L’estiu és prolífic en notícies inflades per omplir diaris, i la de 2007, al marge de terratrèmols i huracans en països del Tercer Món ?que n’hi ha tot l’any, però només ocupen breus en pàgina esquerra? ha estat la del tauró moribund, on algú ha volgut veure una metàfora de Catalunya.
Perdut i desorientat vora la platja del Miracle, esperant que succeixi l’ídem que li salvi la vida. A diferència de la majoria d’esquals, no es defensava quan l’atacaven i fins i tot semblava amistós amb els potencials enemics. Semblava simpàtic, però amagava un gran mal: ha acabat morint en captivitat, perquè resulta que s’havia empassat dos hams. Per al lector avesat, els paral·lelismes amb el país són fàcils. Només queda el dubte de quin ham s’hauria empassat la bèstia: si el de l’estatut, si el del tarannà de ZP, si el de l’Espanya plural…
Aquests dies llegeixo l’Avui. Obres la primera pàgina i sembla que el país estigui al límit de la catàstrofe. El terme "greu crisi" apareix associat al catalanisme cada dos titulars. Tenen raó, clar: però el que està en crisi, com bé assenyalava fa uns dies el company valencià de batalles periodístiques i analista lúcid Pere Alberola, no és el catalanisme en termes genèrics. És l’autonomisme. I no em refereixo a un partit en concret, que d’autonomistes el Parlament n’és ple. En canvi, la lògica independentista, dins del catalanisme, és la que guanya cada dia més força. Com diu el politòleg Roger Buch en el seu recent L’esquerra independentista avui, és força probable que d’aquí pocs anys per primer cop en la història els independentistes siguin majoria dins del nacionalisme.
I sobre l’esqual, a l’hora de fer paral·lelismes, crec que també falla el subjecte: el tauró no és Catalunya, sinó els seus polítics professionals. La majoria, és clar, autonomistes dels de la "greu crisi".
(PD: Es pot llegir amb "Bamboo" d’Antònia Font de fons ): "Fumen es pescadors,/ blanca es sa platja africana/ i un tauronet petit/ neda amb sa taurona mare….)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!