S’ha instal·lat a la política catalana un miratge enganyós, una obsessió anomenada "sobiranisme", com si fos la cura de tots els mals d’un país dimitit des de fa temps. Un país que accepta la sobirania de l’autèntic parlament sobirà, que és l’espanyol, on, afortunadament, es va imposar el seny a la rauxa i es van eliminar les referències de Catalunya com a "nació" en la recent reforma estatutària.
El miratge "sobiranista" s’ha apoderat de gairebé totes les forces polítiques, especialment d’ERC i CiU, però també d’un PSC entregat als braços dels independentistes que els mantenen en el poder. L’únic bloc que preserva l’esperit constitucional, l’autèntica democràcia, que és respectar les regles de la Constitució aprovada per tots els espanyols, és el que formen C’s i un PP que tot just ara comença a retornar al bon camí de les millores èpoques, les de l’amic Vidal-Quadras, s’entén.
C’s i PP, doncs, són l’única garantia que els catalans tenen al capdavant polítics realistes i pragmàtics, lluny dels il·luminats. Si els trens de Rodalies no funcionen, que els arregli el govern de Zapatero o el proper de Rajoy. Però amb els traspassos i les competències no s’hi juga perquè es comença cedint Rodalies i s’acaba amb un referèndum d’autodeterminació el 2014. Ni parlar-ne.
Rajoy, autèntic garant de la unitat d’Espanya, i en el pitjor dels casos un Zapatero amordassat pels no-federalistes del PSOE, són l’antídot a tota la disbauxa d’una Catalunya desorientada des que l’assenyat i pactista Jordi Pujol va decidir ?en mala hora? la seva retirada política. Lluny queden aquells anys en què el President era escollit "Español del Año" pel prestigiós diari ABC. Han estat anys de despropòsits: maragallades, carotades, carretades, montillades, alguna massada induïda pels beneïts d’allò que anomenen "talibans", etcètera. Una bajanada col·lectiva que només es recondueix amb una rectificació pública dels catalans i els seus polítics, i un retorn a l’esperit de la transició democràtica. Prenguin nota.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
falta considerar el factor: "d’on no n’hi ha, no en raja". Els fons europeus s’han acabat, Catalunya i Balears estan extenuades, (els concertats bascos-navarresos,no), els valencians ja no tenen indústris ni territori i la seva platja es presa per les classes baixes madrilenyes, el "crack" inmobiliari té segrestats els fons de bancs i caixes… Ara es veu que la paranoia felipista-aznariana que Espanya era una potencia mundial era un gran engany, Qui els hi diu ara als Ibarra, Chavez i Bonos que ja no podran comprar vots a base de subvencions, funcionariats, prebendes i regalies?. L’oposició (PP o PSOE), convoquen vaga general. Rosa Diez, Aznar i Ciudadanos, refunden Falange Española de las Jons, en Bono ho veu amb bons ulls i també en Rouco Varela. El govern nacionalista espanyol (PP o PSOE), ocupa Gibraltar per distreure els espanyols, mentre, l’Hèctor Lòpez Bofill i els seus signen el tractat de Noves de Segre pel qual Catalunya s´integra al Principat d’Andorra. I aqui pau i en el cel glòria.
…i pots acabar a l’LD 😉