Run For Fun - Salva Pou

Ho sé, ho sé…fa com…no se, a mi em sembla una eternitat, que no envio cap crònica del viatge pero es que hem limitat l’accés a internet per buscar informació de llocs i algunes estones de messenger.

   Som a Costa Rica, de fet, hi vem arribar el dia 3 de juliol. Vem passar 2 dies a la capital, a San José, no gaire maca per cert, i el dimecres vem agafar un autobus cap a Tamarindo. En total van ser 8 horetes de viatge per arribar al nostre destí. Tamarindo és un poblet amb platja ple de surfers i de guiris. De fet, la Lonely Planet ho anomena "Tamagringo" pq esta ple d’americans. Quan vem veure el lloc, ens vem dir q alla no ens hi estariem ni 2 dies. Pero res mes lluny de la realitat, una setmana i tres dies!!!! No sabem ven bé el perquè. La gent que hi hem deixat potser. Una vegada em van dir que un viatge és la gent que coneixes, la gent que trobes pel camí, la gent que deixes. Això ens ha passat a Tamarindo. Allà hem deixat costarricenses, madrilenyus (Papá! No tots son males persones!) francesos, argentins, panamenyus, californians, motxilerus, artesans, surfers, estudiants, músics,…Molta gent amb la qui hem connectat des del primer dia, gent que viatja sola o acompanyada, que esta en la mateixa situacio que nosaltres, gent que necessitava, com nosaltres, compartir experiencies, explicar vivencies, contactar amb altres persones. D’aquí que es creí un vincle especial, difícil d’explicar…Ens vem sentir molt còmodes. Així que el lloc no importa. Si la gent és pura vida (com dirien aqui).

   Amb una mica de penita vem deixar Tamarindo el dimecres i vem viatjar cap al volcà Arenal. Ahir el vem anar a visitar. El temps no ens va acompanyar, però és difícil en aquesta època de l’any. Però després d’un passeig per la selva (bosque lluvioso), vem aconseguir veure com el volcà Arenal escopia lava!!!!!! Després, el tour, incloia una visita a unes termes. L’Arantxa es va fer un banyitu però la Maria i jo teniem tanta gana i ens feia tanta mandra marxar d’alla mullades, que ens vem asseure a sopar al restaurant de les termes, forÇa car per cert. Pero clar, un bon plat de vedella amb verduretes, nachos amb guacamole…mmmmm, boníssim. 9 dolars pel plat, de fet, no es tant car, i ja que dormim a un hostel per 3 dolars la nit, de tant en tant, un luju, ens el podem permetre!

   Però tornem a Tamarindo. Duiem una vida bastant tranquila alla, platgeta, sopar-dinar cap al tard i a la nit festeta!!!! Cada dia a un bar diferent!!!! Però no acabava molt tard, a les 02:00 s’acaba tot alla. Com que el poble era petit, coneixies a tota la gent que hi havia al bar, era molt xulo. Una nit reggae, una altra hip-hop, una altra salsa…

   Les platgetes, tampoc mataven. Pero ja ens estava bé! Cap al tard, casi sempre queia una tempesta d’aquestes tropicals en plan bèstia!!! Pero amb la calor que feia ja anava be!!!

   A Tamarindo vem veure cocodrils, iguanas, crancs, un gripau enorrrrrme, i els nostres amics, els mosquits…No us explico com tenim les cames!!!!!! Però res greu!!!!!

   Així que, pel moment, això és una petita pinzellada del que ens està passant per aquí. La sensació que tenim, com a mínim jo, és que ja ha comenÇat una altra etapa del viatge. A EEUU ens sentiem mes guiris, aquí a Centreamerica, les coses son diferents…tem notant canvis interns!!!! En fi, ja acabo que no volia empatollar-me i ja hi tornem a ser!!!!!

   Si trigo una mica en escriure no us preocupeu, tarem bé!!!! Només es que ens falta el temps, és car o qualsevol coseta d’aquestes!!!!

   Seguiré informant vale?!?!?!?! Molts i molts petons a tots!!!!! M’agradaria que tots tinguessiu l’oportunitat de viure això…Enganxa!!!!!!

 

Us estima,

 

la vostra Nadieta!