SAÓ

La Xarxa de Dones Rurals de Catalunya és un nova iniciativa emmarcada dins del projecte Rudona, impulsat per la Fundació Maria Aurèlia Capmany i la Fundació del Món Rural. La Xarxa pretén recollir i donar a conèixer diferents experiències de les dones que viuen en l’àmbit rural en relació amb diferents aspectes com el turisme rural, l’artesania alimentària, l’emprenedoria, les associacions de dones, entre d’altres. Tot aquest sistema es gestionarà a través d’un espai virtual on les dones del món rural català es podran comunicar i intercanviar la informació i les experiències amb d’altres dones amb les mateixos interessos.

En una entrevista duta a terme per RuralCat, Anna Visaleca, tècnica de la Fundació del Món Rural i Teresa Reñé, de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, ens expliquen els objectius del Projecte Rudona i tota l’activitat duta a terme des del 2007.

29/06/2009 RuralCatL’any 2007 es van aprovar les bases del projecte Rudona, una iniciativa de la Fundació del Món Rural i la Fundació Maria Aurèlia Capmany, que ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu. Des de la seva creació, el projecte Rudona ha creat un servei integral per a dones rurals que permet facilitar l’accés a l’ocupació, a la formació, la promoció professional i millorar les condicions laborals de les dones en aquest entorn.

Des de RuralCat parlem amb Anna Vilaseca, tècnica de la Fundació del Món Rural (FMR), i la Teresa Reñé, de la Fundació Maria Aurèlia Capmany (FMAC), encarregades del projecte Rudona, per conèixer més sobre aquesta iniciativa, els àmbits d’actuació i la realitat de la dona en el camp.

Quin és l’origen del projecte Rudona? Quines motivacions els van dur a crear-lo?

Anna Vilaseca (AV): El projecte neix de la necessitat de fomentar un escenari que ajudi a les dones rurals a incorporar-se, mantenir-se o promocionar-se al món laboral, atesa la seva subrepresentació en aquest àmbit. Tant el Departament de Treball com el Departament d’Agricultura compartien aquesta necessitat d’intervenció, així com les dues fundacions.

A més, les directrius europees també consideren a les dones rurals un segment de la població que ha d’esdevenir un focus d’intervenció, atesa la seva contribució al desenvolupament rural, malgrat que en la majoria de casos no sigui reconeguda.

Quins objectius es van marcar?

Teresa Reñé (TR): El principal objectiu del projecte és impulsar un conjunt de mesures per a superar les desigualtats entre els homes i les dones en el mercat de treball rural català, especialment pel que fa a l’accés a l’ocupació, la formació, la promoció professional i les condicions de treball. Per tant, existeixen diverses accions, englobades en les 5 línies estratègiques: interactuar amb els agents a partir de treball, realitzar recerca, oferir formació, fer difusió i permetre l’intercanvi d’informació a partir de la web i jornades d’intercanvi d’experiències.

El camp ha estat tradicionalment un entorn masculí on la dona ocupava un paper força secundari i tenia dificultats per accedir i ascendir al món del treball a l’entorn rural. Com van rebre el naixement d’aquesta iniciativa?

AV: Es tracta d’un projecte amb un fort component de mobilització social que ha tingut una rebuda molt bona. Des d’un principi aquesta iniciativa ha generat interès per part del territori i expectatives. Segurament això passa perquè ha estat la primera vegada que des de l’Administració s’aposta per una línia clara vinculada a l’ocupació de les dones al món rural i, sobretot, per la durada del projecte- de tres anys- i la implicació dels agents socials del territori.

“La nostra web és una eina fonamental de difusió de tot allò que fem”

Enguany finalitza el procés d’implantació del projecte Rudona (2007-2009). Quina lectura en pot fer d’aquests tres anys? Què s’ha fet fins ara?

TR: Justament s’han realitzat actuacions des de les diferents línies. Pel que fa als grups de treball, aquest any s’han descentralitzat per demarcacions. Els perfils dels convocats són diversos, des del món acadèmic, l’Administració, sindicats agraris, associacions de dones, fins a agents significatius del territori. L’objectiu és fer el seguiment del projecte, generar idees o actuacions, acurar determinats procediments i validar les actuacions a partir de la participació de la societat civil.

AV: La recerca és una altra línia important del projecte. Des del 2007 s’han realitzat dues recerques (amdues amb material complementari de difusió i íntegrament penjades a la pàgina web) que porten per títol “Diagnosi de la realitat sociolaboral de les dones rurals a Catalunya” i “Dona i cotitularitat a les explotacions agràries a catalanes” i aquest any s’està realitzant la tercera sobre noves oportunitats d’ocupació per a les dones al món rural català.

A més, la nostra web és una eina fonamental de difusió de tot allò que fem, un portal informatiu i interactiu per difondre informació referent a la dona rural: literatura, projectes, articles, noticies, actes…

Un dels eixos principals del projecte Rudona és la formació de la dona rural. Què organitzen?

TR: La tipologia de formació no és exclusivament professionalitzadora- oferta formativa que ja s’ofereix des d’altres àmbits- sinó complementària com a acompanyament i incentiu. Per tant, considerem que és un valor afegit a la oferta formativa actual en la direcció de l’empoderament, com a incentiu a la creació d’ocupació i a la generació d’idees, sigui per compte propi o per compte aliè. Per exemple, durant la primera meitat del 2009, s’han realitzat els tallers: “Si jo vull, jo puc. Què faig i com m’organitzo” que s’han realitzat a 14 comarques amb l’assistència de més de 180 dones.

“Reconèixer el treball de la dona i la seva aportació d’una manera formal i regulada”

Què es farà en un futur proper?

AV: A partir d’aquests tres anys s’enceten molts temes amb possibilitats d’aprofundiment més concretes, amb un marcat component territorial. Actualment estem en fase de plantejament de les línies de futur del projecte, a partir de l’anàlisi de les principals barreres per a les dones del món rural en pro de la igualtat d’oportunitats al món laboral, i a partir també del feedback que ens proporciona el grup de treball i el contacte amb el territori. L’objectiu és, un cop feta la recerca i el treball de participació, engegar projectes pilot o recerques.

A dia d’avui, com valoren el paper de la dona en l’àmbit rural? Com es podria millorar?

AV: Les dones han estat i són clau en la vertebració de la societat rural. El seu paper en tots els àmbits –econòmic, social, cultural o familiar- està molt per sobre que el seu reconeixement formal. Massa sovint aquestes tasques han estat invisibles, sobretot a nivell de cobertura social i reconeixement i presència a l’espai públic. Per tant, no es tracta tant de valorar el seu paper sinó de reconèixer el seu treball i aportació d’una manera formal i regulada. Rudona pretén ser una eina integral per a donar suport en aquest procés d’emergència.

En quins camps poden donar les dones un valor afegit a l’àmbit rural (gestió d’empreses, innovació, cases rurals, etc…)?

TR: Els camps són els mateixos des de fa anys. Les dones rurals, en general, han contribuït des de l’ombra al desenvolupament rural del nostre país. Es tracta de professionalitzar aquest rol, de fer emergir aquesta invisibilitat. El seu paper pot ser molt divers, pot contribuir decisivament en la diversificació de l’activitat agrària i el desenvolupament d’activitats complementàries a la renda de l’explotació familiar.

“Pas endavant en la igualtat d’oportunitats”

En els últims anys s’estan aprovant un seguit d’ajudes econòmiques destinades a les dones rurals. Quin tipus d’iniciatives s’han engegat?

AV: De fet, fa temps que les normatives europees, estatal i autonòmica existeixen mesures d’acció positiva per a les dones rurals. Aquest col·lectiu sol ser ja una població objectiu dels ajuts conjuntament amb els joves. Però calia anar més enllà i en els darrers mesos s’han regulat figures jurídiques que no ho estaven com ara la titularitat compartida i la cotitularitat de les explotacions agràries. Això és un pas endavant en la igualtat d’oportunitats ja que s’ha donat visibilitat a aquesta feina i s’ha assegurat la cobertura social com a treballadores.

Com creu que evolucionarà el paper de la dona rural en un futur?

TR: Esperem que les múltiples iniciatives donin fruït, i sobretot que els esforços col·lectius vagin dirigits a aprofitar el valor afegit que aporten les dones del món rural i en pro de la igualtat entre homes i dones.

Pot girar la situació i que les dones siguin majoritàries a l’entorn professional rural?

TR: Proporcionalment i davant la subrepresentació actual, podria arribar a passar. Tanmateix, la iniciativa Rudona no té aquest objectiu, sinó que centra els seus esforços en el reconeixement del paper de la dona per a propiciar l’arrelament al territori i a un canvi cultural que permeti que sigui valorada i reconeguda amb la mateixa importància que els homes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!