Dimecres al vespre vaig arribar just a temps per veure començar el partit del Barça, al bar on habitualment ens trobem uns quants catalans a Estrasburg. Tot just seure a taula i en Raül Romeva diu que “la xarxa va plena del vot d’aquest matí sobre els vols dels eurodiputats: el twitter treu fum i demà hi haurà una gran tempesta mediàtica”, fet que també confirma l’Oriol Junqueras. Com són les coses!! Ja ni me’n recordava, d’aquest vot, perquè a Estrasburg votes centenars d’esmenes cada dia abans de dinar i a la tarda la roda de reunions segueix sense parar. I ahir dijous va ser el dia en què vaig fer més entrevistes des que sóc eurodiputat, especialment a mitjans espanyols: TeleMadrid, Punto Ràdio, Intereconomía, Cope…. A Catalunya vaig entrar en directe al programa de Josep Cuní i vaig poder explicar el meu vot: vaig votar a favor dels vols en classe turista per a trajectes menors de quatre hores, en coherència amb el que estic fent des del primer dia com a eurodiputat. De Barcelona a Brussel·les volo en classe flexible a Brussels Airlines, que ofereix també un àpat a un preu molt més baix, quan no agafo Vueling. I és que sempre m’ha semblat que en un vol de 200 persones a Brussel·les, si els únics que van en primer són eurodiputats, donàvem una molt mala imatge de despesa innecessària. Dit això, em sembla desproporcionada tota l’atenció mediàtica que ha generat aquest simple vot, quan dia a dia al Parlament Europeu es fa molt bona feina, que mai no té ressò a casa nostra: potser perquè la governança econòmica europea, que volem impulsar els eurodiputats, retalla sobirania fiscal als estats membres, des d’algun d’aquests estats es fan aquestes campanyes?

1.- Sóc un fervent partidari de les noves tecnologies: em sembla fantàstic que la web del Parlament Europeu s’actualitzi cada dia amb la feina que fem al plenari i a les comissions (s’hi pengen els vídeos de les nostres intervencions), així com també les preguntes escrites a la Comissió Europea i les Directives i les Declaracions Escrites que fa cada diputat. Podeu seguir aquesta feina en temps real també a la pàgina web creada per Miquel Català (www.mepranking.eu) i encara molt més completa és la pàgina web (www.votewatch.eu), impulsada des de la London School of Economics: en  aquesta web hi trobareu a més a més totes i cadascuna de les directives esmenades pels eurodiputats, així com també totes i cadascuna de les esmenes que han estat presentades a cadascuna de les directives: això és un exercici extraordinari de transparència, ara que també alguns periodistes britànics, fent-se passar per lobbistes, van fer presentar una esmena seva a l’eurodiputat navarrès Pablo Zalba. Totes dues webs es nodreixen directament de la pàgina web del Parlament Europeu, que s’actualitza diàriament.

De fet, a casa nostra encara hi poca tradició, en el sentit europeu del ciutadà-elector que persegueix el seu eurodiputat per qüestions concretes: en el cas espanyol la circumscripció única estatal està feta deliberadament per allunyar l’eurodiputat de l’elector, mentre que als països nord d’Europa la circumscrirpció és molt petita i l’eurodiputat s’examina cada dia. A Catalunya, tot i que minoritzats per la llei electoral espanyola, aquesta proximitat és més clara i alguns eurodiputats catalans som perseguits com si fóssim danesos, per mirar de defensar els interessos catalans a Brussel·les a la danesa manera.

2.- Dit això, que només els catalans haguem votat a favor de l’austeritat de la classe turista i tots els espanyols a favor del luxe del vol en primera classe per a trajectes curts és molt simptomàtic del marc mental en què vivim i ens movem uns i altres: Catalunya és un país “fiscalment explotat” (segons el gran economista Joaquín Trigo, director executiu de Foment del Treball) i el president Artur Mas se’n va anar el 3 de març passat a Brussel·les a veure el president Jose Durao Barroso en classe turista, assegut a la fila 25, en un vol de Vueling. Aleix Vidal Quadras en va fer molta conyeta, tot dient que el president català hauria pogut anar a Brussel·les dalt d’un ruquet. Però avui surt als diaris que el primer ministre David Cameron ha volat a Granada amb la seva dona en classe turista, per bé que fos un viatge privat.

A Espanya, en canvi, el primer ministre Zapatero va negar durant dos anys la crisi, sempre l’ha minimitzat i quan ha actuat ha fet reformes tard i malament: a la vista està el fracàs anunciat, ara fa sis mesos per tant gent, de la reforma laboral, una reforma laboral només cosmètica per guanyar uns mesos de calma en els mercats financers i que no ha abordat a fons cap dels grans problemes d’aquest país. I avui l’atur segueix pujant. És en aquest context que els eurodiputats espanyols han estat agafats a contrapeu, perquè a Espanya encara hi ha qui creu que al final Europa acabarà pagant la festa una altra vegada. I el proper post que faré en aquest blog, la setmana vinent, serà sobre les negres nuvolades que s’acosten a la Península Ibèrica, amb un Portugal que al final ha hagut d’acceptar la intervenció… i una Espanya a la qual se li ha acaba de dir que, a partir del 2013, tots els rescats futurs del deute públic d’un país aniran en part… a càrrec dels posseïdors dels bons!?! Com és que d’això se’n parla tan poc? Hi tornarem la setmana vinent.

3.- “El populisme mediàtic precedeix el populisme polític”. Vaig dir aquesta frase a en Josep Cuní ahir al matí, sense que amb això vulgui en cap cas limitar la capacitat que han de tenir els periodistes de fiscalitzar els diputats i els càrrecs electes. Però a l’Europa avançada així expliquen una part del creixement que els partits antieuropeus estan tenint en molts països avançats. Parlant de Pablo Zalba, per exemple: aquest jove eurodiputat navarrès va fer una gran feina l’any passat, com a ponent del tractat de lliure comerç UE-Corea del Sud. Empreses i consumidors europeus es beneficiaran d’ara endavant d’un bon acord signat, resultat d’unes negociacions molt complicades, que han exigit un treball duríssim tant a la Comissió Europeu com als eurodiputats que s’hi ha dedicat. Per què, quan va ser aprovat aquest acord, ningú no se’n va fer ressò enlloc? El pas d’aquest eurodiputat navarrès només serà recordat per aquella esmena que va entrar un dia, proposada per uns falsos lobbistes que l’enregistraven il·legalment i sense el seu consentiment? Apel·lo també a la responsabilitat dels mitjans de comunicació, per a que ells siguin conscients d’aquesta feble i prima línia vermella. En cas contrari els resultats de les properes eleccions europees de 2014, en forma d’abstenció rècord i d’elecció de partits populistes, estarà fatalment cantat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!