Amat, llicenciada en filologia catalana, treballa des de fa anys
de correctora i assessora lingüística. Ha publicat articles,
reportatges i contes en alguns mitjans de comunicació, com el «Quadern»
d’El País i la revista digital Paper de Vidre. Va mantenir durant més de tres anys (2002-2005) el blog Les paraules i els dies,
un dels primers i dels més llegits en català. Aquest llibre és fruit
del seu interès per Cuba i de la voluntat de donar a conèixer l’illa en
tota la seva complexitat.
Edita: Proa
Apunt: “Cinquanta anys després de la revolució castrista (1 de gener de 1959),
Cuba segueix governada pel mateix nucli que va foragitar, amb consignes
de llibertat i proclames revolucionàries, el dictador Fulgencio
Batista. Malauradament, el nou règim de Fidel Castro s’ha acabat
convertint en la dictadura militar més llarga d’Amèrica Llatina. Però
lluny de despertar un rebuig o malestar unànimes en les democràcies
occidentals, Cuba i Fidel Castro han aconseguit sumar adeptes i seduir
molts intel·lectuals d’esquerra que han aplaudit les actuacions del
Comandante. Emparant-se en el victimisme i en l’embargament
nord-americà, el règim ha avançat sense altre rumb que uns plans
quinquennals sempre incomplerts. Mai no s’ha volgut jutjar la
repressió, els efectes de la censura, les nombroses privacions o la
misèria en què viu la majoria de la població. En aquest llibre, Teresa Amat, des d’un coneixement profund de la
realitat cubana, dissecciona aquest país que enamora tants visitants i
que no deixa ningú indiferent. De passada, analitza l’estrany paper que
han tingut els «amics del règim»: Jean-Paul Sartre, Gabriel García
Márquez, Régis Debray, Manuel Vázquez Montalbán, Carlos Barral…”
Cuba segueix governada pel mateix nucli que va foragitar, amb consignes
de llibertat i proclames revolucionàries, el dictador Fulgencio
Batista. Malauradament, el nou règim de Fidel Castro s’ha acabat
convertint en la dictadura militar més llarga d’Amèrica Llatina. Però
lluny de despertar un rebuig o malestar unànimes en les democràcies
occidentals, Cuba i Fidel Castro han aconseguit sumar adeptes i seduir
molts intel·lectuals d’esquerra que han aplaudit les actuacions del
Comandante. Emparant-se en el victimisme i en l’embargament
nord-americà, el règim ha avançat sense altre rumb que uns plans
quinquennals sempre incomplerts. Mai no s’ha volgut jutjar la
repressió, els efectes de la censura, les nombroses privacions o la
misèria en què viu la majoria de la població. En aquest llibre, Teresa Amat, des d’un coneixement profund de la
realitat cubana, dissecciona aquest país que enamora tants visitants i
que no deixa ningú indiferent. De passada, analitza l’estrany paper que
han tingut els «amics del règim»: Jean-Paul Sartre, Gabriel García
Márquez, Régis Debray, Manuel Vázquez Montalbán, Carlos Barral…”
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!