Al darrera la nevera

Aquest cap de setmana se celebra la tercera edició del PopArb, un festival que feia falta.

Hi ha un tòpic que diu que el públic de la música en català patieix una fractura generacional: en consumeix amb normalitat dels 14 als 20, després es passa a l’anglès o al castellà i, als quaranta, torna al català via cantautors. No ho comparteixo al detall, però sí que a nivell de tendència general les coses van una mica així. O anaven. Al meu parer, això ho han alterat dos factors: l’existència d’una escena de rock radical, que ha allargat el consum de música en català entre els 20 i els 30, i la consolidació d’una incipient escena indie. Aquesta darrera és la que es dona cita durant durant aquest cap de setmana a Arbúcies (la Selva). Un poble acostumat als festivals ?va ser durant nou anys seu de l’Acampamda Jove? que és l’emplaçament ideal per una proposta que no aspira a reunir masses enfervorides. Serà el primer any que hi vaig perquè les dues edicions anteriors va coincidir amb l’Acampada Jove, i de fet només hi podré anar divendres, però aquí teniu algunes propsotes:

Joan Miquel Oliver, ànima d’Antònia Font que recentment ha publicat un senzill amb dos temes, "Hansel i Gretel" i "Sa núvia morta". No deixeu d’escoltar-lo, i d’aconseguir si no el teniu encara el Surfistes amb càmera lenta.

Quimi Portet, l’altre intercomarcal a comarques. En aquesta ocasió no matarà ni dimarts ni divendres, sinó dissabte.

Sanjosex, un tros d’artista. Temps i rellotge ha de ser un dels millors discos de l’any, segur.

Dj Phil Musical. Tot un personatge, en podeu llegir l’entrevista aquest més al reportatge dels PDs que publica l’Enderrock.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!