Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Dieta digital
Dimecres vam assistir amb l’Elisenda Soriguera ‘Pocmoderna’ a una nova sessió de les jornades 10 en comunicació, que organitza la Fundació Escacc. El títol: ‘Gestió de la identitat digital professional’. Bàsicament dirigit a periodistes, esclar. [Als periodistes ens agrada molt parlar sobre nosaltres i sobre el que fem, suposo que com a tothom, al diferència és que com que tenim blocs, i diaris, i ràdios i teles, doncs ho expliquem més i ens fem més pesats]. Els ponents: l’especialista en màrqueting i escriptora Neus Arqués, que va dirigir el debat, i els periodistes Oriol Lladó, Karma Peiró i Saül Gordillo. Sempre que vaig a alguna d’aquestes jornades del rotllo 2.0 hi assisteixo, una miqueta, amb la mosca al nas. Sospito. Recelo. Sóc un antic? Tinc un concepte carpetovetònic de l’ofici? Doncs no ho se. Però dimecres em va agradar força. La principal conclusió és que ens hem de posar a dieta. Dieta digital. Higiene 2.0. [Més]
Està clar que també tinc twitter, i facebook, i que crec que com a
professionals de l’informació és imperatiu que fem ús d’aquestes eines.
Però em fa la impressió que
aquí hi ha trampa. Hi ha una determinada tendència en la professió que
veu en el 2.0 el futur, la salvació i el final de tots els mals. Em la
impressió que es parla sempre molt de les eines i molt poc del
contingut. Em fa la impressió que estem vivint una cursa per veure qui
té més followers a Twitter, qui té més contactes a Facebook… I en
canvi els nivells de qualitat i interès del periodisme que es produeix
estan disminuint. Més ben comunicats i amb més accés a la informació que
mai, però a l’hora més ignorants i més desinformats.
Un dels conceptes interessants que va esboçar la Neus Arqués en la seva xerrada és la necessitat d’imposar-nos una dieta digital a les xarxes socials que ens permeti fer-ne un ús racional i a l’hora desenvolupar correctament la nostra activitat professional. Evitar aquella sensació de “no arribo”, de “no estic fent bé la meva feina”. Està clar que Facebook o Twitter, on tot està preparat perquè vomitem i vomitem sense parar informació sovint intrascendent, no ens ho posaran fàcil. Que la pròpia dinàmica dels mitjans, la de sempre, ens imposa aquell imperatiu de ser els primers i els més ràpids (però, curiosament, mai el d’explicar-ho millor). I també és cert que només amb una bona dieta digital i fent un ús més racional del 2.0 no ho solucionarem del tot: calen factors externs com, per exemple, disminuir la precarietat, que deriva en sobrecàrrega de feina i, per tant, en feina mal feta. I també manca educació a l’hora d’emprar els mitjans i d’informar-nos de forma crítica. Sigui com sigui, la dieta és una bona idea i a més té un avantatge: que a diferència dels altres factors esmentats, que depenen dels nostres empresaris o de l’audiència, aquesta només depèn exclusivament de nosaltres com a professionals.
Facebook desnatat i Twitter amb sacarina. Em costarà.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és el lloc, ni el post ni res, però no sé on treure’m el dubte: sabem alguna cosa del proper treball del gato-el-qiman? está a punt de fer un any de la data que va donar de sortida…