Els socialistes han celebrat el seu congrès. El Maresme perd pes a l’executiva amb la pèrdua de la secretaria d’organització de Joan Rangel. El Baix Llobregat s’imposa descaradament (com si l’equilibri territorial no fos delicat) i la nota d’humor és el retorn de Josep Maria Sala, condemnat i empresonat pel cas Filesa.
Congrés a la búlgara i repartiment de cromos entre Maragall i Montilla amb aquella excusa de què al carrer Nicaragua hi havia massa despatxos buits. Governar té aquestes coses, que passen del despatx del partit al despatx oficial. La qüestió és que De Madre, Iceta i Zaragoza completen Maragall i Montilla en la cúpula del PSC. L’exalcalde de Caldetes i exprimer secretari dels socialistes maresmencs, Joan Rangel, un home considerat catalanista i allunyat de les lògiques de l’aparell pur i dur, és desplaçat de la secretaria d’organització. Curiosament en l’anterior congrés, el de Sitges, Rangel va ser l’home de consens entre Maragall i Montilla per facilitar la renovació al PSC. Doncs la renovació li ha durat el que va d’un congrés a l’altre. De Sitges a Barcelona. La veritat, tot sigui dit, és que el nou càrrec institucional de Rangel (delegat del govern espanyol a Catalunya) no ho posava gaire fàcil per explicar la seva continuïtat a la secretaria d’organització i finances. Perquè no semblés que li feien una mala jugada, i per mantenir un cert respecte per la federació maresmenca, Rangel figura en l’executiva (amb un 85,4% dels vots dels delegats) amb la responsabilitat de política institucional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!