Ostres, ja no se quan fa q no us escric, crec q des de Sta. fe de nuevo Mejico. Doncs no ha llovido ni na! Enrrera queden Flagstaff, el Gran Canyon (quina passada!) i Las Vegas!!! Quantes coses q han passat amb tant poc temps. Comencare doncs, abans q m’arrepenteixi, q la cosa va per llarg i tinc una mica de soneta. pero ho intentare! Despres de Nuevo Mejico vem fer cami cap al Gran Canyon, pero vem parar per dormir en un motel a Flagstaff! Un poblet a uns 7000 peus, rotllo andorra pero a lo yanquee. Bastant maco, muntanyenc, fresqueta, i molta gent jove.
Va estar be. Vem sopar per 12$ entre les tres, una fondue de formatge q estava prou be despres de l’empatx d’hamburgueses q portavem. El menjar a EEUU es una "kk", de veritat. No es pot menjar be a menys q vagis a un super-restaurant de "luju" i ta gastis mogollon de pasta en un apat. Dissabte al mati doncs, vem agafar la furgo i vem anar cap al Gran Canyon!!!!! Quin passote. Es impressionant de veritat!!!! Ara no us puc posar fotos pero n’he fet unes quantes i quan pugui us ho ensenyo. Vaya immensitat de lloc. T’asseus a una de les tantes "finestres" que hi ha per observar aquell espectacle de muntanyes i al.luscines. "Aixo es molt bestia" va ser la 1a frase q va sortir de les nostres boques en veure allo. Et sents molt petit alla, i molt vulnerable. Podries passar-t’hi hores i hores, en silenci, observant aquella meravella de la natura. Hi tornare! Diumenge, despres de veure el Gran Canyon des del Nord, vem reempendre el viatge cap a Las Vegas! Quin "derroche" de pasta!!!! La gent esta boja!!!!! Las Vegas es com un circ. L’arribada a la ciutat va ser bastant impactant. Despres de moltes hores conduint entre desert i muntanyetes, en plena foscor, d’alla de "la nada", de cop apareix una linia de llums q va creixent a mida q t’hi acostes, q es va fent enorme, que va de punta a punta en l’horitzo. Quan t’hi acostes mes t’adones de la immensitat de la ciutat i del "gasto innecessari" de llum q s’hi fa, nit rere nit. Va ser curios, pero, passejar-s’hi i formar-ne part durant un dia, de tot aquell muntatge per fer calaix!!!!! El millor, els dinars. Els buffets lliures, a uns 17$, ens van permetre menjar amanida, bona, q ja tocava i tot allo q altres dies no haviem pogut "jalar". L’hotel on vem passar la segona nit, uff, increible. Per 79 $, vem dormir les tres en una peasso d’habitacio, dos llits de matrimoni, dins un d’aquests hotel-casino-centre comercial q omplen la ciutat, el "Treasure Island". Jo estava molt cansada de passejar-me per aquella mena de parc tematic paradis pels ludopates i vaig decidir anar a mumir. Havia estat unes horetes, com unes 7, sense parar de caminar i necessitava urgentment col.locar-me en posicio horitzontal. Les altres dues "pendejas", van anar a tastar el casino. Va ser bastant divertit. Cinc minuts despres d’abandonar l’habitacio, jo encara no havia assolit el meu objectiu, entren de nou, dient q amb 5 minuts ho havien perdut tot. De fet, els havien demanat el passaport i l’arantxeta se l’havia deixat a l’habitacio. El mes fort va ser q, al cap de 10 minuts mes, van pujar pq realment havien perdut tota la pasta (25$ per cap) i no en duien mes. Les ties havien apostat tots els diners, repartint les fitxes, a la vermella, a la negra, a diferents columnes, diferents numeros….po va sortir el zero, i era de color verd!!!!! Ho van perdre tot a la primera jugada. Van agafar mes pasta i van tornar a baixar. Crec q s’hi van estar una horeta jugant. La nit era per l’arantxeta, nomes feia q guanyar i passar-li fitxes a la maria q no feia mes q perdre. Al final, l’arantxa va guanyar 200$, la maria…na de na! A l’endema, haviem de tornar el cotxe a la Bambi Asulin, a casa seva. Li vem dur cap a la tarda. LA dona (un encant) ens va dir q de cap manera ens deixava q agafessim un autocar cap a los angeles aquell vespre, q era perillos estar a la parada de busos per la nit i q ens quedessim a dormir a casa seva. Ens va insistir molt i, realment, es veia un tros de pa. Ens va dir q entenia perfectament pel q estavem passant, q ella havia viatjat durant 15 anys i s’havia q era extrany quedar-se a dormir a casa d’algu qui no coneixes pero q de veritat, q no volia q marxessim aquella nit. La Bambi, no nomes ens va acollir, ens va fer dormir al seu llit ja q ella havia de treballar durant tota la nit al menjador amb l’ordinador. A l’endema al mati ens va acompanyar a la parada de bus i en vem agafar un cap a L.A.. L.A., q dir d’L.A….no nus ha molat gaire la veritat. Molt gran, molta palmereta, a Beverly Hills unes casetes per flipar…po tot una mica postis!!! Tenies rao Marion, tot plegat, una farsa!!!!!! La muntanyeta amb les lletretes de "Hollywood", com St. Pere Martir! El Hollywood Blvd, amb les estrelles al terra….horrible!!!!! Molt cutre!!!!! Com q la ciutat no ens ha entusiasmat, hem anat 2 dies a Venice, a la playiqui, la mateixa on grabaven "Baywatch", la serie, amb vigilantes de veritat!!!!!! Ara, d’aquells cossos impressionants, musculats, plens de sil.licona…."nothing the nothing" com diriem amb el nostre particular "spanglish". Pero com sempre hem de treu-re’n la part positiva a l’assuntu, el hostel on ens allotgem es moooooolt barato, tot es gratuit. Fins i tot l’internet!!! (Pero pq estava espatllat!) Hi ha busos gratis q et porten a la pltja, esmorzar i dinar-sopar gratis de 18 a 19h…tot per 17$ la nit. Pero tot te el seu preu i ahir, al tornar, em vaig trobar tooooooooooooota la meva motxilla escampada per l’habitacio. Algu m’havia regirat tot el q duc dins la motxilla (el meu armari ara). El mes curios de tot es q no es van endur res, nomes es van dedicar a escampar-m’ho tot i, a sobre, amb un regalet. Es van deixar 5 cd’s q deurien haver mangat a algu altre. No se, igual els van enganxar o va entrar algu altre. Els diners i camera, mobil i tot aixo, ho duc a sobre sempre!!!!! En fi, un ensurt amb regust amarg. Dema marxem cap a San Francisco, no se si amb un cotxe o amb autobus. Ja us contare!!!!! Ho sento, us he tornat a fotre un "rollo" de la ostia!!!!!!!! Jo intento ser breu po….costa molt!!!! Pero com q cada dia s’apren alguna cosa nova, potser, al final d’aquest viatge haure apres a escriure mails mes breus!!!!! You’ll see!!!!!! Molts petons a tots!!!!!! Molts "xuxons" a tots!!!!!! Us estimo i us seguire informant d’aquesta petita-gran aventura!!!!!!! MUACKS!!!!!!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!