SAÓ

Des de finals de 2006, hem estat testimonis de forts increments dels preus dels cereals a tot el món. L’explicació rau en diferents elements, estructurals i conjunturals, que s’entrecreuen.

En aquest article publicat a la Vanguardia el passat divendres 9 de maig, se’n detallen algunes causes i possibles actuacions.

A més us facilitem dos links per saber més de la matèria: govern Estats Units i veterinaris sense froneteres

En primer lloc, l’eliminació d’excedents emmagatzemats per la Unió Europea, el foment dels “biocarburants de primera generació amb diners públics, les desfavorables condicions climatològiques en països productors i, el creixement demogràfic mundial i canvi de règim alimentari de les economies emergents, han provocat un desequilibri entre l’oferta i la demanada i, les reserves “tampó”, entre campanya i campanya, s’han situat per sota del llindar de seguretat (60 dies).  A tot això s’hi ha sumat un efecte especulatiu que, alentit per la crisi hipotecaria d’alt risc (subprime), ha mogut capitals cap als mercats de futur de matèries primeres agràries.

A nivell mundial això pot suposar que un 60-70% dels ingressos dels països menys desenvolupats es destinin a la compra d’aliments bàsics. Més a prop, caldrà fer front a l’augment de l’IPC: Reforçant els mecanismes de regulació de la competència dins la cadena alimentària (nova Llei de Defensa de la Competència) i compensant la puja de la cistella de la compra amb ajustaments estructurals sobre sectors i factors, que avui converteixen a Espanya en un dels països amb una major inflació de la zona Euro.

També, la Política Agrària Comuna (PAC) haurà de canviar els seus objectius i mecanismes, mobilitzar terres disponibles per a la producció, eliminar les mesures de control de l’oferta, reduir la protecció en frontera, i en darrer terme, crear nous instruments de gestió de risc de crisis de mercats, de caràcter públic o mixte, com a xarxa de seguretat als pagesos front a la molt probable volatilitat dels preus mundials.

S’hauran d’establir, mesures fiscals, de suport o compensació de les fortes càrregues medi ambientals, de traçabilitat i de benestar animal, a favor de les explotacions ramaders, mesures de foment de la concentració de l’oferta cooperativa i altres de reestructuració i/o de reconversió dels sectors carnis i d’ous, i així alleugerir la greu crisi de rendes de la ramaderia derivada del fort augment dels costos de producció, que no han pogut repercutir a la cadena alimentària. En aquest sentit, la societat europea haurà d’escollir, tot mantenint la coexistència entre cultius convencionals, ecològics i modificats genèticament, entre una més gran flexibilitat normativa respecte als organismes genèticament modificats (OGM), al menys per als productes destinats a l’alimentació animal, o pagar un sobrepreu pels seus aliments.

Per acabar, respecte als “agrocarburants de primera generació” no sembla gaire assenyat fomentar-los a Europa, millor seria apostar pel desenvolupament tecnològic dels biocarburants de segona generació.

Albert Massot i 15 membres més de SAÓ, Col•lectiu de Reflexió Rural.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!