Al darrera la nevera

“De seguida es va veure que posseïa les gràcies del bon periodista: imaginava, intuïa, observava i escrivia i bé”. Josep Maria Huertas defineix així el seu company d’ofici Jaume Fabre. Ho fa al llibre Cada taula, un Vietnam, una mena d’autobiografia personal i col·lectiva sobre els seus primers anys de periodista a El Correo Catalán o Tele/eXpres. Tot just l’enceto: és una de les lectures estivals que m’entretindran aquest mes d’agost, que passarem a Barcelona relativament ociosos. El primer estiu en força anys que no ens movem de la ciutat si no és per escapar-nos uns pocs dies. Durant les pròximes tres setmanes, aquest bloc serà com el seu autor: mandrós, diletant, sense obligacions, aleatori, un pèl despistat i sense gaire més interès que anar picant d’allí i d’allà. [Més]

Les lectures d’aquest estiu són bàsicament periodístiques. Hi ha en Huertas, i també en Xavier Vinader, en Pascual Serrano i en Just Cabot, de qui acabo d’enllestir la correspondència. Periodistes tots ells d’àmbits i ideologies molt diferents i de vegades contradictòries, però dels quals es poden extreure experiències interessants. Sempre he cregut que un bon periodista ha de ser, primer de tot, un lector voraç. I lamentablement la feina diària -i la sobredosi de tweets- sovint no ens deixa temps per una bona dieta a base de lletra impresa. Dieta que és bàsica per complir correctament auestes quatre gràcies que en Huertas tan hàbilment resumeix i que tan difícils són de complir.
Mirarem d’aprofitar el temps, doncs. Algun que altre encàrrec pendent, la gravació d’una Nevera TV (el setembre reemprenem les emissions!) i les
col·laboracions habituals a El Temps i Nació Digital em mantindran,
també, relativament entretingut a nivell laboral. I qui sap si potser també farem alguna escapada puntual (muntanya o mar?). Retrobar-se amb amics, sopar a la fresca, allargar els vespres, acabar aquella sèrie pendent, escapar-se al Verdi a primera hora de la tarda, perdre’s per llibreries de vell… Vacances! El mes de setembre serà especial: el novè mes sempre és un mes en que tot recomença, i aquest no serà l’excepció.
Ens anem veient.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!