Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Els amics de Catalunya
Avui m’he despertat tard, però a casa. Vaig tornar de Mataró (festival Hace Color, Fermin + Nour + La Kinky Beat) de matinada, mig reventat i més d’hora que la majoria de companys que m’hi vaig trobar, que tenien corda encara per estona. He obert el diari m’he trobat que s’ha mort Jesús de Polaco, l’amo de l’imperi PRISA. Després, l’habitual lletania de llepades que proliferen quan traspassa un personatge com aquest. La que més m’ha ‘agradat’ és la de José Montilla: "un gran amic de Catalunya". Amb amics així…
Realment polítics, periodistes i opinadors creuen necessària aquesta reiteració d’elogis sempre que hi ha el cadàver d’un capitalista amb nòmina de molts zeros de cos present? Tothom s’ha de sumar al carro? No dubto que Montilla creu que Polaco ha estat un amic de Catalunya ?suposo que es refereix més aviat a que ha estat un bon amic seu?, però… Ningú pot dissentir? No és possible l’anàlisi crític? Sobre l’oligopoli mediàtic que ha edificat, amb ramificacions i interessos per mig món, sobre la immensa plataforma que ha estat El País per una pretesa intel·lectualitat progressista formada per Espadas, de Carreras i de Azúas? Sobre la denigració pel periodisme que suposen els pamflets de Fernando Savater que El Pais, suposada referència de la premsa progressista de l’Estat esapanyol, publica a tota pàgina?
De debó, hi ha casos en què no cal esperar que el cadàver s’arrefredi.
(Bé, avui m’he despertat amb la cresta posada… Bon diumenge!)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Roger, feia mesos que no entrava al teu bloc. I veig que, una vegada més, ens passes a tots per davant. M’agraden les crítiques als periodistes ( i no parlo només del post d’avui ), si no dels que escrius més avall. Està molt bé que visquis en aquest altre món. Algú va dir: "És dur estimar la bona música, però algú ho ha de fer". I probablement tu ets un d’ells.
Jo, crec que ja no t’atrapo. Aquest any he fet campana de l’acampada, del Senglar i el PopArb! M’ho he saltat tot! I no per falta de ganes. Simplement per esgotament general. ( Bé, menteixo, aquest any vaig tornar a currar al Summercase i de nou em vaig saltar l’acampada. La coincidència és xunga, perquè quan un cap ha de decidir què vas a cobrir aviat ho té decidit…. ) Però l’any que ve torno a fitxar!
Apa, si no ens veiem, bon estiu i bons concerts. Cuida’t
laura